Elon Musk prepara l'assalt a la política britànica amb cent milions de dòlars
L'amo de X i Tesla es planteja fer una gran donació al partit Reform, que lidera l'ultra Nigel Farage, aliat de Donald Trump
LondresEls diners ho poden comprar tot? Semblaria que sí. I després d'ajudar decisivament Donald Trump a conquerir la Casa Blanca per segona vegada amb el seu algoritme, ara Elon Musk, l'amo de Tesla i de la xarxa social X, podria estar preparant l'assalt a la política britànica. L'objectiu entre cella i cella que s'hauria fixat seria col·locar l'extremista Nigel Farage a Downing Street en les eleccions del 2029. Un repte potser més difícil que la victòria de Trump a causa del bipartidisme perenne que regna a Westminster i la dificultat de trencar-lo ateses les característiques del sistema electoral.
Aquesta mateixa setmana, Farage i Elon Musk han abordat la possible donació –fa setmanes que s'especula amb una de cent milions de dòlars– al Reform Party per part de l'empresari, que aviat serà l'home de les retallades de l'administració Trump. La reunió entre els dos ultres, en presència del tresorer del Reform i exdonant conservador Nick Candy, ha tingut lloc a Mar-a-Lago, el club de Florida del president electe. En concret, segons les paraules de Farage, dilluns "es va parlar del tema dels diners". I el multimilionari "no ens va deixar cap dubte que ens dona suport" i, en conseqüència, han iniciat "negociacions" sobre una contribució financera. És la primera vegada que tots dos admeten que hi ha més que rumors sobre la que podria ser la donació més gran de la història política britànica.
Poc després de la trobada, Farage va compartir una fotografia a X, amb Musk i Candy, en què comentava: "El Regne Unit necessita el Reform". Musk s'hi mostrava d'acord reblant: "Absolutament". Entre altres raons, perquè Musk té importants preocupacions sobre la llei de seguretat en línia del Regne Unit, que es va aprovar l'octubre de l'any passat, i que requereix que les empreses de xarxes socials, com ara X, regulin el seu contingut. I l'eliminació o modificació de la legislació pot convertir-se en una sol·licitud clau de Donald Trump quan entri en negociacions comercials amb Londres l'any vinent.
Farage és amic o almenys admirador dels mètodes i la política populista de Donald Trump. I ha començat a posar els fonaments d'una sòlida relació amb el senyor feudal de la xarxa a partir de les trobades que tots tres han mantingut periòdicament a Mar-a-Lago, la residència del republicà a Florida, durant els mesos de la passada campanya presidencial.
En l'última setmana de novembre, la premsa britànica –tot l'espectre, a la dreta i a l'esquerra– es va omplir d'informacions que indicaven que Elon Musk es plantejava donar cent milions de dòlars (95 milions d'euros) al Reform. Una donació que, atès el peculiar estatus jurídic de la formació –és una societat privada limitada, no un partit polític a l'ús–, aniria directament a les butxaques personals tant de Farage com de la resta dels gestors, si bé estarien obligats igualment a retre comptes anuals, com en qualsevol companyia.
En aquell moment, en una entrevista amb la cadena amiga –d'extrema dreta– GB News, Farage va comentar: "No en tinc absolutament ni idea". I va afegir: "[Musk] no n'ha parlat amb mi". Però Farage ja aleshores no es va estar de dir que l'empresari és "molt partidari" dels projectes del seu partit. "El que sí que sé és que Elon Musk em dona molt de suport, per tot el que estic intentant fer [al Regne Unit], i creu que si Reform té èxit, podem aconseguir el mateix tipus de canvi que ell pretén fer amb Donald Trump als Estats Units".
