Eleccions legislatives: prova de foc per a Macron per revalidar la majoria absoluta

ParísNi el president, Emmanuel Macron, ni el líder de la unió de les esquerres, Jean-Luc Mélenchon, són candidats a les eleccions legislatives que França celebra aquest diumenge en segona volta. Però, paradoxalment, els comicis es perceben com un duel entre els dos líders. Després de les presidencials de l’abril, el cicle electoral es tanca amb l’elecció dels diputats de l’Assemblea Nacional, i Macron lluita ara per mantenir la majoria absoluta. No ho tindrà fàcil: la nova unió ecològica i social de les esquerres (Nupes) ha agafat embranzida i amenaça de deixar el president sense els 289 escons que li calen per dominar el Parlament.

Per a les aspiracions de Macron de governar sense obstacles, és clau conservar la majoria absoluta. Però els últims sondejos deixen clar que no ho té garantit: serà el primer grup parlamentari, però podria quedar-se per sota dels 289 diputats. L'última enquesta d'Ipsos atorga entre 265 i 305 escons a Ensemble, la coalició que ha impulsat el partit de Macron, La República En Marxa (LREM), conjuntament amb partits més petits, com el centrista MoDem de François Bayrou, o Horitzons, de centredreta i liderat per l’ex primer ministre Édouard Philippe. Segons el mateix sondeig, Nupes seria el segon grup a la cambra amb entre 140 i 180 escons. En tercera posició se situaria el partit conservador, Els Republicans, amb una forquilla d'entre 60 i 80 diputats.

A la primera volta, Ensemble i Nupes van empatar en percentatge de vots, però amb el sistema electoral francès de dues voltes també a les legislatives, el percentatge de vots no té una traducció proporcional en escons. Tot i això, els bons resultats de l'esquerra fan que Mélenchon mantingui l’esperança de capgirar les enquestes i aconseguir més escons que Macron. No és l’escenari més probable, però tampoc és impossible. De fet, per a l'esquerra francesa, que fins fa pocs mesos estava enfonsada, és una oportunitat històrica. Tot dependrà de la capacitat de mobilitzar l’electorat i evitar que l’abstenció s’enfili per sobre del 50%, com a la primera volta. Segons un estudi d’Ifop-Fiducial, l’abstenció és especialment alta entre els joves: a la primera volta no van votar set de cada deu francesos d’entre 18 i 35 anys. 

Elevada abstenció entre els joves

Si es té en compte que el gruix de votants de Nupes són els joves, el somni de Mélenchon de convertir Nupes en el primer grup a l’Assemblea només es podria complir si la participació és notablement més elevada que a la primera volta. A les legislatives, però, la tendència habitual és que a la segona volta l’abstenció augmenti respecte a la primera volta. La incògnita és si la crida a la participació que ha fet el líder de Nupes tindrà el seu efecte. En qualsevol cas, el número u de La França Insubmisa i líder de la unió de les esquerres s'ha postulat durant tota la campanya com a primer ministre si Nupes aconsegueix ser el partit amb més escons a l'Assemblea. En aquest escenari, Macron estaria obligat a nomenar un nou primer ministre i govern del color de la nova majoria parlamentària i hauria de governar en cohabitació. El seu quinquennat es complicaria.

Al voltant de l'inquilí de l'Elisi hi ha preocupació per la possibilitat de perdre la majoria absoluta. En aquest cas, Macron es veuria obligat a buscar pactes parlamentaris i governaria sense la llibertat a la qual està acostumat. La por a un fracàs aquest diumenge l'ha portat a tornar a exercir de president fora de França en els últims dies abans de la cita electoral, per exhibir-se com a líder en l'escena internacional i guanyar vots. A les legislatives franceses no hi ha campanya electoral a gran escala perquè cada escó es lluita en circumscripcions petites, on els candidats fan actes molt locals. Això ha permès al president viatjar a Ucraïna per mostrar el suport de la Unió Europea a la candidatura d'adhesió del país, un viatge que ha tingut una gran repercussió mediàtica i en què el president de la República ha aprofitat per colar missatges electorals.

Crida a una França europeista

De tornada de Kíiv, en dues entrevistes que va fer en mitjans francesos, Macron va fer una crida a la necessitat de defensar "una França veritablement europea", un missatge clarament en contra del vot a l'esquerra. L'insubmís Mélenchon, considerat a França com a esquerra radical, ha imposat la seva visió crítica amb la Unió Europea a Nupes, integrada per partits tradicionalment europeistes, com el Partit Socialista i els Verds, a més de La França Insubmisa i del Partit Comunista Francès. Al seu torn, Mélenchon ha multiplicat les entrevistes i aparicions en ràdios i televisions. Davant l'opinió pública no queda cap dubte que les eleccions d'aquest diumenge són entre Macron i Mélenchon. És una tercera volta electoral.

En canvi, la líder d'extrema dreta, Marine Le Pen, que a les presidencials va aconseguir passar a la segona volta, no aconseguirà ara dominar l'Assemblea, però les enquestes auguren un creixement de diputats espectacular i un resultat històric: passaria dels actuals vuit diputats a tenir-ne entre 20 i 50. El Reagrupament Nacional de Le Pen aconseguiria amb aquest resultat grup propi –fins ara no en tenia– i es convertiria en el quart grup de l'Assemblea.