Els diputats danesos estan estressats: el Parlament acorda treballar menys hores per reduir l'ansietat

CopenhaguenAl Parlament de Dinamarca fa temps que es debat sobre el seu ritme de treball. Sessions parlamentàries que s'allarguen més de 15 hores, negociacions que no s'acaben fins a les quatre de la matinada i diputats que han de participar en tres comissions a la vegada. Durant la primera setmana de l'actual govern de Mette Frederiksen, l'executiu va presentar 11 lleis que els partits de l'oposició van haver de revisar i de les quals van haver d'entregar les esmenes en el termini d'un cap de setmana, un fet que s'ha repetit més vegades al llarg de la legislatura.

L'estrès i l'alta càrrega de feina no només afecta els diputats, sinó que funcionaris i lletrats del Parlament també asseguren que forma part de la seva dinàmica habitual treballar durant els caps de setmana i respondre correus electrònics urgents a la mitjanit. L'alt volum de feina al Folketing preocupa per les conseqüències que té per a la salut dels polítics i per a la qualitat de les decisions legislatives que prenen els diputats. Amb un to irònic, una diputada conservadora afirmava que “si el Parlament danès fos un lloc de treball normal, el tancarien en una inspecció del ministeri de Treball”.

De fet, en els darrers anys diversos diputats i funcionaris han estat de baixa per estrès. Polítics com l'exportaveu de l'Esquerra Verda, Jacob Mark, han parlat obertament d'aquest problema, ja que gairebé va perdre la vista a causa de l'estrès. També n'ha parlat el portaveu de l'Aliança Lliberal, Alex Vansplagh, que segons les seves pròpies paraules “va tocar fons” quan es va convertir en el número u del seu partit quan tenia 28 anys.

L'any passat l'exministre de Defensa i president dels liberals, Jakob Ellemann-Jensen, va protagonitzar la renúncia més sonada quan va decidir apartar-se de la vida pública i deixar tots els seus càrrecs a causa de l'estrès.

57 hores setmanals

Per fer front al problema, la cambra danesa ha acordat posar límits al volum de feina que fan els seus diputats, amb l'objectiu que treballin menys hores. Les mesures han estat aprovades per unanimitat i entraran en vigor quan el Parlament reprengui l'activitat després de l'estiu. Un estudi encarregat per la mesa del Parlament revela que els polítics del país nòrdic dediquen una mitjana de 57 hores setmanals a la feina de diputat.

D'aquestes, els parlamentaris passen unes 20 hores a la setmana a la seu de la cambra a Christiansborg de dimarts a dijous, els dies en què es concentra l'activitat legislativa. En un any el Parlament celebra 100 plens durant les 30 setmanes en què la cambra està treballant. Tot i això, l'actual president del Folketing, Søren Gade, assegura que “no s'ha de pensar que quan el Parlament està tancat els polítics no fan res": "La imatge que aquí només hi som 100 dies i després estem amb els peus sobre la taula no és la realitat”, afirmava en una entrevista pel diari Berlingske. “El temps restant els polítics han de dedicar-lo a desenvolupar les estratègies polítiques, fer les tasques de partit, atendre els mitjans de comunicació i tenir presència a les xarxes socials”, deia Gade.

El veterà diputat és l'impulsor de la reforma per millorar les condicions laborals dels polítics. Ell mateix va patir les conseqüències de l'estrès mentre ocupava el càrrec de ministre de Defensa. Gade afirma que solia acabar moltes nits dormint en un sofà de la seva oficina, fins que un dolor al pit el va deixar paralitzat. “No té cap sentit tenir 179 diputats al límit d'ensorrar-se per l'estrès. No hi ha dubte que el ritme de la política és massa alt, i això no beneficia ningú. És per això que em complau que tots els partits s'hagin posat d'acord per fer un pas per crear un marc de treball més bo al Folketing”, explicava Gade.

Entre les mesures s'ha acordat augmentar el termini de dies que poden passar des que es presenta un projecte de llei fins que s'aprova, que fins ara era de 30 i que passarà a ser de 40. A més, els membres del Parlament tindran set dies per presentar esmenes a una nova llei, quan fins ara el termini era de dos. “No tenia cap sentit que els diputats rebessin 1.400 pàgines d'una nova llei un divendres al vespre i haguessin d'estar preparats per negociar-les dimarts al matí”, exemplifica Gade. Des de la Cambra també s'estudia reduir el nombre de comissions parlamentàries, que ara són 30 però podrien quedar reduïdes a 15.

“No hi ha temps per fer-ho tot”

La politòloga de la Universitat d'Aarhus Helene Helboe Pedersen es mostra convençuda que amb el ritme accelerat de la vida pública, sumat a la constant atenció dels mitjans de comunicació i a la feina diària dels parlamentaris, “simplement no hi ha prou temps per fer-ho tot”. Pedersen també assenyala que en els darrers anys “la societat està més conscienciada dels efectes de l'estrès i de la importància del benestar en la vida personal”, cosa que també ha arribat al Folketing. “És tan important que la burocràcia del Parlament sigui eficient com que els polítics també tinguin prou temps per formar-se una opinió i entendre les lleis que ells mateixos aproven”, diu Pedersen.

Pedersen posa d'exemple la crisi de la covid, en què la primera ministra va ordenar el sacrifici de milions de visons i uns dies després el govern va adonar-se que la decisió no tenia autoritat legal: “No hi havia hagut temps per veure que s'havia aprovat una llei il·legal”, diu. La investigadora afegeix que en els darrers anys, amb l'assetjament a les xarxes socials i els atacs físics, com el que va patir la primera ministra fa unes setmanes, quan va ser colpejada pel carrer, “hi ha el risc que aquesta exposició constant influeixi encara més en els polítics a l'hora de concentrar-se en la seva feina”.