Un interès que ve de lluny
L'interès de Musk per la política britànica és conegut. El 20 de novembre, per exemple, va donar suport a una petició d'eleccions avançades al Regne Unit, promoguda a través de la web del Parlament de Westminster per un ciutadà de la regió de West Midlans, un tal Michael Westwood, amo de tres pubs a la zona. La petició, poc més que focs artificials, ja ha aconseguit quasi tres milions de signatures. La raó de Westwood, votant conservador, és que el nou govern de Starmer ha traït les promeses electorals en relació amb els impostos. En tant que el govern ha de respondre qualsevol petició ciutadana que superi les 100.000 firmes, la de les eleccions es debatrà al Westminster Hall el 6 de gener. Òbviament, no té cap possibilitat de prosperar. Però l'extrema dreta es mou, sobretot, fent soroll, una manera de desgastar i posar en dubte la legitimitat del sistema.
El soroll a les xarxes va ser aprofitat pel Partit Conservador i per destacats enemics del laborisme: entre altres, l'actor Michael Caine. Es va afegir a la festa, esclar, Elon Musk amb una piulada ben explícita: "El poble de la Gran Bretanya en té prou d'un estat policial tirànic", una falsedat en el millor dels casos. De fet, ja des que Keir Starmer va guanyar les eleccions al juliol, l'amo de X s'ha significat molt contra el govern laborista.
A l'agost, l'empresari va atacar durament la resposta del primer ministre als disturbis de l'estiu, arran de l'assassinat de tres noies a mans d'un adolescent de 17 anys, que les xarxes van assenyalar com a migrant, una dada també falsa. Musk, tanmateix, ha acusat Starmer de fer "com Stalin", després d'una reforma de l'impost de successions que el govern ha presentat per a determinats tipus de finques agrícoles que siguin deixades en herència.
Les preferències de l'empresari de Tesla pel partit de Nigel Farage també es van posar de manifest l'endemà que l'exministra conservadora Andrea Jenkins anunciés que ingressava al partit Reform. En aquest cas, al comentari de la piulada en què se n'informava, i que assegurava que "el Reform guanyarà les pròximes eleccions", Elon Musk hi va afegir un sonor "Yes" ("Sí").
La troca s'ha acabat d'embolicar quan The Guardian va informar, també a finals de novembre, que el govern promou un canvi en la regulació electoral per posar un límit a les donacions als partits polítics; canvi que no s'implementaria fins a la segona meitat de la legislatura. Un límit d'aquesta mena impactaria en els grans grups, inclòs el Laborista, que va rebre més de 9,5 milions de lliures en donacions durant les eleccions generals. David Sainsbury, expresident de la cadena de supermercats del mateix nom, n'hi va donar 2,5 milions, per esmentar-ne un cas. La proposta que encapçalava Starmer prometia “protegir la democràcia enfortint les normes sobre les donacions als partits polítics”.
Si finalment es concretés la multimilionària aportació d'Elon Musk al Reform, que només es podria fer a través d'una de les seves empreses amb seu social al Regne Unit, els cent milions de dòlars i la xarxa X al servei de Farage podrien donar uns resultats espectaculars. Molt millors que els de les eleccions del juliol del 2024, quan el Reform, tot i tenir 4,1 milions de vots, només va aconseguir 5 diputats. De mitjana, el partit només va obtenir un escó per cada 823.000 sufragis. En canvi, els liberaldemòcrates, amb el seu vast coneixement de les tàctiques electorals i beneficiant-se d'una implantació territorial que el Reform no té, van obtenir un escó per cada 49.000 paperetes. Els tories en van aconseguir un per cada 56.000.
Els diners de Musk, doncs, la X de Musk i la intel·ligència artificial, també de Musk, podrien construir una maquinària ultra que intentés trencar l'esquema bipartidista clàssic de Westminster. Un experiment semblant, aleshores amb les dades de Facebook i Cambridge Analytica, ja va tenir lloc durant el referèndum del Brexit. I la manipulació electoral va tenir èxit. La responsabilitat del govern laborista és enorme. Té encara més de quatre anys i mig per evitar la completa trumpització de la vida política britànica.
