Per què les eleccions poloneses són "crucials" per a la UE i Ucraïna?

Brussel·lesAmb l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Polònia va deixar de ser un dels socis que nedaven més a contracorrent dels Vint-i-set i va passar a liderar el suport de la Unió Europea a Kíiv. Va guanyar influència dins del bloc europeu i semblava que en almenys aquest sentit l'actitud de Varsòvia dins del bloc comunitari s'havia redreçat. El canvi de comportament, però, ha durat poc més d'un any, i a mesura que s'han anat acostant les eleccions d'aquest diumenge ha tornat a treure cada vegada més la seva hostilitat cap al grup europeu, inclús pel que fa a la col·laboració amb Kíiv.

Per aquest motiu, Brussel·les i la resta d'estats membres estan ben amatents als comicis d'aquest cap de setmana. Una potencial victòria de l'actual partit de govern, l'ultradretà Llei i Justícia, mantindria Varsòvia en la línia euroescèptica actual i el suport inequívoc de Polònia a Ucraïna continuaria en l'aire. Ara bé, uns bons resultats de l'oposició, del partit conservador Plataforma Cívica, liderat per l'expresident del Consell Europeu Donald Tusk, portarien la república exsoviètica cap a un major compromís amb la Unió Europea i Kíiv.

En aquest sentit, Paweł Karbownik, investigador del think tank europeu Bruegel, subratlla que són unes eleccions "crucials" perquè Polònia "és clau en la guerra d'Ucraïna" i, a més, una reelecció de l'actual primer ministre, Mateusz Morawiecki, "solidificaria el problema autocràtic que té la UE amb Varsòvia".

Cal recordar que l'executiu ultradretà de Polònia ha vulnerat de manera continuada normatives europees relatives a l'estat de dret i a la independència judicial, i que ha incomplert de forma sistemàtica l'actual reglament migratori, tot i haver-hi sentències europees fermes que jurídicament l'hi imposaven. De fet, juntament amb Hongria, són els únics dos estats membres que no van votar a favor de la nova reforma migratòria que van acordar la setmana passada els Vint-i-set. Tant Budapest com Varsòvia demanen polítiques migratòries més dures contra els nouvinguts.

Pel que fa al suport a Ucraïna, el punt d'inflexió va ser quan l'abril passat Varsòvia va prohibir unilateralment la importació de gra ucraïnès a la Unió Europea a través del seu territori. Segons el govern de Morawiecki, la gran quantitat de cereal ucraïnès —per culpa de la guerra no troba la sortida habitual pel mar Negre— que passava pel seu país distorsionava el mercat polonès i empobria els seus agricultors. El motiu d'aquest moviment és electoral: les enquestes pronosticaven uns pitjors resultats del partit Llei i Justícia, sobretot a les zones rurals, que és on treu millors resultats, i a l'horitzó ja s'entreveien les eleccions legislatives d'aquest 15 d'octubre.

"Populisme electoral"

Des d'aleshores, la situació no ha millorat gaire i les relacions entre Varsòvia i Kíiv han anat de mal borràs. A finals de setembre Morawiecki va anunciar que deixaria d'enviar armament a les tropes ucraïneses i durant els últims dies el govern polonès ha amenaçat en més d'una ocasió amb retirar els ajuts humanitaris que reben els milions de refugiats ucraïnesos que es troben en territori polonès. Aquest gir de 180 graus de l'executiu de Llei i Justícia sembla que li està donant els seus fruits i ja ha remuntat a les enquestes electorals.

Ara bé, una vegada hagin passat els comicis i en cas que revalidi mandat, ¿Morawiecki tornaria a ser un dels caps de govern de la UE més pròxims a Ucraïna? "Per descomptat, tot això és populisme electoral", respon el president del centre d'investigació europeu CEPS, Karel Lannoo. No és tan taxatiu l'expert Karbownik, que recorda que "d'aquí a un any se celebraran eleccions locals a Polònia i, esclar, Morawiecki sempre es voldrà mantenir a dalt a les enquestes".

Tot i això, assenyala Lannoo, Polònia sap que l'imperialisme rus no se saciaria amb una potencial invasió d'Ucraïna i, com tota la UE i sobretot els països de l'Est, necessita que les tropes ucraïneses guanyin la guerra. En aquesta línia, malgrat que les relacions entre Varsòvia i Kíiv passen per un mal moment, el país polonès continua sent el centre logístic del suport militar que els EUA, la UE i el global de l'OTAN entreguen al govern de Volodímir Zelenski. "A Polònia hi ha uns 35.000 soldats d'aliats occidentals, és un país clau per a la guerra i necessita que Ucraïna la guanyi", conclou l'investigador Lannoo.