El doble drama dels refugiats de l'Alt Karabakh: "L'hospital de cremats d'Erevan era un caos total"

BarcelonaEn poc més d'una setmana, l'Alt Karabakh ha quedat desert. Els seus habitants, majoritàriament armenis, no han volgut arriscar-se a quedar-s'hi sota el domini de l'Azerbaidjan. Després de nou mesos assetjats pel bloqueig de l'única ruta terrestre que uneix aquest enclavament amb Armènia, els karabakhians van afanyar-se a marxar quan les autoritats àzeris van reobrir el corredor de Lachin, el 24 de setembre. Però tants mesos de setge els havien deixat sense productes bàsics, com aliments i medicines, però també benzina. L'endemà, centenars de persones s'amuntegaven en un centre de distribució de combustible, on havien arribat diverses cisternes plenes de gasolina. Esperaven per poder omplir el dipòsit per fugir quan es va produir una brutal explosió.

Durant els dies següents, les autoritats van confirmar la mort d'almenys 170 persones, però moltes més van quedar greument ferides. Gairebé 48 hores després de l'explosió, els ferits van poder ser traslladats a Armènia, la majoria amb helicòpters, ja que l'única carretera estava bloquejada per llarguíssimes fileres de cotxes que feien cua per travessar la frontera. L'hospital de cremats d'Erevan va quedar absolutament desbordat. "Era un caos total", explica a l'ARA Guadalupe Martí, una infermera de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida que estava fent un voluntariat en aquell hospital en una campanya d'operacions programades organitzada per les ONG Cirujanos en Acción i Associació Mèdica d'Amics d'Armènia (Amadea).

"De cop van arribar 79 pacients, i 50 tenien criteris de grans cremats, és a dir, que haurien d'haver sigut ingressats a l'UCI, monitorats i intubats", explica Martí. L'hospital de cremats d'Erevan només té capacitat per a 28 adults, 16 nens i 10 llits de cures intensives. "Van habilitar despatxos i zones de conferències per posar més llits", relata. Ella formava part d'un equip de quatre persones, format també per dos cirurgians plàstics i un anestesista.

345 refugiats hospitalitzats

Aquest centre, l'únic hospital del país especialitzat en cremades, va rebre només una part dels ferits. Segons ha informat aquest dimarts l'agència armènia Armenpress, 345 persones estan ingressades a Armènia, ferides tant per l'explosió com pels bombardejos de l'operació militar llampec de l'Azerbaidjan que va acabar amb la capitulació de l'Alt Karabakh.

Lilian Grigorian, cardiòloga de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, és la presidenta d'Amadea i una de les organitzadores de la campanya. Aquell dia ella estava fent una operació en un altre hospital d'Armènia, i recorda la trucada que va rebre dels companys que eren a l'hospital de cremats: "Sisplau, necessitem ajuda, és una catàstrofe, tenim una allau de pacients i no hi ha prou metges ni mitjans". "En un hospital gran d'Espanya, si arriben quatre pacients en aquestes condicions ja ocupen completament un equip, i allà en van arribar 79 de cop. Era una situació realment de catàstrofe, de col·lapse", continua.

"És un doble drama per als refugiats. A més, els afectats eren pràcticament tots homes joves, probablement pares de família i la persona que aportava la quantitat més gran d'ingressos", afegeix Grigorian, que va néixer i créixer a Armènia.

Guadalupe Martí detalla que els pacients amb criteri de grans cremats –amb més del 20% del cos cremat– tenen entre un 50% i un 60% de probabilitats de morir, però pronostica que amb les condicions de l'hospital armeni el percentatge serà probablement més alt. "Els que sobrevisquin probablement acabaran amb extremitats amputades i amb una minusvalidesa la resta de la seva vida", lamenta. "Tenien la mirada perduda, molts estaven en xoc, no sabien què havia passat. El seu únic objectiu era agafar la gasolina i marxar", explica Martí.

La tragèdia de l'explosió se suma al drama ja inherent de l'èxode massiu dels armenis de l'Alt Karabakh, que a més acumulaven mesos de penúries. "A més dels cremats, als hospitals d'Erevan també hi ha molts refugiats més que arriben amb problemes de salut, molts amb desnutrició", explica Grigorian, que destaca la professionalitat del personal sanitari local. També hi ha moltes persones amb malalties cròniques que feia mesos que no tenien accés a la medicació que necessiten. Armènia, un país de tres milions d'habitants amb un dels nivells de pobresa més grans d'Europa, afronta ara una crisi humanitària greu, després de l'arribada de 100.000 desplaçats.