Gabriel Attal dimiteix com a primer ministre
Sorpresa a França: l'esquerra guanya i el grup de Le Pen s'enfonsa fins a la tercera posició
Bona nit!
Fins aquí la cobertura informativa en directe d'aquesta nit electoral a França, en què ha sigut notícia la sorprenent la victòria del Front Popular. Gràcies per llegir-nos. Trobareu la informació més ampliada a la secció d'Internacional del diai ARA.
Mélenchon: el líder incòmode de la ressurrecció de l'esquerra francesa
Cristina MasA Perpinyà celebren la la victòria del Nou Front Popular entonant "L'estaca"
A Perpinyà, un bastió del Reagrupament Nacional, els votants d'esquerres han sortit a celebrar la victòria del Nou Front Popular entonant la cançó “L'estaca”, de Lluís Llach. A la capital de la Catalunya Nord s'elegeixen tres diputats: un ha estat del Reagrupament Nacional, un altre del Front Popular i encara no hi ha dades sobre el tercer.
La portada del Libération després de la victòria de l'esquerra: "Quina bogeria"
El diari francès Libération ha volgut il·lustrar la sorprenent victòria del Nou Front Popular en les eleccions legislatives franceses amb una portada que mostra les celebracions a la plaça de la República de París amb el títol “C'est ouf”. Es tracta d'un joc de paraules: per una banda, “ouf” representa un sospir d'alleujament per l'amenaça que suposava una possible victòria de l'extrema dreta i, per altra, de manera col·loquial l'expressió vol dir “quina bogeria”. Ouf és simplement una manera poc formal de dir fou, que significa “boig”.
Emmanuel Macron haurà d'enfrontar-se a un parlament hostil per formar un nou govern
El vuitè article de la constitució de la V República Francesa és clar: “El president de la República nomena el primer ministre”. És un poder propi del president, que no està obligat a fer-ho en cap termini determinat i que no necessita la validació dels parlamentaris. Davant d'aquesta situació, i atès que Gabriel Attal ja ha anunciat que presentarà la seva dimissió demà mateix, què farà ara Emmanuel Macron?
L'Elisi ja ha anunciat en un comunicat que “el president de la república pren nota dels resultats” i que “vetllarà pel respecte de la decisió del poble francès”, però que s'esperarà a “l'estructuració de l'Assemblea Nacional” per prendre “les decisions necessàries”.
Macron s'enfronta ara a un Parlament en què el seu partit és minoria, i en el qual qualsevol govern que nomeni és susceptible de patir una moció de censura. El president té l'opció de nomenar un primer ministre del Nou Front Popular, la força guanyadora de les eleccions, però si la dreta, l'extrema dreta i el centre s'uneixen, podrien tirar-lo enrere ràpidament. Una altra opció és optar per un primer ministre tecnòcrata, que asseguri el funcionament del govern fins d'aquí a un any, quan la Constitució francesa permet convocar noves eleccions legislatives.
Gabriel Attal dimiteix com a primer ministre
This browser does not support the video element.
El primer ministre de França, Gabriel Attal, ha anunciat que presentarà la seva dimissió demà, com és habitual després d'unes eleccions legislatives. En un discurs des de Matignon, la seva residència oficial, Attal, que ha estat reelegit com a diputat, ha afirmat que “assumirà les seves funcions tant de temps com el deure li exigeixi”, en referència a l'anunci de l'Elisi que Macron no presentarà, de moment, cap candidat a primer ministre.
El primer ministre també s'ha felicitat pels resultats que ha obtingut la seva formació, Junts per la República, i ha insistit diverses vegades que tenen "tres cops més diputats" que els que els donaven alguns sondejos. "Gràcies a la nostra determinació, hem aturat l'extrema dreta", ha afirmat també el jove polític.
