"Des de la Guerra Freda no hi havia hagut mai un risc tan alt d'atac nuclear", alerta el SIPRI

BarcelonaL'amenaça nuclear es dispara. L'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), referent mundial en estudis sobre armament, ho constata en el seu últim informe anual: el nombre d’armes nuclears operatives augmenta i les potències nuclears continuen avançant en els plans de modernització i expansió a llarg termini de les seves armes atòmiques.

De l’inventari mundial que tenia en total uns 12.512 caps nuclears el gener del 2023, uns 9.576 es troben en arsenals militars per al seu ús potencial, 86 més que el gener del 2022. D’aquests, el SIPRI en el seu últim informe presentat aquest dilluns que 3.844 ogives estaven desplegades amb míssils i avions, i unes 2.000 –gairebé totes de Rússia o dels EUA– es mantenen en estat d’alerta operativa alta; és a dir, instal·lades en míssils o retingudes en bases aèries que albergaven bombarders nuclears.

Rússia i els Estats Units tenen conjuntament gairebé el 90% de totes les armes nuclears. La grandària dels seus respectius arsenals nuclears (és a dir, els caps nuclears utilitzables) sembla que es va mantenir relativament estable el 2022, tot i que el centre suec alerta que des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna tant Washington com Moscou són menys transparents sobre els seus arsenals. A més de les seves armes nuclears utilitzables, Rússia i els EUA posseeixen cadascun més de 1.000 ogives prèviament retirades del servei militar, que estan desmantellant gradualment.

Tant els Estats Units com Rússia impulsen grans i caríssims programes per "modernitzar" els projectils nuclears, els sistemes per llançar-los (míssils, avions i submarins) i les plantes que fabriquen l'armament nuclear. Matt Korda, investigador del programa d'armes de destrucció massiva del SIPRI, explica a l'ARA que "aquests programes són a molt llarg termini: representen un compromís de 50 o 60 anys amb l'armament nuclear".

Bona part d'aquesta "modernització", se centra en el desenvolupament de les anomenades armes nuclears tàctiques, que són les de curt abast, dissenyades per atacar objectius precisos al camp de batalla. El risc més imminent no és, doncs, una nova Hiroshima, sinó que es trenqui el tabú que fins ara ha impedit tornar a fer servir armes atòmiques en una guerra. "És molt perillós: ara hi ha més risc que mai des de la Guerra Freda que algun país opti per utilitzar armes nuclears. O que simplement hi hagi un malentès, un accident o un error de càlcul. I encara és més preocupant perquè està molt estesa la falsa idea que en aquest cas es podria evitar una escalada. Però no podem confiar en això com una estratègia: en cas de conflicte nuclear el més probable és que entrem en una espiral fora de control".

Rearmament nuclear

Les dues grans potències, així com la resta de països que disposen d'armes atòmiques –el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Corea del Nord i Israel–, han continuat modernitzant els seus arsenals nuclears i fins i tot han desplegat nous sistemes d’armes nuclears o amb capacitat nuclear el 2022. El cas més clar és la Xina, que segons l'investigador Hans M. Kristensen "ha iniciat una important ampliació del seu arsenal nuclear". El SIPRI alerta que "al final de la dècada la Xina podria tenir almenys tants míssils balístics intercontinentals com els Estats Units o Rússia". Londres i París també han anunciat plans per desenvolupar els seus arsenals nuclears, mentre que l'Índia i el Pakistan continuen rivalitzant per les armes atòmiques i el primer comença a desenvolupar armes de més abast que podrien arribar a objectius a tota la Xina. Corea del Nord no va fer l'any passat proves nuclears, però continua testant els seus míssils, inclosos balístics i intercontinentals, que podrien portar caps nuclears. També es creu que Israel –que no reconeix públicament que posseeix armes nuclears– està modernitzant el seu arsenal.

“La majoria dels estats amb armament nuclear estan endurint la seva retòrica sobre la importància d’aquestes armes, i alguns fins i tot estan llançant amenaces explícites o implícites sobre el seu possible ús”, diu Korda, i afegeix: “Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, aquesta competència nuclear tan elevada ha augmentat dràsticament el risc que les armes nuclears s’utilitzin en un esclat d’ira”. Els compromisos del Tractat de No Proliferació Nuclear semblen cada cop més paper mullat.

La no proliferació no funciona

Els mecanismes internacionals de control de les armes nuclears i els compromisos de desarmament cada cop són més febles. La invasió russa d'Ucraïna ha portat a la suspensió del diàleg bilateral entre Rússia i els Estats Units. El febrer del 2023, Rússia va suspendre la seva participació al New Start, l’últim tractat de control d’armes nuclears que queda i que limita les forces nuclears estratègiques de Washington i Moscou. També es van suspendre les converses sobre un tractat de seguiment del New Start, que expira el 2026. No obstant això, segons l’avaluació del SIPRI, el gener del 2023 les forces nuclears estratègiques desplegades pels dos països es mantenien dins dels límits de l'acord.

L'altre focus és l'Iran, que tant pel seu suport a la invasió russa com per la seva situació política amb la repressió de les protestes s'allunya de reactivar l'acord patrocinat per la UE per evitar que els seus programes d'enriquiment d'urani permetessin al règim dels aiatol·làs desenvolupar armes atòmiques.