Sí rotund a la integració de Dinamarca a la defensa europea

CopenhaguenDinamarca ha decidit estrènyer una mica més els lligams amb la resta de socis de la Unió Europea. El país escandinau ha celebrat avui un referèndum per votar si s’ha d’implicar en les polítiques de defensa i seguretat comunes, i ha decidit posar fi a l’exclusió dels últims 30 anys. El govern socialdemòcrata va convocar la consulta després que Moscou llancés l’ofensiva a Ucraïna, argumentant que, davant d’una nova situació, calia revisar les decisions preses anteriorment. 

El resultat de la consulta mostra un suport rotund a la postura que defensaven la gran majoria dels partits danesos: trencar amb la política que ha imperat fins ara i augmentar la cooperació amb els socis europeus. El sí ha guanyat amb un 66,9% dels vots, un resultat que mitjans, polítics i analistes danesos qualifiquen d'històric.

"Aquesta nit, Dinamarca ha enviat un missatge molt important als nostres aliats a Europa i a l'OTAN, i també a Putin. Mostrem que quan Putin envaeix un país lliure i amenaça l'estabilitat d'Europa, nosaltres ens acostem més els uns als altres", ha dit la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, des del Palau de Christiansborg després de conèixer els resultats. "Ara estem més units que mai", ha afegit.

“He votat que sí amb el cor, perquè crec que és el que cal tant per a Europa com per a Dinamarca i per al nostre futur”, havia dit Frederiksen al matí, a la sortida del col·legi electoral. La dirigent socialdemòcrata exemplifica el canvi de postura d’aquest partit, que fins ara havia defensat que Dinamarca s’havia de mantenir fora de les polítiques de defensa europees. L’argument és que la situació ha canviat radicalment amb la invasió russa d’Ucraïna. El mateix, doncs, que ha empès Suècia i Finlàndia a fer un pas encara més significatiu, la sol·licitud d’ingrés a l’OTAN.

Dinamarca forma part de la UE des del 1973, però la seva integració no és total. A més de les polítiques de defensa, Dinamarca també va decidir quedar exclosa de l’euro i de les polítiques de justícia comunes. Aquest últim punt es va votar en referèndum el 2015, amb una victòria dels partidaris de mantenir-se’n fora amb l’argument de no perdre sobirania en matèria migratòria.

"Massa petita per quedar-se sola"

“Sí a la defensa comuna de la nostra seguretat”, “Junts estem més segurs”, “Llibertat i seguretat”. Aquests són alguns dels lemes que es poden llegir als cartells que els partits polítics han enganxat les últimes setmanes als carrers del país, majoritàriament a favor del sí.

L’entrada principal a l’Ajuntament de Copenhaguen aquest dimecres al matí era un no parar d’entrar i sortir gent. Entre els que en sortien, també predominava el sí. “És important que tinguem influència en un tema tan important com la defensa i puguem tenir veu en on van a parar els recursos”, diu la Karoline, de 22 anys. “Necessitem cooperar més amb els nostres socis. Mira què han fet Suècia i Finlàndia, nosaltres també hem de col·laborar”, argumenta el Nicolaus, de 86. Entre els partidaris de canviar la postura danesa, les paraules que més es repeteixen són “col·laboració” i “cooperació”. “Estem exclosos de massa coses: l’euro, la defensa, la justícia... Crec que les hauríem d’eliminar totes”, afirma la Ditte.

Però entre els votants també hi ha detractors. “Ens hauríem de centrar en l’OTAN i en les Nacions Unides, i no involucrar-nos en un acord que no sabem què suposarà”, manifesta la Charlotte, que considera de mal gust que “s’hagi utilitzat Ucraïna perquè la gent voti que sí”. Els partits contraris (només 3 dels 14 amb representació parlamentària, els més euroescèptics, com el Partit Popular Danès) fan referència sobretot a la pèrdua de sobirania de Dinamarca, i també a un potencial canvi en la relació amb l’OTAN, organisme del qual Dinamarca és membre fundador i un aliat important.

Què suposa l’exclusió?

Dinamarca és l’únic estat membre de la UE que no participa en les polítiques comunes de defensa. Això suposa que no té ni veu ni vot ni en les decisions que es prenen en aquest àmbit ni pot participar en les missions o operacions conjuntes. Segons l’agència de notícies danesa Ritzau, Dinamarca ha activat la reserva de defensa almenys en 31 ocasions des del 1993. Per exemple, durant aquests 30 anys la UE ha enviat missions militars a l’Afganistan per entrenar agents de la policia, a Bòsnia i Hercegovina per dur a terme operacions de pacificació o a Somàlia per patrullar i combatre els pirates.

La politòloga experta en seguretat Christine Nissen, de l'Institut Danès d’Estudis Internacionals, concreta que han sigut 235 les vegades que Dinamarca ha recorregut a la reserva de defensa. “Les conseqüències són cada cop més importants, tenint en compte els esdeveniments dels últims anys pel que fa a les polítiques de seguretat i defensa europees”, diu, i apunta que la més significativa és la pèrdua d’influència de Dinamarca en el marc de la UE. “Si guanya el no, suposaria enviar un missatge a Europa que Dinamarca no està en aquesta dinàmica general d’incrementar la unitat”, avisava.

Influència d’Alemanya

Kristian Soby Kristensen, investigador al Centre d’Estudis Militars de la Universitat de Copenhaguen, apunta que la decisió històrica d’Alemanya d’incrementar significativament la despesa en defensa ha influït en el canvi de postura dels socialdemòcrates danesos. “S’han adonat que la UE pot canviar després de les decisions d’Alemanya, que fins ara no havia tingut un rol important en temes de defensa”, explica.

“Pot ser que el canvi d’Alemanya faci que les polítiques de defensa tinguin molt més pes a Brussel·les”, afirma Kristensen, que afegeix que, per això, el govern danès ha considerat que ja no pot seguir quedant-ne fora.