Christos Giakoumopoulos: “Tenir nens migrants entre reixes amenaça la democràcia”

BarcelonaAmb més de tres dècades d'experiència a Estrasburg, Christos Giakomopoulos (Tessalònica, 1958), és des del 2017 el director general de drets humans i estat de dret del Consell d'Europa. Ha visitat Barcelona convidat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat, amb motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Fa uns dies, el director a Nova York de l'Alt Comissionat de Drets Humans de l'ONU, Craig Mokhiber, va dimitir en protesta pel "fracàs" de l'ONU a l'hora d'evitar el que ell anomena "un cas de manual de genocidi" a Gaza.

— És una de les situacions més difícils a què s'ha enfrontat la comunitat internacional les últimes dècades. Fracassos de la comunitat internacional, fracassos del govern, fracassos dels individus. Les responsabilitats es poden buscar en molts llocs. És una tragèdia que potser s'hauria pogut evitar, però sempre és fàcil parlar a pilota passada, no?

El respecte als drets humans ja no és un consens. La declaració de fa setanta-cinc anys potser avui ja no s'aprovaria.

— Una part del problema és que en aquests setanta-cinc anys no hem sabut explicar el vincle entre l'estabilitat i la prosperitat i els drets humans, sobretot a les generacions més joves. Els drets humans poden retrocedir i és important estar atents i sempre preparats per tornar-nos-hi a comprometre. Però hi estem acostumats i ja no sentim la necessitat de lluitar per defensar-los, perquè els donem per fets. Una altra raó és que de vegades considerem els drets humans una ideologia, de la qual es pot estar a favor o en contra. I així es perd l'essència mateixa de què són: un procés que garanteix a tothom el dret de participar en la governança del seu entorn. Ser un ciutadà que pot confiar i té la confiança de les institucions i que també pot influir-hi. Utilitzar una narrativa de drets humans per promoure ideologies, interessos geopolítics o ambicions, com fa de vegades Occident, n'ha malmès la noció. Al Parlament Europeu ja no es parla de drets humans, per exemple, sinó de "llibertats fonamentals". És com si tinguessin una connotació negativa: els drets humans són per a l'Amèrica Llatina, l'Àfrica o l' Àsia, però no per a Europa.

En quins camps diríeu que Europa va bé, on ha de millorar i on detecteu una regressió?

— Sempre hi ha marge de millora, però el més important no és què es fa bé o què no, sinó que quan t'enfrontes a un problema de drets humans, un problema d'estat de dret o un problema de democràcia, pots identificar-lo com a estat i adoptar mesures per posar-hi remei. En totes les societats d'Europa hi ha problemes de drets humans i el més important és no mirar cap a l'altra banda. Quins són els àmbits on Europa ha de millorar? Si hagués d'escollir-ne un, diria la discriminació i els estereotips, perquè és un tema lligat a la història europea. Afortunadament, la generació més jove ho té molt en compte. En l'àmbit en què veig més regressió és en immigració. Qualsevol estranger que arribi al territori europeu és probable que sigui detingut i privat de llibertat durant mesos, de vegades fins a deu o vint mesos. Quan això també s'aplica a les criatures, crec que tenim al davant una regressió que també afecta la nostra pròpia percepció del món. Fa quinze anys, la idea d'una imatge a Europa amb nens rere reixats de filferro hauria estat insuportable. Ens hi estem acostumant: a Europa hi ha nens i nenes entre reixes sense cap motiu. Tenim un territori on, qui hi entra, per definició és un delinqüent i pot ser rebutjat com a persona o ser privat de drets fonamentals i això afecta també la percepció de nosaltres mateixos. És molt perillós per al futur de les nostres democràcies.

El canvi climàtic també amenaça els drets humans?

— A la Declaració d'Estats de Reykjavík, de caps d'estat i de govern del Consell d'Europa, es diu que el dret al medi ambient sa es veu amenaçat per una crisi triple: la contaminació, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, i que això té un impacte en els drets humans, fins i tot els drets civils i polítics. Però el problema és la manera d'abordar-ho. És el dret de les generacions futures? Es pot actuar judicialment? I qui és que ho pot denunciar als tribunals? Normalment, són les víctimes, però qui són les víctimes de la pèrdua de biodiversitat? Tothom. No podem esperar que siguin els tribunals els qui actuïn.

Les dones i els drets LGBTI també estan en regressió a tot arreu. Per què?

— El populisme explota els estereotips. Creuen que l'única manera de promoure la societat o de governar és la seva i que qui no la comparteix és un traïdor que destruirà el país o la comunitat o el que sigui. Als debats al Consell sobre la Convenció d'Istanbul respecte a la violència contra les dones s'ha qüestionat la constitucionalitat d'aquest tractat. Com si s'haguessin pogut trobar motius per considerar que la Constitució de qualsevol estat al Consell d'Europa, pels drets que consagra, estaria en contra d'un tractat que garanteix la lluita contra la violència contra les dones. És increïble, però encara tenim sentències dels tribunals constitucionals europeus que diuen que aquest tractat va en contra de la seva Constitució perquè la Constitució garanteix la família, per exemple, o la vida familiar. Com si per protegir la família es pogués pegar a les dones. Els estereotips i els prejudicis encara tenen un paper molt important també en la justícia i n'hem de ser conscients. És la narrativa dels moviments i dels règims que volen eliminar els contrapesos al poder. Avui, defensar els drets de les dones va més enllà de la igualtat: està en joc l'essència de la democràcia, quina societat volem per als nostres fills.

Quines reformes caldria abordar en el futur per protegir els drets humans a Europa?

— La transformació digital és un tema clau. De la mateixa manera que sempre hem tingut una contradicció entre seguretat i llibertat, ara tenim una competència entre innovació i drets humans. La intel·ligència artificial pot ser molt útil per a moltes coses. També pot ser perjudicial. I cal tenir una certa transparència dels algorismes, encara que ara, com que són d'autoaprenentatge, serà difícil entendre com funcionen i quins són els elements que tenen en compte. És un gran repte de futur, un tema geopolític. Necessitem abordar-lo per protegir els valors fonamentals sobre els quals es construeix Europa i alhora garantir que no hi haurà competència d'altres que no estarien disposats a seguir el mateix camí i es desenvoluparan molt ràpidament.