Edimburg tanca un nou capítol de la 'diplomàcia dels pandes'

LondresDesprés de les eleccions generals del Regne Unit del 2017, l'ex primer ministre d'Escòcia Alex Salmond es va permetre un acudit polític: "Hi ha més pandes a Escòcia que no pas diputats escocesos conservadors al Parlament de Westminster". No li faltava la raó. Aleshores, els tories en tenien només un, i d'óssos pandes al Zoo d'Edimburg n'hi havia dos. Quan el 2019 Boris Johnson va arrasar amb majoria absoluta en les legislatives del desembre, l'acudit va deixar de tenir sentit, perquè els conservadors van aconseguir set escons dels 59 en joc al nord de la frontera.

Obtinguin els que obtinguin en les eleccions de l'any vinent, sempre que en sigui almenys un, ja hi haurà més parlamentaris tories a Edimburg que no pas óssos panda. Perquè la parella que va cedir en préstec la Xina al Zoològic d'Edimburg el 2011 ha tornat al seu país, posant punt final al capítol escocès del que es coneix com a diplomàcia dels pandes. El 30 de novembre va ser el darrer dia que els visitants del zoo de la capital escocesa els van poder veure i admirar; a distància, això sí, perquè tot i el seu aspecte amigable i divertit, els pandes gegants són ferotges i perillosos com els lleons, a més de devoradors insaciables de bambú (12,5 quilos al dia, per als exemplars adults). A principis de desembre els óssos finalment van tornar a la Xina.

La Xina té uns 1.864 pandes que viuen en llibertat, i uns 540 en zoològics o reserves. I també en té 60 en préstec, escampats per poc més de 20 països d'arreu del món. La diplomàcia dels pandes és un costum mil·lenari, iniciat durant la dinastia Tang (618-907). Un grup d'experts de la Universitat d'Oxford ha estudiat aquesta qüestió i ha fet notar que la Xina lloga els óssos a països amb els quals ha fet acords comercials. Kathleen Buckingham, de l'Escola de Geografia i Medi Ambient d'Oxford, comenta: "Per què el Zoològic d'Edimburg tenia pandes i el de Londres no? Probablement perquè Escòcia té recursos naturals en els quals la Xina vol participar". Els pandes van ser enviats a Escòcia el 2011 després que els dos països signessin un acord de petroli.

La llista de destinataris de pandes és extensa. Alguns dels països inclosos són Dinamarca, Alemanya, Rússia i Qatar. "Des d'una perspectiva xinesa, compartir la cura d'un animal tan preciós enforteix els vincles que la Xina té amb el seu cercle íntim de països propers", assenyala Buckingham.

Els óssos de Madrid

A Madrid, per exemple, n'hi ha tres. Els dos primers –ja morts– van arribar el 1978, com un regal en el primer viatge de Joan Carles I i Sofia a la Xina. Quatre anys després, al Zoo de Madrid va tenir lloc el primer naixement d'un panda a Occident en captivitat.

Fins al 2021 la Xina considerava l'espècie en risc d'extinció. La caça furtiva dels anys 80 i la desaparició dels boscos de bambú van afavorir l'amenaça. Es van posar en marxa, a la Xina i als zoològics, programes de reproducció artificial. La parella escocesa, però, no ha tingut descendència. De fet, no es pot considerar una parella. Han viscut sempre en caus separats i, d'acord amb el director del zoo, David Field, "la major part del temps no han volgut romandre junts". Quan són lliures, aquests animals tenen enormes dificultats de reproducció, atès que l'època de zel de les femelles és de només tres dies a l'any. En captivitat, tot i la sofisticació de les tècniques actuals, l'èxit encara resulta més difícil. A Edimburg, en aquests dotze anys, fins en vuit ocasions els científics han intentat la procreació per inseminació artificial.

Símbol cultural i icona del país, els primers pandes que la Xina va regalar als Estats Units estan molt vinculats a la diplomàcia i al desgel de les relacions entre Washington i Pequín, arran del viatge de Richard Nixon, el 1972. La llavors primera dama, Pat Nixon, va comentar durant el viatge la seva admiració per aquests animals i se'n va endur dos de retorn.

D'acord amb el relat de la filla dels Nixon, Julie Nixon Eisenhower, al The Washington Post amb motiu del 50è aniversari del viatge, els fets van anar de la següent manera: la primera dama estava asseguda al costat del primer ministre xinès, Zhou Enlai, durant un banquet. Era la primera nit de la històrica visita a la Xina roja. A la matinada el seu marit ja s'havia reunit amb el líder xinès Mao Zedong. Aleshores, Pat Nixon estava asseguda al costat del segon home més poderós del país. Quan va començar el sopar, va veure al seu costat una petita llauna de cigarrets xinesos amb el logotip de dos pandes gegants. "Són macos, oi?", va dir ella, mentre agafava la llauna. "M'encanten", va reblar, referint-se als óssos. Zhou li va respondre: "Te'n donaré". "De cigarretes?", va respondre Pat Nixon. "No –va dir Zhou–. De pandes". Així va començar, el 21 de febrer del 1972, el que seria la història d'amor de 50 anys entre Washington i el panda gegant.

Regals no, només préstecs

A partir del 1984, la diplomàcia dels pandes va canviar. Els óssos ja no es van oferir com a regal, sinó que es van lliurar en préstec durant 10 anys, període que de vegades s'ha ampliat. En el cas d'Escòcia, dos anys extres per pal·liar el buit de la pandèmia. Aquest canvi cap als préstecs va permetre a la Xina continuar promocionant la seva imatge a l'estranger, però també construir el que en diuen guanxi, terme mandarí per definir la confiança. El préstec es va veure com una promoció d'associacions mútues entre la Xina i els països receptors. Els països d'acollida han de pagar una quota anual d'un milió de dòlars per cada animal, i els receptors accepten que si neixen cadells a l'estranger, haurien de ser retornats a la Xina abans del quart aniversari.

La captivitat, però, no és l'estat ideal per a cap animal, tampoc per als pandes. Ho demostren estudis recents, entre altres el que ha liderat Kristine Gandia, de la Universitat de Stirling (Escòcia). A partir de l'observació d'onze animals en cinc zoològics diferents ha establert que presenten un estat molt més letàrgic que en les seves latituds habituals (entre 26° i 42° nord), problemes cardiovasculars, pèrdua de força muscular, de densitat òssia i un comportament anormal.