Macron no canviarà el govern immediatament i demana "prudència"
L'Elisi ha anunciat que Emmanuel Macron no ordenarà immediatament el canvi de govern, després de la victòria del Nou Front Popular a la segona volta de les legislatives. El president diu que aposta per la "prudència" davant els resultats, i que vol esperar que prengui forma l'Assemblea Nacional abans de nomenar un nou cap de govern, sense saber, encara, si Gabriel Attal farà oferir-li la seva renúncia. El cap d'estat té la intenció "en aquesta fase" d'anar a Washington per a la cimera de l'OTAN, i hauria de marxar aquest dimecres.
L'esquerra francesa omple les places de Stalingrad i de la República de París per celebrar els resultats
Milers de persones s'han concentrat en dos dels indrets històrics de l'esquerra francesa, a la plaça de la República i la de Stalingrad, totes dues a l'est de París, per celebrar la victòria del Nou Front Popular i l'enfonsament de l'extrema dreta francesa.
El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, demana als macronistes que parlin amb Els Republicans
El ministre de l'Interior francès i un dels homes de confiança d'Emmanuel Macron, Gérald Darmanin, ha demanat que Junts per la República, la coalició de formacions favorables al president de França, tingui més en compte la dreta tradicional francesa d'Els Republicans. En el millor dels casos, una coalició de les dues formacions sumaria 234 diputats, encara lluny dels 289 de la majoria absoluta però per sobre de les millors projeccions per al Nou Front Popular, segons els primers sondejos.
El jugador del Barça Jules Kounde celebra els resultats de les eleccions
El futbolista del Barça i de la selecció francesa Jules Kounde ha celebrat via X (l'antic Twitter) les primeres projeccions de les eleccions. “L'alleujament està a l'altura de la preocupació d'aquestes setmanes, és immens. L'enhorabona a tots els francesos que s'han mobilitzat perquè aquest bell país no es trobi governat per l'extrema dreta”, ha afirmat.
Jordan Bardella (Reagrupament Nacional): "Avui comença tot"
This browser does not support the video element.
El candidat de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, ha criticat les "aliances contra natura", en referència a l'estratègia de Front Republicà de macronistes i l'esquerra, que ha titllat "d'aliança de deshonor". I ha acusat el president Emmanuel Macron d'haver deixat el país "en mans de l'extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon".
Alhora ha volgut reivindicar els millors resultats de la història de la formació d'extrema dreta, que ha assegurat que "preparen la victòria de demà". I ha promès que els seus diputats a l'Assemblea Nacional i també al Parlament Europeu "treballaran per restablir la sobirania de la nació". I una amenaça: "Avui comença tot", ha proclamat. "Aquesta nit ha caigut un vell món i res pot aturar un poble que ha tornat a tenir esperança", ha conclòs.
L'expresident François Hollande obté l'escó
L'expresident socialista François Hollande, que es presentava dins les candidatures del Nou Front Popular, ha obtingut el seu escó a la circumscripció de Corresa, al centre del país.
Mélenchon reclama a Macron que ofereixi el govern al Nou Front Popular
This browser does not support the video element.
Jean-Luc Mélenchon, líder de França Insubmisa, el principal component del Nou Front Popular, ha reaccionat uns minuts després de la publicació dels sondejos. "El president ha de cridar el Nou Front Popular a governar", ha reclamat. I ha advertit que "la voluntat del poble ha de ser respectada estrictament: no hi pot haver subterfugis". "S'ha confirmat la desfeta del president de la República: el president ha d'inclinar-s'hi i el primer ministre ha de marxar", ha afegit.
"El nostre poble ha descartat clarament la sortida pitjor per a ell: l'RN està lluny de la majoria absoluta i una majoria aclaparadora del nostre país s'ha sentit amenaçada i ha guanyat", ha proclamat Mélenchon.
Reclamant a Macron que nomeni un primer ministre sortit de les files dels partits d'esquerra, Mélenchon diu que està a punt per governar: "El president té el deure de cridar el Nou Front Popular a governar i estem preparats per fer-ho". També s'ha compromès a "aplicar només el seu programa i tot el seu programa".
