Dinamarca se sent humiliada per Trump i els groenlandesos reclamen decidir

CopenhaguenLes paraules del president electe dels Estats Units, Donald Trump, en què no descartava les mesures coercitives econòmiques ni la força militar per annexionar-se Groenlàndia, i la visita llampec del seu fill a Nuuk han provocat el que segurament és la crisi diplomàtica més important en dècades a Dinamarca. En una roda de premsa conjunta aquest divendres a Christiansborg (la seu del govern danès) amb el primer ministre de Groenlàndia, Múte Egede, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va explicar que s’havia intentat posar en contacte amb Trump, tot i que la conversa entre tots dos encara no s’havia pogut produir.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

A Copenhaguen, tot i que de portes enfora el govern demana “calma” i recorda que els EUA són un gran aliat del país nòrdic, el xoc per les paraules de Trump pel seu interès per l’illa àrtica és majúscul. La sensació que es resumeix entre els mitjans de comunicació i entre la gent és que Dinamarca és menystinguda per Washington: "La gran potència que històricament ha garantit la seguretat i la integritat territorial de Dinamarca, de cop apareix com l’amenaça més seriosa del nostre país", es podia llegir en un extens article d’opinió al diari Information. El rotatiu afegeix que les paraules de Trump ressonen com “el que hem temut i hem advertit en els últims anys que són els mètodes de Putin”, i acaba dient que “la humiliació de Trump ens recorda el que significa ser un país petit”.

El mateix titular “d’humiliació total per al govern danès” també el feia servir el principal analista polític del diari Berlingske, mentre que a les pàgines de Politiken, el diari amb més tirada del país, l'editorial deia que, a diferència de l’any 2019 quan Trump va voler comprar l’illa, ara “ningú pot dubtar que s’ha de prendre el viatge a Nuuk seriosament”. El diari expressava que “Trump intenta fer volar la relació danesa-groenlandesa amb la seva visita” i afegia que “si Trump aconsegueix obrir una esquerda entre Dinamarca i Groenlàndia només hi haurà dos perdedors i un guanyador, els EUA”. En l’editorial, el diari també defensava que el futur de Groenlàndia havia de ser decidit en un referèndum d’independència celebrat a Nuuk.

Europa, en alerta per les ambicions de Trump a Groenlàndia: què hi ha darrere l'obsessió del magnat?

El futur de Groenlàndia l’han de decidir a Nuuk

La idea que només els groenlandesos poden decidir el seu futur ha estat repetida en els últims dies per la classe política danesa. De fet, segons una enquesta feta aquesta setmana pel canal TV2, la majoria dels danesos voldrien preservar Groenlàndia com a part del Regne de Dinamarca, però a la vegada, el 53% dels enquestats consideren que els ciutadans de l’illa haurien de votar sobre el seu futur en una consulta d’autodeterminació en els pròxims 5 anys, un dret que ja està inclòs en l’acord d’autogovern des de l’any 2009.

L’enquesta també revela que la majoria dels danesos veuen la relació entre Dinamarca i Groenlàndia més beneficiosa per a Nuuk, ja que l’illa àrtica representa una despesa econòmica per a les arques públiques, i, en canvi, l’estat danès tampoc té accés als beneficis d’explotar els recursos naturals de l’illa, com s’explicava a les pàgines de Politiken. “Però una cosa és l’economia i l’altra és allò que no es pot pagar amb corones”, deia Jon Rahbek-Clemmensen, cap de recerca de l’Acadèmia de Defensa Danesa. “Groenlàndia ofereix a Dinamarca tenir un lloc al Consell Àrtic [l’òrgan internacional que regula aquesta regió], fet que permet parlar de tu a tu amb els EUA”, deia Clemmensen.

En una entrevista a la cadena pública DR, Bertel Haarder, un polític liberal amb una llarga trajectòria, retreia que durant dècades “Groenlàndia ha estat ignorada de moltes maneres”, i recordava que molts groenlandesos se senten maltractats per Dinamarca. “Amb la pressió d’ara de Donald Trump, ja és hora que se solucionin aquests problemes”, deia Haarder.

A Nuuk, l’aparició de Donald Trump Júnior encara ressona entre els que creuen que va ser un truc mediàtic i els que, cansats dels polítics de Dinamarca, miren cada cop més cap als EUA. Julius Sandgren, enfundat en una gorra vermella amb les sigles “MAGA”, va ser una de les desenes de persones que van anar a rebre Trump Júnior: “És un heroi”, deia en declaracions a DR. I afegia: “Groenlàndia s’ha de protegir dels delinqüents, els immigrants i la guerra, i aquí els nord-americans ens poden ajudar més”. Sandgren també és dels que veuen amb bons ulls cooperar amb els EUA en l’extracció dels recursos naturals de l’illa, una opció que el govern autonòmic va anunciar que espera discutir quan Trump prengui possessió com a president.

Tot i això, la idea de pertànyer als EUA no és una opció ni de bon tros majoritària. Una de les veus groenlandeses més mediàtiques i que més s’han fet sentir aquests dies és la de l’enginyera de mines i estrella de YouTube (amb més d’un milió i mig de seguidors) Qupanuk Olsen. Olsen creu que “la independència és essencial per a un futur millor” i que “els groenlandesos han de trobar el seu camí i deixar de dependre de la subvenció de Dinamarca”. “El Parlament danès pren decisions en nom nostre sense incloure’ns”, afirma Olsen, i espera que en un futur cooperaran "amb els EUA de la mateixa manera que amb Dinamarca".

La compra (que no invasió) de Groenlàndia podria ser el negoci del segle