Macron s'enfrontarà en la segona volta a una Le Pen reforçada
Les candidates dels socialistes i els conservadors s'enfonsen per sota del 5% dels vots
ParísEs repetirà el duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Un duel en què els francesos hauran de decidir el 24 d’abril entre la continuïtat del president de la República o el canvi per deixar el país en mans de l'extrema dreta. A la primera volta de les eleccions presidencials d’aquest diumenge, Macron ha sigut el candidat més votat, amb un 27'6% dels vots, i Le Pen ha obtingut la segona posició, amb el 23% de les paperetes. Es repetiria, per tant, la batalla del 2017 en la segona volta, però les circumstàncies han canviat i poden determinar el resultat.
En aquella ocasió el candidat d’En Marxa va vèncer la líder de Reagrupament Nacional amb un 66,10% dels vots davant dels 33,90% de Le Pen. Cinc anys després, les enquestes auguren un resultat molt més ajustat i una extrema dreta més forta i menys demonitzada. Un sondeig publicat aquest diumenge al vespre atorga un ajustat 51-49% per a Macron, mentre que un altre li dona més marge (54-46%). “Quan l'extrema dreta representa tant al país, no podem considerar que les coses van bé”, admetia el president als micròfons de France 2.
Macron compareixia a quarts de deu de la nit dalt de l’escenari amb un nou lema, el que previsiblement farà servir per a la campanya que comença ara, “Tots nosaltres”, una apel·lació a tots els demòcrates a unir-se contra l’extrema dreta. “Els pròxims quinze dies seran decisius per al nostre país”, advertia. “El nostre projecte respon millor que el de l'extrema dreta a la por i els desafiaments dels nostres dies”, ha defensat.
Emmanuel Macron ha guanyat amb un cert avantatge, però els resultats electorals revelen un augment del vot d'ultradreta: sumant els suports a Le Pen i a l'altre candidat d’ultradreta, Éric Zemmour (7,2%), arriba al 31%. És a dir, gairebé un de cada tres francesos ha donat suport a la ultradreta, una xifra històrica que fa pensar que Macron no té garantida la reelecció i que per primera vegada l’extrema dreta podria sorprendre i colar-se a l’Elisi. "La meva ambició és agrupar els francesos al voltant d'un projecte nacional i popular", ha proclamat Le Pen aquest vespre.
El 23,3% dels vots és el millor resultat que ha aconseguit Marine Le Pen en les tres eleccions presidencials en què ha sigut candidata. El 2012 va obtenir un 18% dels vots i el 2017 un 21,3%. Fa mesos, quan Éric Zemmour –fins aleshores periodista i opinador– va anunciar la seva candidatura presidencial, semblava que el fenomen Zemmour i la fragmentació del vot d’extrema dreta jugarien en contra de la candidatura de la filla de Jean-Marie Le Pen. Però amb el pas de les setmanes, l’efecte que ha tingut el candidat de Reconquesta ha sigut beneficiós per a Le Pen.
Els postulats encara més radicals de Zemmour han servit per contribuir a suavitzar la imatge de la líder de Reagrupament Nacional en un moment en què la seva estratègia passava precisament per tenir un discurs menys radical per captar el vot de dretes moderat. Zemmour ha fet creïble Le Pen, ha fet que sigui vista per primera vegada com a presidenciable, ha fet que molta gent que la votava ja no se n’amagui. En definitiva, ha multiplicat els suports a la candidata. Ni tan sols la seva amistat amb el president rus, Vladímir Putin, li ha passat factura electoral. El més sorprenent és que una part de l’electorat ja no percep Marine Le Pen com una amenaça per a la democràcia, si bé la candidata no ha modificat pràcticament el contingut del seu programa.
Els partits tradicionals s’enfonsen
El candidat considerat d’extrema esquerra, l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, tenia l’esperança de passar a la segona volta, però no ho ha aconseguit. Amb un 22,2% de les paperetes ha quedat en tercera posició. Zemmour ocupa la quarta posició, seguit de la conservadora Valérie Pécresse (4,8%) i del candidat dels Verds, Yannick Jadot (4,7%). Els resultats confirmen que els partits tradicionals s’enfonsen. És especialment evident en el cas del Partit Socialista francès, que havia apostat per l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, per reflotar el partit. Com ja auguraven les enquestes, el fracàs ha sigut estrepitós: la candidata només ha obtingut un 1,7% dels vots.
L’elecció presidencial deixa en una situació financera molt compromesa els tres partits històrics que s’han enfonsat: els Republicans de Pécresse –el partit de Nicolas Sarkozy–, el Socialista i el dels Verds. Amb els resultats parcials, cap dels tres ha aconseguit arribar al llindar del 5%, percentatge necessari per cobrar el reemborsament d’una part de les despeses de campanya. El principal obstacle per a aquestes formacions serà trobar el finançament necessari de cara a les eleccions legislatives del juny. Si els resultats del juny són tan desastrosos com el de les eleccions presidencials, podria fins i tot perillar la viabilitat dels partits.
Cordó sanitari
Amb tot, la clau de la segona volta de les presidencials la tindran els electors d’esquerres, i especialment el 20% que ha votat per Mélenchon. El candidat ha demanat que cap dels seus electors voti l’extrema dreta. “No s’ha de donar ni un sol vot a la senyora Le Pen”, ha reclamat. De fet, la majoria de candidats, a excepció de Zemmour, han demanat als ciutadans el vot per a Macron per frenar l’extrema dreta. Davant l’amenaça real que Le Pen arribi a l’Elisi, els partits demòcrates han fet una crida a frenar l’extrema dreta. “Perquè França no bascula en l’odi de tots contra tots, us demano votar Macron el 24 d’abril”, ha dit Hidalgo.
França temia una abstenció històrica, però finalment s’ha quedat en el 26%, una xifra més elevada que el 2017 (22,2%) però més baixa que el 2002, quan va registrar una abstenció del 28,4%.