RomaL'última vegada que els italians van votar a la tardor era l'any 1919 i a les urnes es presentava Benito Mussolini. Més d'un segle després, els nostàlgics del Duce es preparen per obtenir el poder a Itàlia. El país celebra aquest diumenge les eleccions menys incertes dels últims anys. Les enquestes d'opinió pronostiquen una victòria aclaparadora de la dreta i de Giorgia Meloni, líder del partit ultra Germans d'Itàlia: si no hi ha una sorpresa –cosa que mai es pot descartar–, es convertirà en la primera dona que arriba a la presidència del govern en un país on la bretxa de gènere és especialment profunda. "No tinc por, estem preparats per governar", assegura.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
La inesperada caiguda del govern d'unitat nacional encapçalat per Mario Draghi al juliol, gairebé vuit mesos abans del final natural de la legislatura, va donar pas a la campanya electoral més breu i estranya que es recorda al país. L'estiu més calorós dels últims 40 anys, amb el conflicte al cor d'Europa més viu que mai, els polítics van recórrer les places i les platges italianes intentant presentar les seves propostes (poques) davant l'apatia i l'afartament dels ciutadans, que han vist desfilar fins a tres executius i dos primers ministres en quatre anys.
Les últimes enquestes publicades fa quinze dies –perquè la llei electoral impedeix divulgar sondejos dues setmanes abans del vot– coincideixen a dir que el bloc conservador aconseguirà el 45% del suport, amb Germans d'Itàlia com a principal partit italià amb el 24% dels vots. A l'oposició dels conservadors hi hauria la coalició progressista de la qual formen part, entre altres, el Partit Democràtic (PD) i +Europa, de l'excomissària europea Emma Bonino, que no arribaria al 30% de les paperetes. Per darrere se situa la Lliga de Matteo Salvini, que arribaria al 14% dels vots, gairebé la meitat dels que va obtenir a les eleccions del 2018. El Moviment 5 Estrelles (M5E), encapçalat per l'ex primer ministre Giuseppe Conte, es quedaria amb el 12% del suport, molt per sota del 32% que va assolir fa quatre anys i que el va convertir en el primer partit del país.
Qui governi ho farà en un nou Parlament més reduït, amb 400 escons a la Cambra de Diputats i 200 al Senat, després de l'entrada en vigor de la reforma impulsada per l'M5E la legislatura passada, per la qual cosa el bloc conservador podria aconseguir còmodament la majoria absoluta a totes dues cambres, segons algunes estimacions.
Divisió a l'esquerra
L'única alternativa a la victòria de la dreta la representa la coalició progressista d'Enrico Letta. Amb tot, el secretari del PD ha fracassat en l'intent de sumar centristes a formacions d'esquerra radical i exparlamentaris de l'M5E per fer front a Meloni. La descomposició i divisió interna del bloc d'esquerres ha sigut un regal per a la dreta i ningú descarta que, si finalment les urnes deixen un resultat encara més petit per als socialdemòcrates, Letta, el tercer líder del PD en quatre anys, acabi sumant-se a la llarga llista d'exsecretaris del partit.
Malgrat haver governat en coalició amb el PD fins a l'arribada de Mario Draghi, el Moviment 5 Estrelles es presenta al marge de la coalició d'esquerres després que Letta va renunciar a incloure'l perquè va ser un dels partits que va causar la caiguda del govern de Draghi. Tot i això, els grillini podrien representar la sorpresa d'aquestes eleccions, sobretot al sud del país.
Tampoc ha afavorit el bloc progressista la ruptura amb Azione, la formació centrista i liberal fundada per l'exministre del PD, Carlo Calenda, que va abandonar la coalició en desacord per la inclusió dels Verds i Esquerra Italiana. Calenda, a qui els sondejos atorguen un 5% dels vots, es presenta a les urnes juntament amb Itàlia Viva, una altra escissió del PD encapçalada pel primer ministre Matteo Renzi. Un matrimoni d'interès que aspira a continuar l'agenda de reformes impulsada per Draghi, a qui tornen a proposar per encapçalar un executiu malgrat que l'economista ha assegurat que no acceptarà un nou encàrrec.
Indecisos i abstencionistes
La crisi energètica, que podria abocar el país a un racionament els pròxims mesos, ha monopolitzat el debat polític, però cap dels dos blocs ha aconseguit convèncer el 30% dels 50 milions d'italians cridats a les urnes que encara no saben a qui donaran suport diumenge. Aquests, juntament amb els que ja saben que no votaran, suposen el 42% dels electors, gairebé el mateix percentatge que els que donen suport a la coalició de dretes, segons els analistes.
"Més de la meitat dels indecisos decidiran el vot l'última setmana, el 15% els últims tres dies i el 5% a la mateixa cabina electoral", apunta el sociòleg Antonio Noto. Tot i que n'hi ha alguns, com el Franco, que ho tenen clar des de fa temps: "No aniré a votar", diu convençut aquest professor d'institut jubilat, decebut amb la política italiana. "L'última vegada vaig votar el Moviment 5 Estrelles i van deixar el país pitjor de com el van trobar; el PD ja no és d'esquerres i Germans d'Itàlia em fa por". Al seu costat, la seva dona Rita, afegeix desconfiada: "Al final, si qui guanyi les eleccions no agrada a Europa, ja s'encarregaran de fer-lo caure".