Un altre sondeig confirma la victòria del Nou Front Popular i l'enfonsament de Le Pen
La projecció de BFMTV preveu una victòria per al Nou Front Popular amb una forquilla d'entre 175 a 205 escons, per davant de la coalició macronista, amb entre 150 i 175. L'extrema dreta de Marine Le Pen quedaria en tercer lloc amb entre 115 i 150 escons.
Les primeres projeccions donen la victòria al Nou Front Popular i situen Le Pen en tercera posició
Tots els sondejos i enquestes havien donat la victòria a Le Pen, i tot just divendres, després que més de 200 candidats es retiressin de la segona volta per concentrar el vot contra Reagrupament Nacional (RN) en un únic aspirant a diputat, els números de Le Pen queien lleugerament i allunyaven la líder d'extrema dreta de la majoria absoluta.
Ara les primeres projeccions de la televisió pública francesa (TF1) donen com a guanyador el Nou Front Popular i preveuen una caiguda en picat de la formació de Le Pen i Bardella, que cauria fins a la tercera posició. La coalició d'esquerres obtindria entre 175 i 215 diputats, mentre que el partit d'extrema dreta n'aconseguiria entre 130 i 160. Fa 48 hores, l'última projecció feta durant la campanya donava a Le Pen fins a 205 seients a l'Assemblea Nacional.
Els partits aliats de Macron també milloren lleugerament i, gràcies a la davallada de Le Pen, passarien a ser la segona força de l'hemicicle, amb entre 150 i 170 seients.
Sorpresa a França: l’aliança d’esquerres guanya i frena l’extrema dreta de Le Pen
Laia ForèsAnàlisi
This browser does not support the video element.
L'enviada de l'ARA a París, Laia Forès, analitza els escenaris que poden passar aquesta nit a les eleccions franceses.
Els comerciants dels Camps Elisis protegeixen els seus aparadors per por a multituds aquesta nit
La campanya per a aquestes eleccions legislatives a França ha estat excepcionalment convulsa. L'avançament electoral de Macron va sorprendre gairebé tothom i va trasbalsar l'escenari polític francès, que va reaccionar precipitadament davant la victòria aclaparadora de l'extrema dreta a les eleccions europees.
Des de llavors, la campanya no només s'ha crispat entre els diferents candidats, sinó també al carrer. Hi ha registrats un total de 51 atacs a candidats, segons el govern, i el clima de tensió que es respira podria desencadenar aldarulls al carrer. Tant és així que els comerciants d'una de les avingudes més emblemàtiques de París, els Camps Elisis, han començat aquesta tarda a muntar barricades per protegir els seus aparadors per por a les accions que puguin donar-se aquesta nit, un cop es coneguin els resultats electorals.
La participació a França s'enfila fins al 59,71%, 21 punts més que el 2022
La participació a França continua augmentant. A les 17 h de la tarda, gairebé el 60% dels cridats a les urnes han dipositat ja el seu vot, 21 punts per sobre de les últimes eleccions legislatives, del 2022. És un percentatge lleugerament superior al de la primera volta, que a aquesta hora assolia una participació del 59,33%.
La majoria dels col·legis electorals tancaran a les 18 h, però en algunes grans ciutats els centres romandran oberts fins a les 20 h del vespre.
Els francesos residents a Catalunya escolliran entre el Nou Front Popular i un candidat independent de centre
Els francesos residents a Catalunya també voten avui. Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco formen la cinquena circumscripció dels francesos residents a l'estranger. En la primera volta, la participació de la comunitat francesa d'aquests països va ser del 37% i van passar a la segona volta el candidat del Nou Front Popular, Maxime da Silva (amb un 27% dels vots) i el diputat sortint Stéphane Vojetta, independent de centre (35%). En total, els francesos residents a l'estranger escullen onze diputats.