Eleccions a Grècia: campanya d'escàndols i un resultat imprevisible

AtenesGairebé 10 milions de grecs estan cridats avui a les urnes. El poble grec arriba a aquesta nova cita electoral desencantat amb les institucions polítiques i fart de la inflació, l'estancament dels salaris, l'estat de les infraestructures, la pujada del preu de l'habitatge i la corrupció, entre d'altres. Si bé les últimes enquestes donen la victòria a la conservadora Nova Democràcia (ND), del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, és molt probable que no tingui majoria per formar govern i que Grècia hagi de tornar a les urnes aquest estiu.

Hi ha diversos temes que han marcat la campanya. Un dels escàndols més sonats ha estat l'espionatge del govern a periodistes l'oposició amb el programa espia israelià Predator, que Mitsotakis també hauria fet servir contra membres del mateix govern. Després va arribar l'accident de tren de Tempe al febrer, amb 57 morts, que va evidenciar el mal estat de les infraestructures i va provocar les protestes més grans a què s'ha enfrontat Mitsotakis.

La campanya també ha comptat amb dos protagonistes imprevistos. D'una banda, la socialdemòcrata grega Eva Kaili, vicepresidenta del Parlament Europeu, acusada per la justícia belga de “participació en organització criminal, corrupció i blanqueig de diners” en l'afer Qatargate. L'altre protagonista ha estat l'actor i eurodiputat de la coalició d'esquerres Syriza Alexis Georgoulis, a qui una diputada del Pasok, l'històric partit socialdemòcrata grec, va acusar de violació.

D'altra banda, la migració ha estat un dels temes centrals de la campanya, després de la política de mà de ferro del govern Mitsotakis contra els refugiats: desallotjaments forçats, devolucions en calent i l'ampliació del mur a la frontera greco-turca, al riu Evros. “Mitsotakis ha sabut capitalitzar el sentiment de la població grega contra la migració i diu que ha aconseguit gestionar la crisi a l'Evros. De fet, el seu pla d'ampliació del mur ha estat un dels seus punts fonamentals durant la campanya”, explica Elias Dinas, cap del Departament de Ciències Polítiques i Socials de l'Institut Universitari Europeu.

La il·legalització, per part del Tribunal Suprem, fa unes setmanes, del partit d'extrema dreta Grecs per la Pàtria, d'Ilias Kasidiaris (un dels líders de la dissolta Alba Daurada i actualment a la presó, acusat de dirigir una banda criminal), també ha estat en el centre de la polèmica.

Una economia que no acaba de remuntar

Des del 2008, els plans d'austeritat als quals va ser sotmès el país hel·lè per la troica (el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea) van sumir la seva població en una crisi de la qual encara es ressent. Es va disparar la desocupació, es va destruir el teixit social i milers de joves van haver de marxar del país a causa de la falta d'oportunitats. Syriza va guanyar les eleccions prometent posar fi a l'austeritat, però va acabar sucumbint al dictat dels creditors i la decepció es va instal·lar entre el jovent i els sectors populars. L'autoestima dels grecs va quedar tocada de mort. Actualment, la situació econòmica del país no es pot comparar amb la del 2008 o la del 2015, però continua sent una font de preocupació per a la ciutadania grega, que fa mesos que reclama un augment de salaris per poder fer front a la inflació i el preu de l'habitatge, que en els últims temps ha pujat gairebé un 40%. A banda d'això, els problemes estructurals de l'economia grega persisteixen, i el 29,5% de la població està en risc de pobresa.

Syriza-Aliança Progressista promet ara augmentar el salari mínim, desacoblar el preu de l'electricitat del mercat de gas natural, posar en marxa un pla específic per a consumidors vulnerables, controlar la inflació dels aliments mitjançant la reducció de l'IVA, protegir l'habitatge, treballar per l'enfortiment de la democràcia i una reestructuració productiva, entre altres qüestions. També Nova Democràcia ha fet referència al tema dels salaris i ha assegurat que millorarà i modernitzarà el sistema públic de salut, deteriorat en els últims anys.

Possibles escenaris

És possible que durant les pròximes hores ND no aconsegueixi formar govern i que s'hagi d'anar a una segona convocatòria. La possibilitat d'una coalició entre Pasok-Kinal i ND és poc probable i l'opció que ha pres força durant la campanya ha estat la possibilitat d'una coalició entre Syriza-Aliança Progressista i Pasok-Kinal, on també podria entrar el partit de Yanis Varoufakis, MeRA25.

Una nova victòria de Mitsotakis acabaria de confirmar el viratge d'una Europa cap a la dreta, l'Europa de les fronteres i el neoliberalisme, i una victòria de Syriza-Aliança Progressista oferiria a Tsipras l'oportunitat de redimir-se dels errors comesos durant el mandat 2015-2019; una nova oportunitat per implementar un programa progressista que posi la ciutadania grega al centre.