Els dilemes d'Ucraïna davant de la nova llei de reclutament

KíivEl Serhí, un mecànic de 50 anys, resideix a Kíiv amb la seva família després que la seva llar a Irpín fos destruïda per un bombardeig de les forces russes. Tot i el seu profund amor per Ucraïna i la seva animadversió cap als russos, ha optat per no unir-se a l'exèrcit ucraïnès de manera voluntària. Justifica la seva decisió per l'insuficient suport governamental als veterans, citant casos d'amics que no aconsegueixen reconeixement com a combatents, de soldats donats de baixa per lesions que no han rebut compensacions adequades i de famílies de soldats morts que enfronten obstacles burocràtics per sol·licitar l'ajut promès.

El Serhí també es mostra crític amb les lleis de mobilització aprovades fa poc, que inclouen la disminució de l'edat mínima de reclutament dels 27 als 25 anys i la posada en pràctica d'un sistema de registre electrònic per als reclutes. Aquestes mesures, signades el 2 d'abril pel president Volodímir Zelenski, han estat motiu de controvèrsia. "Estem defensant Ucraïna sense els ucraïnesos, sacrificant la nova generació", lamenta, incapaç de suportar la vista de tombes de soldats i de joves mutilats als carrers de la capital.

El projecte de llei 9281, destinat a augmentar la mobilització de joves a les Forces Armades d'Ucraïna, va rebre llum verda el maig del 2023. Aquesta mesura governamental va ser ratificada per una majoria constitucional al Parlament. Posteriorment, al juny, Ruslan Stefantxuk, el president del Parlament, va signar el document, que va ser remès immediatament al president perquè el promulgués. No ha estat fins ara que la llei ha entrat en vigor.

Les veus dels aliats occidentals, que han insistit en diversos tons en la necessitat d'una mobilització més gran, han acabat tenint impacte a Kíiv.

Dilemes i rebuig

El retard de deu mesos del comandant en cap de les Forces Armades a l'hora de signar la llei va atreure crítiques de l'oposició, que va interpretar aquesta tardança com un temor del govern de Zelenski a les possibles repercussions negatives a la seva popularitat. En totes les guerres, mobilitzar més gent per anar al front implica crítiques i rebuig a l'executiu responsable. L'estampa que es veu a totes les estacions del país, joves militars esperant trens cap a la guerra, és dolorosa per a la societat ucraïnesa, cansada després de dos anys de guerra i amb un horitzó no gaire esperançador.

Mentrestant, el país agressor entén i explota aquesta situació a favor seu, manipulant hàbilment l'opinió pública amb la seva propaganda. Un exemple clar va ser un vídeo llançat abans de la signatura de la llei de mobilització, en ucraïnès, que mostrava la disparitat de realitats entre dos ciutadans: un forçat a anar al front i ferit en combat i l'altre gaudint de luxes com jets privats i festes exclusives. "Cocaïna, noies de companyia, complexos turístics de luxe: aquesta és la realitat per a alguns a Ucraïna. Sang, trinxeres brutes i la presència de rates és el que enfronten altres", destacava el vídeo.

Aquest dilema també fa mesos que és present al país: ¿la part d'Ucraïna més allunyada del front pot viure amb certa normalitat mentre els ucraïnesos de l'est i del sud s'han acostumat al so de les bombes? ¿Un jove de 25 anys de Kíiv, que no ha estat cridat a files, pot sortir de festa a la capital mentre un nombre secret de soldats moren cada dia al camp de batalla del Donbàs?

Un tema tabú

Per a Mykola Bieleskov, expert militar ucraïnès, la realitat d'una guerra és dura i fosca. Bieleskov assenyala que, independentment de les condicions que l'estat proporcioni a l'exèrcit, la guerra és invariablement un assumpte de vida o mort. I, per tant, també és una qüestió de centenars i milers de destins humans destruïts.

Potser per això, gairebé des del principi de la guerra, la qüestió del reclutament es va convertir en un tema gairebé tabú. Fins al punt que parlar-ne era considerat de mal gust. Durant les converses quotidianes semblava que hi havia un acord tàcit entre els interlocutors per ometre deliberadament qualsevol menció sobre per què determinats individus –ja fossin fills, germans o marits– no estaven lluitant.

Al principi de la guerra, vaig tenir accés a un dels punts d'estabilització del front. El caos dominava a tot arreu i se sentien els crits dels soldats ferits. En un racó hi havia una dona. Una infermera d'uns 50 anys estava recolzada contra la paret de la segona planta. Entre sanglots, va compartir la seva història: “Són els fills d'algú. Cada dia imploro que el meu no s'acabi aquí”, em va dir.

Fa més d'un any, vaig celebrar Nadal amb una dona en un petit municipi a la regió de Mikolaiv. Ella el passava sola: el seu marit estava lluitant i el seu fill de 20 anys, de la brigada 36, estava en captiveri rus. Gairebé només hi havia dones a la cuina comunitària on vam passar bona part del dia. Per un moment, vaig pensar si era un allotjament exclusiu per a dones. Però no ho era. "És que tots els nois ara són a la guerra", em va dir una de les noies.

La guerra és per als joves?

Malgrat la polèmica, els defensors de les noves mesures estan convençuts que aquesta nova llei és necessària. Molts comandants, especialment els de rang mitjà, insisteixen en la importància de donar descans als seus combatents exhausts i emfatitzen que, històricament, la guerra és una càrrega que recau sobre les espatlles dels joves. Maksim Zhorin, excomandant de l'Azov i subcomandant de la 3a Brigada d'Assalt Especial, comparteix una reflexió que ressona sovint a les línies del front: “La guerra és per als joves. Una anàlisi dels conflictes del segle passat ho confirma clarament”. Zhorin apunta, a més, que els joves no només estan més ben preparats físicament, sinó també que la seva capacitat per innovar i prendre decisions ràpides és crucial en el context bèl·lic.

Tot i això, la invasió russa d'Ucraïna no només és un desafiament present, sinó que també projecta una ombra sobre el futur demogràfic del país, en una comparació tan dramàtica com amb l'Holodomor, aquell genocidi per gana que va marcar un abans i un després en la història ucraïnesa. L'escassetat de joves, resultat directe de la caiguda de la natalitat durant la crisi econòmica dels anys 90, ha portat a un desequilibri en què els homes de quaranta anys superen en nombre els de vint. Tot i que les conseqüències a llarg termini són incertes, és evident que Ucraïna enfronta el risc d'una tragèdia demogràfica important.