Edi Rama, el primer ministre d'Albània trencador que es riu de Putin
Els últims mesos ha guanyat atenció internacional per la polèmica entesa amb Giorgia Meloni i el seu humor negre sobre el president rus
BarcelonaL'onada populista que recorre el món ha propulsat al poder una generació de polítics amb unes personalitats força peculiars. Probablement, el més extravagant de tots sigui Javier Milei, que parla a través d'una mèdium amb el seu gos mort, que ha clonat quatre vegades en un laboratori dels EUA. Per bé que ideològicament se situï als antípodes dels Milei, Trump i companyia, Edi Rama, el primer ministre albanès, també se surt del motlle del polític clàssic. Rama, un gegant de dos metres d'alçada, combina des de fa una dècada el govern d'Albània amb la pintura, una disciplina en la qual ha destacat prou per exposar en galeries de Londres i Nova York.
Els últims mesos, Rama ha saltat als titulars de la premsa europea després d'haver signat un polèmic acord amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, per a la cooperació en el control dels fluxos migratoris. En concret, el pacte estableix la creació en territori albanès de dos centres d'acollida dels migrants rescatats en les aigües del Mediterrani pels guardacostes italians durant el període necessari per processar les seves sol·licituds d'asil. La seva entesa amb la ultradretana Meloni, que el Tribunal Constitucional albanès podria invalidar, és l'últim acte trencador d'un dirigent heterodox, tant per la seva biografia com per la seva pràctica política.
També va atraure l'atenció internacional amb el seu humor negre sobre la guerra a Ucraïna i la mort de Ievgueni Prigojin, l'insurrecte rus que va intentar un motí contra l'exèrcit de Vladímir Putin. En un fòrum internacional a Eslovènia, va manifestar que el debat sobre l'expansió de la Unió Europea s'havia accelerat arran de la invasió russa al país veí, i va fer broma sobre "qui hauria d'atacar a qui" a la regió dels Balcans per poder-se unir "al tren d'Ucraïna cap a la UE". I també va explicar un acudit sobre la mort de Prigojin i la suposada involucració del Kremlin.
Nascut a Tirana, Rama porta l'interès per l'art i la política als gens. El seu pare, Kristaq Rama, va ser un conegut escultor durant el període comunista, marcat a Albània per la fèrria dictadura d'Enver Hoxa. El seu besavi, també anomenat Kristaq Rama, figura entre els més destacats intel·lectuals del país que van advocar per la independència de la nació, llavors sota el domini de l'Imperi Otomà. Als seus 59 anys, Rama ja ha deixat una empremta més profunda a la història del país que els seus avantpassats.
En la seva adolescència, res semblava indicar que aquell noi amb sensibilitat artística seria un dia l'home fort d'Albània. Després d'acabar l'educació obligatòria, Rama va matricular-se a l'Acadèmia de les Arts de Tirana al mateix temps que jugava al Dinamo Tirana i la selecció nacional albanesa de bàsquet. Ara bé, l'art, més que no pas l'esport, era la seva vertadera passió. "Un dels pocs grups que podien viatjar a l'estranger eren els esportistes. La raó per la qual jugava, i per la qual volia formar part de l'equip nacional de totes totes, era per tenir la possibilitat de veure un museu", va declarar en una entrevista al diari britànic The Guardian.
Amb el sentit de l'humor que el caracteritza, Rama explicava per què va acabar malament el seu primer viatge amb la selecció, a Viena. Va aconseguir escapar-se de l'hotel per poder visitar el Kunsthistorisches Museum, però quan hi va arribar tot il·lusionat, se'l va trobar tancat. Era dimarts, dia de descans setmanal al museu. L'obsessió del premier albanès pels museus estrangers s'explica perquè mai no havia tingut accés a l'art contemporani. El règim d'Hoxa titllava de "degenerats" els moviments d'avantguarda. Per això, a l'Acadèmia de les Arts les imatges de les seves obres estaven estrictament prohibides.
L'agitació que va provocar la caiguda del Mur va fer que Rama es comencés a interessar per la política, i fins i tot va ser arrestat en diverses ocasions. Tanmateix, un dur enfrontament personal amb el primer president elegit a les urnes, Sali Berisha, va frenar la seva carrera política i el va empènyer a traslladar-se a París per guanyar-se la vida com a pintor. El 1998, en una visita per assistir al funeral del seu pare, va rebre una proposta inesperada del successor de Berisha, Fatos Nano: convertir-se en el ministre de Cultura. Començava així la carrera d'un dels polítics més influents de l'Albània postcomunista.
Colors a les façanes de Tirana
El seu tarannà agosarat i innovador ha marcat tant el seu estil pictòric com polític. No en va, seva va ser la idea de decorar amb abstractes figures de colors les façanes de Tirana, un dels aspectes que més criden l'atenció dels turistes atrets per la condició de la capital albanesa de destí alternatiu de moda a Europa. "El color dels edificis no era art per a mi. Era una acció política, amb colors, perquè no teníem diners per fer grans projectes de construcció", va comentar a The Guardian.
La seva bona feina com a alcalde de Tirana el va projectar a la política nacional, i el 2013 va derrotar clarament a les urnes Sali Berisha, el seu vell enemic, al capdavant d'una coalició d'esquerres. Al cor del seu programa polític, la integració a la Unió Europea, la lluita contra la corrupció i la millora de la qualitat democràtica del país. Per bé que s'han registrat millores en els dos darrers àmbits, el país no ha deixat enrere els escàndols polítics. Durant el seu mandat, la principal fita política ha estat l'inici de les negociacions d'adhesió a la UE amb Brussel·les l'any 2020, un objectiu que ajuda a entendre la seva aliança antinatural amb Meloni.
