Dinamarca tira enrere la majoria de deportacions de sirians

La segona instància judicial ha anul·lat aquest any el 70% dels casos oberts pels serveis d'immigració

La policia escorta una família de Síria que demana asil a Dinamarca
3 min

BarcelonaDinamarca es va convertir el 2019 en el primer país europeu que va decidir revocar els permisos de residència d'alguns refugiats sirians, els procedents de Damasc i la regió del voltant, on el país escandinau considera que les condicions "ja no són tan greus" per haver d'atorgar protecció de manera generalitzada. Aquesta decisió va provocar la indignació d'organitzacions humanitàries i dels refugiats sirians, fins al punt que centenars d'ells van decidir provar sort en altres països d'Europa. Aquest any, però, s'ha produït un canvi de tendència i la majoria de deportacions ordenades pels serveis d'immigració les està tirant enrere la Junta d'Apel·lació de Refugiats, la segona i última instància judicial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En els cinc primers mesos del 2022, la Junta d'Apel·lació –l'organisme al qual acudeixen els refugiats quan reben la notificació que ja no tenen permís per seguir vivint a Dinamarca– ha revocat la decisió dels serveis d'immigració en el 71% dels casos oberts, segons dades oficials publicades al diari danès Dagbladet Information. En concret, aquest any ha anul·lat la decisió en 54 dels 76 casos. Això suposa un increment en comparació amb l'any passat, quan la Junta d'Apel·lació va revocar el 43% de les decisions.

Fa just un any, el llavors ministre d'Immigració, Mattias Tesfaye, va anunciar que es revisarien "ràpidament la pila de casos de refugiats de Damasc que ja no necessiten la protecció de Dinamarca". Els que reben la notificació definitiva que se'ls retira el permís de residència tenen dues opcions: o bé tornar a Síria o bé quedar-se indefinidament en un centre de deportació, una presó oberta per als sol·licitants d’asil als quals se’ls ha denegat la residència però que refusen marxar voluntàriament.

Mesos d'incertesa

El president de la Junta d'Apel·lació, Ib Hounsgaard Trabjerg, ha considerat que aquest percentatge de casos que acaben quedant anul·lats és "massa alt", ja que suposa que moltes persones passen mesos amb "incertesa sobre la seva situació". De mitjana, passen sis mesos entre la decisió dels serveis d'immigració i la decisió definitiva de la Junta d'Apel·lació.

Des del Consell Danès per als Refugiats, Eva Singer insta els serveis d'immigració a aplicar el principi de precaució de manera més generalitzada en la tramitació dels casos de refugiats sirians. "La situació a Síria està marcada per una enorme arbitrarietat pel que fa als sirians comuns que han estat a l'estranger. No només per als desertors o objectors de consciència i les seves famílies, sinó també per a gent normal que torna a casa. És difícil dir amb certesa qui forma part del grup de risc i qui no, i per això el principi de precaució ja és tan important quan els serveis d'immigració tracten els casos", ha argumentat.

Negociacions amb Ruanda

Dinamarca és un dels països de la Unió Europea amb una política d'immigració més restrictiva. Ara fa un any el Parlament danès va aprovar una controvertida llei per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil a països de fora de la UE, amb la idea que estigui ubicada a l'Àfrica. De fet, Dinamarca va avançar-se al Regne Unit en les negociacions amb Ruanda, tot i que Boris Johnson ha tancat l'acord més ràpidament i el país escandinau encara no ho ha fet.

Darrere la mesura hi ha la voluntat de dissuadir potencials peticionaris d'asil, tenint en compte que l'objectiu de l'executiu socialdemòcrata és avançar cap als "zero refugiats" espontanis, tal com va manifestar la primera ministra, Mette Frederiksen, a principis de l'any passat –abans que comencés la guerra a Ucraïna, ja que Dinamarca sí que ha facilitat l'arribada de refugiats ucraïnesos.

stats