Al Donbass, els civils ja no aguanten més "l'infern"

Khàrkiv (Ucraïna)L'Oleksandr té 61 anys i avui no pot evitar emocionar-se quan veu aparèixer periodistes a prop de casa seva. En els últims dos mesos només s'ha relacionat amb el seu fill, amb qui comparteix refugi entre caixes, sofàs i un gat que els acompanya. "El contacte amb les persones em fa feliç", diu. Malgrat que les tropes russes ja han abandonat Tsirkuní, aquest municipi situat al nord de Khàrkiv, les explosions encara se senten. "Només volem que acabi aquesta guerra ja", insisteix l'Oleksandr, que repeteix una frase pràcticament universal entre la població ucraïnesa: "Abans de la guerra teníem una vida normal. Ara només sobrevivim". Fa més de tres mesos que els primers tancs russos van travessar la frontera ucraïnesa per iniciar la invasió dissenyada per Vladímir Putin. I la petjada que la guerra està deixant entre la població és cada cop més profunda. L'Oleksandr té clar que aquest dolor els acompanyarà per sempre.

“El Donbass serà nostre altre cop. Reconstruirem cada poble i cada comunitat”. La frase l'ha pronunciada el mateix Volodímir Zelenski aquest dissabte. Les paraules auguren que "l'infern" del Donbass –en paraules del mateix Zelenski– està lluny d'acabar, i més després que, fa unes setmanes, la regió passés a ser el principal objectiu de Moscou, després de la retirada de Kíiv davant la notable resposta de les tropes ucraïneses, que van aconseguir defensar la capital fins al punt de forçar la marxa enrere dels soldats del Kremlin. L'exèrcit rus s'està acarnissant al Donbass, on està aconseguint "progressos palpables", tal com assegurava divendres el primer ministre britànic, Boris Johnson.

Kíiv, de fet, admet que el 90% de la província de Lugansk ja està en mans dels russos. La situació és tan compromesa que els invasors estarien molt a prop d'encerclar completament una de les ciutats clau de la zona, Severodonetsk, la més gran de la província de Lugansk, de 150.000 habitants, que l'artilleria russa està convertint en una segona Mariúpol. Allà s'estan vivint els episodis més durs des que Putin va prémer el botó de la guerra i allà, per tant, s'està decidint a hores d'ara el futur d'Ucraïna.

Amb les negociacions entre Rússia i Ucraïna aturades –les delegacions de cada país no s'han tornat a reunir des de finals de març–, res fa pensar que la diplomàcia aturi el conflicte. Zelenski reiterava amb contundència que no cedirà cap part del territori ucraïnès a canvi d'aconseguir un alto el foc. L'altre gran obstacle és el fet que Putin es negui a mantenir un cara a cara amb el seu homòleg ucraïnès, tal com aquest ha demanat en diverses ocasions. En aquest sentit, i en una trucada telefònica, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron, demanaven a l'home fort del Kremlin que accedeixi a parlar amb Zelenski.

La por torna a Khàrkiv

És comprensible, doncs, que els residents de la regió de Khàrkiv, com l'Oleksandr, visquin en una constant inestabilitat. Tsirkuní, on la premsa només pot accedir acompanyada de soldats ucraïnesos o d'organitzacions de voluntaris, ha sigut objectiu de les tropes de Putin en els últims dies. "Abans de la guerra hi vivien al voltant de 6.000 residents. Molts d'ells han fugit a l'oest del país per estar més segurs... Ara al poble només hi viuen 800 persones", explica Viktor Malakutski, coordinador de Mova Life, una organització que porta ajuda humanitària a les persones que han quedat atrapades en municipis que han estat assetjats per la guerra. “Abans de la guerra jo tenia els meus propis negocis, però quan va començar, vaig sentir la necessitat de convertir-me en voluntari. Khàrkiv és la meva ciutat”, explica.

Precisament, la por ha tornat a Khàrkiv. Mentre aquesta mateixa setmana la ciutat havia tornat a recuperar part de la seva vida amb la reobertura de més restaurants, botigues i amb el metro –que ha servit de refugi a tants ucraïnesos– tornant a funcionar, les tropes russes hi han tornat a llançar atacs. En els últims cinc dies s'han registrat bombardejos en diferents localitzacions de la rodalia de la ciutat. Dijous diversos míssils van caure al centre de Khàrkiv, i van deixar cinc persones mortes i deu ferits.

Com en la majoria de guerres, és difícil de saber la xifra real de morts. El total de civils que han perdut la vida, segons el recompte que en fan les Nacions Unides, és de 4.031. Però tot indica que la realitat és molt més fosca. En les últimes hores, prop d'una vintena de civils han mort al Donbass, segons les autoritats locals. Mentrestant, a principis de setmana, Zelenski va donar pistes de la magnitud de la tragèdia pel que fa a baixes militars: va assegurar que entre cinquanta i cent soldats ucraïnesos perdien la vida al front cada dia. Kíiv, per contra, defensa que més de 30.000 soldats russos ja han mort a la guerra. "30.000. ¿Aquesta xifra tan elevada ens fa feliços? No. Això no hauria d'haver passat. Però mentre un sol soldat enemic romangui a casa nostra, seguirem sent infeliços, independentment de quants zeros s'afegeixin a aquesta horrible estadística", deia el comunicat del ministeri de Defensa ucraïnès, que regularment actualitza els cadàvers russos.