Un dia amb els forenses d'Ucraïna: "No donem crèdit a tot el que estem veient"

Khàrkiv (Ucraïna)Res ni ningú pot consolar l'Olga. Destrossada i abatuda, aquesta mare ucraïnesa de 67 anys tan sols té forces per plorar i cridar al vent que ha perdut el fill. Vestida de negre i acompanyada pel seu marit, que no pot pronunciar paraules, esperen l'equip de fiscals i forenses que investiguen possibles crims de guerra a la regió de Khàrkiv. En els últims dies aquest grup ha localitzat més de tretze cossos de civils suposadament assassinats per les tropes russes. Temen que la xifra es dispari, perquè cada dia reben més peticions d'investigació.

Sota la mirada de periodistes i càmeres, els voluntaris que acompanyen els experts comencen a exhumar el cos d'aquest ucraïnès de 38 anys que compartia nom amb el pare: Volodímir. Està soterrat al jardí de casa seva des del 15 de març. Aquell dia, segons els seus pares, conduïa amb un amic cap al seu poble, Mala Rohan, per lliurar-hi ajuda humanitària. Era una ruta que solia fer des de Khàrkiv, on s'havia desplaçat amb els seus pares al principi de la invasió russa per estar més protegits. Però en Volodímir no volia renunciar a ajudar la seva gent i aquelles setmanes era un voluntari més.

La família explica que en un punt de la carretera es van trobar amb un tanc rus, que va atacar directament el cotxe. Ell va morir a l'acte i l'amic va sobreviure. Dos mesos després, l'escena del presumpte crim continua intacta. Fins allà es trasllada aquest equip, després d'exhumar el cos, guiat per la mare, que recorda perfectament el lloc on és el cotxe, ara totalment calcinat. Un cop allà els fiscals comencen a fer fotografies i a recopilar algunes proves. La mare també ajuda a buscar peces o qualsevol cosa que pugui servir per demostrar l'atac contra el seu fill.

L'Olga, de fet, coneix bé l'escenari. Ella i el seu marit van ser els qui van localitzar el cos del seu fill quan els va arribar la notícia. També van ser ells qui van traslladar, a braços, el seu cadàver fins a casa. Van caminar quinze quilòmetres per enterrar-lo. “És una de les històries més dures que hem conegut des que hem començat les investigacions”, explica el cap dels fiscals del districte de Khàrkiv, Aleksandr Ivanenkov. El fiscal també reivindica la importància de la seva feina i reconeix que, tot i que molts cops els crims no es poden demostrar davant els tribunals, almenys cal fer l'intent. “La meva tasca feia uns mesos que consistia en investigar assassinats, robatoris... Per a mi era inimaginable haver d'investigar possibles crims de guerra. No donem crèdit a tot el que estem veient i recopilant”, es lamenta.

Sense poder acomiadar-se

I és que la història del Volodímir és tan sols una de les moltes que el seu equip investiga des que la majoria d'aquests poblets de la rodalia de Khàrkiv ja no estan sota l'ocupació de les tropes russes. El mateix dia també investiguen el cas del Valeri, un altre civil ucraïnès probablement assassinat a trets per soldats de Moscou. L'home tenia 51 anys i també era al municipi de Mala Rohan. Casat i amb una filla de 21 anys, el Valeri va decidir quedar-se al poble i que la seva família es refugiés a Polònia, com molts ucraïnesos. Però a mitjans de març el seu cos va ser trobat a les portes de la casa d'uns amics i uns dies després algú en va penjar una fotografia a internet. “L'exhumació del cos ens mostra que aquest home segurament ha estat assassinat amb una pistola automàtica. Veiem orificis de bala al cap”, comenta Ivanenkov.

Avui, l'únic familiar que assisteix a l'exhumació és el seu oncle. Amb els ulls plorosos atén la premsa: “No tinc paraules per expressar el que sento. Espero que ningú senti mai el dolor que tinc des de la pèrdua del meu familiar”. La seva dona i la seva filla continuen a Polònia. Saben que el Valeri ha estat assassinat, però passarà molt de temps abans no puguin acomiadar-se'n.