L'extrema dreta 'trumpista' s'encamina a governar els Països Baixos

Brussel·lesFa temps que els Països Baixos s'està escorant cada vegada més a la dreta, sobretot en qüestions migratòries, però ningú s'esperava –i menys tenint en compte les enquestes– que l'extrema dreta del xenòfob Geert Wilders arrasaria en les eleccions d'aquest dimecres. Ara bé, tot i els bons resultats, l'ultradretà Partit per la Llibertat necessita pactar amb altres forces polítiques per governar. Ha tret 37 escons, 12 més que la coalició socialdemòcrata i ecologista, i la majoria absoluta es troba en els 76 parlamentaris.

Per això, Wilders ha rebaixat el seu discurs antimusulmà, s'ha mostrat disposat a "cedir" i ha promès que respectarà "el marc legal i la Constitució" neerlandesa. En aquest sentit, ha assegurat que no advocarà per "tancar mesquites" ni "prohibir l'Alcorà", tal com recull al programa electoral amb el qual ha guanyat les eleccions. L'objectiu és clar: abandonar algunes de les idees més extremistes perquè els diferents partits de la dreta tradicional li acabin donant suport. "Volem i governarem amb 37 escons", repeteix Wilders com un mantra.

El dirigent d'extrema dreta, batejat per la premsa internacional amb el sobrenom de Trump holandès, ja ha allargat la mà al partit de l'ex primer ministre més longeu de la història del país, Mark Rutte. L'actual líder de la formació, Dilan Yesilgöz-Zegerius, que ha tret 24 escons, ha evitat descartar que podria arribar a potencials acords amb Wilders i s'hi ha mostrat més aviat predisposada. De fet, Yesilgöz, que va arribar als afores d'Amsterdam com a refugiada del cop d'estat a Turquia del 1980, es troba més a la dreta que Rutte i s'ha erigit en un dels flagells més contundents contra l'entrada de nouvinguts.

Pel que fa al nou partit de centredreta Nou Contracte Social, liderat per Pieter Omtzigt, tampoc s'hi posa d'esquena, si bé durant la campanya s'ha mostrat molt contrari a "qualsevol mena de discriminació". Omtzigt és la primera vegada que es presentava i ha tret 20 escons. En aquest sentit, també ha recollit vots provinents del malestar general contra els dirigents neerlandesos i ha promès grans reformes estructurals i constitucionals.

Aquesta triple coalició ja sumaria 81 escons i, segons els experts, és la més factible. A més, s'hi podria afegir el partit Moviment Camperol Ciutadà, que va arrasar en els últims comicis regionals i que ara ha passat d'un a set escons. La seva líder, Caroline van der Plas, ha centrat més el seu discurs contra les mesures ecologistes que no pas en la immigració. Tanmateix, prové del conservadorisme tradicional i les seves arengues se situen clarament en l'ultradretanisme més estrafolari, en la mateixa línia que Wilders.

La coalició d'esquerres, resignada

La coalició entre socialdemòcrates i verds, liderada per l'exvicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans, ha obtingut millors resultats del que li pronosticaven les enquestes. Ha augmentat la representació en vuit escons, fins als 25, i s'ha situat en la segona posició, per sobre fins i tot de Yesilgöz.

Tot i això, Timmermans s'ha mostrat bastant resignat aquest dimecres i de moment no intentarà formar govern. "El camí de l'esquerra unida tot just ha començat, però molta gent creu que la dreta és la solució i ara li toca a Wilders veure si aconsegueix governar", ha dit l'exdirigent comunitari.

Val a dir que els seus potencials socis, com els liberals d'esquerres D66, que s'han quedat en 10 diputats, han empitjorat els resultats. D'aquesta manera, al centreesquerra ho té complicat per arribar als 76 escons de la majoria absoluta, i més si la dreta tradicional trenca el cordó sanitari amb l'extrema dreta i es decanta pel xenòfob Wilders.