El després de l'atac rus a un hospital infantil: "Tothom corria per desenterrar la gent"

KíivOleksandra Oixman, una productora de televisió de 32 anys, es preparava per anar a treballar quan va sentir una forta explosió i va veure un dens núvol de fum negre que s'elevava sobre el seu barri. Es va asseure al llit a pensar i, de sobte, un nou cop, amb una força que no havia sentit mai, la va fer caure instintivament a terra, arrossegar-se fins al passadís i cobrir-se el cap amb les mans. Els gats al seu pis van passar corrent pel seu costat. "Per tot arreu es trencaven vidres, tones de vidre trencant-se", descriu Oixman.

Va sentir que el so omplia tot l'espai i la seva ment. Quan el soroll va parar, ja a terra, va plorar i va trucar al seu marit. Durant els primers deu minuts, encara recuperant-se, no podia entendre per què l'explosió havia estat tan forta. Llavors va adonar-se que hi havia una pila de runa barrejada amb persianes doblegades a casa seva. El seu balcó havia quedat destruït. I davant, el devastat hospital infantil Okhmatdyt. En aquell moment va sentir "horror i commoció", però no pel dany causat a casa seva. Va pensar en la gran quantitat de criatures, pares, metges i personal que no podien ser als refugis.

Les últimes setmanes Rússia ha estat esgotant constantment la defensa antimíssils d'Ucraïna. Tot i que la capital és el punt més protegit del país, la nova tàctica i el nombre de míssils utilitzats permeten a Moscou causar danys i pèrdues significatives. El sistema de defensa aèria d'Ucraïna ha d'intentar simultàniament protegir tant la infraestructura crítica –els atacs han provocat llargs períodes d'apagades a tot el país–, com els edificis administratius, els hospitals i els barris residencials.

Aquest dilluns, l'"horror i la commoció" no només els va notar Oixman. L'hospital Okhmatdyt, conegut oficialment com a Protecció de la Maternitat i la Infància, és famós no només a Kíiv, sinó a tot Ucraïna. Les notícies de l'impacte a les instal·lacions van provocar una forta reacció fins i tot entre els ucraïnesos més endurits per la guerra. Nens de tot el país hi van per rebre tractament i sotmetre's a proves, ja que aquest hospital disposa de l'equip més modern per fer les operacions més complexes. Però el més important és que hi treballen els millors especialistes. Per a molts pacients i els seus pares, l'Okhmatdyt ha esdevingut un símbol de l'última esperança en la lluita contra la malaltia.

Per als metges de l'Okhmatdyt, la batalla per la vida dels pacients va començar des de les primeres hores de la guerra, amb els primers combats a la regió de Kíiv. Al departament de cirurgia encara recorden el primer pacient, un nen de set anys que va arribar a l'hospital en estat crític, amb una commoció cerebral i el cos cobert de metralla, a qui van anomenar Desconegut 1. Malauradament, malgrat tots els esforços dels metges, no van poder salvar-lo. Va morir, igual que tota la família.

Des d'aquell primer dia, l'Okhmatdyt ha portat el registre propi dels horribles crims d'aquesta guerra. Els seus pacients han sobreviscut bombardejos, ocupacions i alguns han estat testimonis de la mort dels seus éssers estimats. Tot i la foscor d'aquesta guerra i els traumes, dins d'aquest hospital fins i tot a les sales més llunyanes hi havia molta llum: munts de dibuixos de petits pacients, guardats amb cura als calaixos de la sala de metges, cartes d'agraïment escrites matusserament, un orgue electrònic que a un cirurgià li agradava tocar en privat amb auriculars després de les operacions, una muntanya de joguines i el suport enviat des de tot Ucraïna.

Aquest 8 de juliol passat, l'hospital Okhmatdyt es va convertir en una nova víctima dels crims d'aquesta guerra quan un míssil rus X-101, segons el servei de seguretat ucraïnès, va impactar a l'edifici de toxicologia, on els nens rebien diàlisi vital. Aquest dia, segons el ministeri de Salut d'Ucraïna, hi havia 627 criatures al centre mèdic. La part russa, que en dos anys no ha reconegut la seva participació en atacs contra objectius civils, nega l'atac intencionat a l'hospital i en culpa la defensa aèria ucraïnesa.

Instal·lacions úniques destruïdes

Svitlana Lukiantxuk, una metgessa de 30 anys, es va criar en un internat i des de petita somiava a ser doctora. Després de graduar-se a la universitat, va treballar com a nefròloga al departament de teràpia intensiva i referent d'intoxicacions cròniques de l'Okhmatdyt. Aquest és l'únic departament a Ucraïna amb capacitat d'internació per tractar nens amb malalties renals cròniques de tota mena i de tots els graus de severitat. Ara ja no existeix. Els seus col·legues i familiars recorden Lukiantxuk com una professional que sempre buscava millorar, fent estades al Canadà i a Espanya. L'amor que no va rebre en la seva infància, l'intentava transmetre als nens, explica a l'ARA la Maria, una amiga seva.

Quan va sonar l'explosió, Lukiantxuk evacuava les criatures al refugi. Va ser una de les dues persones que van morir en el moment de l'atac. Dues més van morir després. "Tenies tanta vida dins, tanta dedicació a la teva feina. Vivies per això i mai tenies temps per a la teva vida personal. No era el moment, perquè el teu objectiu era convertir-te en metgessa i salvar vides", comentava a les xarxes socials la Maria el dia de l'atac.

Alguns dels cirurgians estaven en plena operació quan l'explosió va sacsejar l'hospital. El doctor Ihor Kolodka i el seu col·lega Oleh Holubtxenko estaven intervenint una nena de cinc mesos. L'alarma va sonar quan l'operació ja havia començat i no van poder baixar al refugi. Després hi va haver una explosió, vidres trencats i una ona expansiva. Els fragments van ferir Kolodka a la cara i Holubtxenko a l'esquena. Després d'evacuar la nena i fer els primers auxilis, es van afanyar a sortir a fora, on els crits es barrejaven amb els esforços dels voluntaris que ja començaven a remoure la runa. Les seves imatges amb bates mèdiques ensangonades van fer la volta al món.

"Ningú pensava en res. Tothom volia fer alguna cosa, salvar algú. Tots corrien, passaven maons, tot el que estava amuntegat, per desenterrar la gent", explica Holubtxenko. La tragèdia va demostrar una vegada més la notable capacitat dels kiïvians per autoorganitzar-se. Al cap de pocs minuts de l'atac, van començar a arribar persones amb aigua, disposades a ajudar a aclarir els enderrocs i a recaptar fons per a la reconstrucció. No obstant això, els edificis danyats de l'hospital infantil més gran d'Ucraïna no podran rebre pacients a curt termini.