Els aliats de l'OTAN discuteixen si Ucraïna ha de poder atacar territori rus amb les armes que li lliuren

Brussel·lesEls aliats occidentals d'Ucraïna han d'afrontar un nou dilema: ¿les tropes ucraïneses poden utilitzar les armes que els entrega l'OTAN contra territori rus? La resposta divideix els aliats i també els països de la UE, que aquest dimarts ho han discutit en una trobada ministerial a Brussel·les.

Una de les veus que ha respost de manera més clara a la petició del govern de Volodímir Zelenski ha sigut el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que considera "autodefensa" colpejar objectius militars russos. "Ha arribat el moment de repensar algunes de les restriccions existents. Els ucraïnesos tenen les mans lligades", ha insistit el dirigent de l'Aliança Atlàntica a l'entrada del Consell de la UE.

També s'hi ha mostrat més aviat favorable el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i ha defensat que "d'acord amb la llei internacional és perfectament possible i no presenta cap contradicció". Ara bé, el dirigent català ha admès que hi ha alguns estats membres que han posat sobre la taula "el risc d'una escalada del conflicte". Alerten d'aquest perill el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president dels Estats Units, Joe Biden, si bé el seu secretari d'Estat, Antony Blinken, s'hi mostra més obert. També s'hi han oposat públicament Itàlia, Espanya i, entre d'altres, Bèlgica.

En roda de premsa conjunta amb Scholz aquesta tarda, el president de França, Emmanuel Macron, ha defensat també la proposta. Segons el president francès, els ucraïnesos han de poder atacar "bases militars russes" en territori rus, però ha advertit: “No ens podem permetre que [les armes occidentals] toquin punts civils”. El president francès s'ha ajudat d'un mapa per explicar que l'exèrcit de Moscou llença atacs des de bases en territori rus cap a Khàrkiv. "¿Com hem d'explicar als ucraïnesos que han de protegir tot el que està al voltant de Khàrkiv sense el dret a atacar el lloc des d'on venen els míssils?", ha esgrimit Macron. Macron també s'ha mostrat favorable a impulsar negociacions de pau entre Ucraïna i Rússia, però ha advertit que els termes amb què Putin va afirmar voler endegar-les la setmana passada no són acceptables. "Ara mateix hi ha molts pacifistes falsos a Europa. La pau no pot ser la capitulació d'Ucraïna", ha afirmat, informa Pau Lizana.

De moment, el principal aliat d'Ucraïna que li ha donat llibertat per utilitzar les seves armes contra territori rus és el Regne Unit. I, dins de la UE, Estònia i Lituània, que per motius històrics i geogràfics són alguns dels estats membres més bel·ligerants contra el règim de Vladímir Putin. Sigui com sigui, i tal com ha recordat Stoltenberg, la decisió final sobre les restriccions d'ús de les armes que s'entreguen a Ucraïna està a les mans dels estats, i en cap cas de l'OTAN o de la UE.

Al preguntar-li sobre quants països s'han mostrat a favor de traure el veto, Borrell ha respost que només "un o dos estats, o potser dos i mig", i que diversos ministres han respost amb ambigüitats. "Aquest nombre pot canviar d'aquí una setmana o d'aquí un mes", ha dit, i ha recordat com ha anat canviant el posicionament dels estats membres en altres iniciatives sobre Ucraïna o, per exemple, sobre la guerra de Gaza.

Zelenski manté la pressió als aliats

Tot i la negativa general dels seus principals aliats, Ucraïna no es rendeix. El president Volodímir Zelenski ha tornat a demanar després de trobar-se amb el primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo, que almenys li deixin utilitzar les armes contra els objectius militars que des de Rússia –a pocs quilòmetres de la frontera– ataquen constantment l'àrea de Khàrkiv. En aquest sentit, el líder ucraïnès ha explicat que les seves tropes es veuen obligades a "retrocedir constantment" uns quants quilòmetres perquè no poden apuntar contra els punts des d'on l'exèrcit rus els dispara. "Sisplau, doneu-nos permís", ha repetit Zelenski des de Brussel·les.

Al Kremlin no li han agradat gens la petició de Zelenski ni les paraules de Stoltenberg. El seu portaveu, Dmitri Peskov, ja va acusar aquest dilluns l'OTAN de "jugar amb foc amb la retòrica militar" i "d'elevar el grau d'escalada". "Està caient en un èxtasi bèl·lic. La realitat que hem d'afrontar a partir d'ara és que l'OTAN ja està involucrada en el conflicte", va afegir Peskov. Al seu torn, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar que Stoltenberg "s'ha excedit de les seves funcions" i va posar en dubte que "pugui assumir aquesta responsabilitat i parlar en nom dels membres" de l'Aliança Atlàntica.

Hongria torna a entrebancar l'enviament d'ajuts a Ucraïna

La UE ho té tot a punt per redirigir els beneficis que ha obtingut dels fons congelats d'origen rus que es troben en territori comunitari a l'armament de les tropes ucraïneses. Es calcula que són uns 1.700 milions d'euros, així com una nova partida dels Fons Europeus de la Pau, que compta amb un pressupost de 6.700 milions d'euros i pretén ampliar el suport humanitari i militar a Kíiv. Però Hongria ho està frenant. "El més trist és que tenim els diners i tot preparat, però no els podem enviar", ha lamentat Borrell a l'entrada del Consell de la UE en què es discuteix aquesta qüestió.

El cap de la diplomàcia europea també ha criticat que el govern hongarès no s'hi oposa per motius relacionats amb la defensa d'Ucraïna, "sinó per interessos nacionals que no tenen a veure amb la defensa d'Ucraïna". "Tothom defensa els seus interessos nacionals, però hi ha d'haver una certa proporcionalitat", ha afirmat el líder socialista.

La resta de socis europeus també han carregat durament contra el govern ultradretà i euroescèptic de Viktor Orbán. Diversos ministres de Defensa i d'Exteriors han dit que estan incrementant la pressió sobre Budapest i critiquen que no es tracti d'un cas aïllat, sinó que sigui la tònica constant de la UE. "Europa té un problema: el 41% de les resolucions de la UE sobre Ucraïna han estat bloquejades per Hongria", ha criticat el ministre d'Exteriors de Lituània, Gabrielius Landsbergis.