El duel que ja està en marxa al Regne Unit: Sunak vs Starmer

LondresNingú no ha perdut el temps. La campanya electoral del Regne Unit ja estava en marxa aquest dijous, hores després que Rishi Sunak anunciés dimecres a la tarda l'avançament dels comicis. El premier acusava el líder laborista, Keir Starmer, de no tenir un pla de futur per al país mentre assegurava, en canvi, que ell sí que en té. Starmer, al seu torn, deia que ha arribat l'hora del "canvi" i d'acabar amb el "caos" de catorze anys de desgovern.

Potser sí que Sunak té un sòlid pla de futur, però ni ell mateix, ni cap dels seus assessors, no van preveure una alternativa en cas de pluja en el moment de comunicar els britànics que estaven cridats a les urnes d'aquí a sis setmanes. El resultat va ser una pobra imatge d'improvisació i que el premier quedés ben xop. Com si Sunak governés a la intempèrie, i no des de la comoditat del 10 de Downing Street. Fins a cert punt, una metàfora de la situació amb què el Partit Conservador arrenca la campanya: entre 20 i 22 punts per sota en les enquestes en relació amb l'oposició laborista, que encapçala Keir Starmer. Aquesta és l'única bona notícia per a Sunak. Perquè difícilment s'enfonsarà més, i en el millor dels casos podria retallar distàncies.

Com ha definit en les darreres hores Craig Oliver, exdirector de comunicacions de David Cameron –premier conservador entre 2010 i 2016–, "Sunak ha llançat una granada de mà al mig de l'habitació per generar el caos […], sabent que perdrà les eleccions, però ho ha fet així perquè creu que és la manera d'evitar perdre les eleccions de forma abassegadora". El mal menor, doncs.

Des d'aquest punt de vista, la convocatòria electoral ha agafat per sorpresa molta gent a Westminster, tant del mateix govern com de l'oposició. L'inesperat avançament –s'havia especulat que les eleccions serien a la tardor– també ha agafat els laboristes una mica amb el pas canviat. El partit encara ha de nomenar una vuitantena dels candidats que es presentaran als 650 escons en joc el 4 de juliol vinent. Una data, en tot cas, que no els ha passat desapercebuda, i que els ha permès d'etzibar el primer eslògan oficiós de la campanya: "Serà, d'una vegada per totes, el dia de la independència dels tories", proclamen a les xarxes els partidaris de Starmer.

Una mort i una pandèmia

A més de per la mort d'Elisabet II i l'ascens al tron de Carles III –fets no relacionats amb la brega política–, els catorze anys tories s'han definit, primer, per l'austeritat; després pel Brexit i el caos polític generat (2016-2019); més tard pel populisme desmanegat i barroer de Boris Johnson (2019-2022); per la pandèmia i les festes il·legals a Downing Street, que van provocar la seva caiguda; pel relleu molt breu, caòtic i catastròfic de Liz Truss, que va enfonsar l'economia del país, i, finalment, per l'estabilitat que va arribar de la mà de Sunak (octubre del 2022).

I estabilitat i seguretat, i vols de deportació a Ruanda –una forma de culpabilitzar de tots els mals del país els migrants que arriben a les illes pel Canal de la Mànega– és el que Sunak ven als britànics perquè li renovin el lloguer del 10 de Downing Street.

Aquests atorgaran la confiança a Sunak? De motius no sembla que en tinguin gaires. En catorze anys, el seu nivell de vida ha caigut estrepitosament. Els serveis socials –sanitat i escoles– s'han deteriorat per la manca d'inversions; també s'han vessat als rius desenes de milers de litres d'aigües contaminades; la manca d'habitatge és un problema sense solució que afecta els més joves i menys afavorits. I la immigració, sobre la qual vol jugar fort Sunak, tampoc no els afavoreix, tot i les deportacions.

Si el 2010 David Cameron va prometre que la xifra se situaria en només "desenes de milers" de persones, aquest dijous s'han conegut les xifres oficials dels arribats legalment al país el 2023: en total, 685.000, el doble que el 2005, quan van arribar els nouvinguts de l'est de la Unió Europea. Unes dades que no ajuden Sunak.

Des del primer moment, l'estratègia de combat dels dos únics aspirants reals a premier ha quedat ben definida. Els laboristes volen destacar el conjunt dels catorze anys tories com un caos, i que per fer-hi front cal un canvi. Sunak vol confrontar la seva opció personal i la seva suposada serietat en comparació amb els dubtes i les incerteses que, per a l'esquerra del laborisme, desperta Starmer.

Aquest, tot i l'avantatge a les enquestes i el desgast de materials que afecta els conservadors, no pot donar res per garantit. I pot patir de valent si li destaquen els seus girs de guió. El líder laborista s'ha fet enrere en promeses claus: 28.000 milions de lliures per a la transformació verda; eliminació de les taxes universitàries; recuperació de la llibertat de moviment; prohibició dels contractes de zero hores; abolició de la Casa dels Lords. També ha dubtat molt a l'hora de pronunciar-se sobre la guerra de Gaza, excloent molts votants musulmans. Tot plegat li podria passar una certa factura. Els nivells de popularitat del líder laborista, a més, són els pitjors mai vistos per a un cap de l'oposició, d'acord amb les enquestes d'Ipsos Moris.

L'Eurocopa i els debats electorals

Han començat sis setmanes apassionants per als mitjans de comunicació, els periodistes i els comentaristes polítics. Potser no tant per a la majoria dels britànics. Sunak, com quan va anunciar les eleccions, es troba a la intempèrie: quasi setanta diputats no es presenten a la reelecció, en les darreres setmanes dos més s'han afegit a la bancada laborista i l'oracle de les enquestes li augura una derrota quasi segura.

El premier necessita no només un miracle, sinó que tot li vagi de cara. I ha començat amb mal peu. Dimecres li va ploure a bots i barrals mentre deia: "Voteu-me a mi, que Starmer no té cap pla de futur". De fons, però, se sentia a tot drap l'himne laborista del 1997, Things Can Only Get Better, la cançó de D:Ream que va precedir la victòria aclaparadora de Tony Blair.

I aquest dijous, a Gal·les, ha patinat amb un grup de treballadors. Amb el tòpic per bandera, els ha preguntat si esperaven l'inici de l'Eurocopa per veure els partits de futbol. Però li han recordat que Gal·les no s'ha classificat. Tot plegat, la prova del nou que els anglesos prenen la part, Anglaterra, pel tot, el Regne Unit; que tendeixen a la centralitat, i que el pla de Sunak té esquerdes. Una Eurocopa que, a més, pot desbaratar la proposta tory que s'ha conegut aquest dijous de celebrar un debat televisat cadascuna de les sis setmanes de campanya. I és que entre el 14 i el 26 de juny hi haurà partit cada nit a la BBC o a ITV. Qui mirarà aleshores un debat electoral?