La despesa militar europea es dispara al nivell de la Guerra Freda (i només una petita part va a Ucraïna)
Els Estats Units tripliquen la despesa de la Xina, el segon que més gasta, mentre que l'augment més gran correspon a Ucraïna, amb un 640% més que el 2021
BarcelonaLa guerra ha tornat a Europa i amb ella el repunt en la despesa militar. L'any passat els països de l'Europa Central i Occidental s'hi van gastar 345.000 milions d'euros, una xifra que supera per primer cop la de 1989, coincidint amb el final de la Guerra Freda. Segons l'informe difós aquests dilluns per l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI), el continent va registrar un increment interanual de la compra d'armes del 13%, el més elevat del món. Tot i l'augment de la despesa militar, només una petita part s'ha destinat a Ucraïna.
La guerra d'Ucraïna i les tensions al Pacífic van ser l'any passat els principals vectors de creixement de la despesa militar, que a escala global es va situar en la xifra rècord de 2 bilions d'euros, amb un repunt interanual del 3,75%, que equivalen al 2,2% del PIB mundial, descomptada la inflació. Si mirem la despesa militar europea, ha crescut un 30% en l'última dècada.
"L'augment continu de la despesa militar mundial dels últims anys és un senyal que vivim en un món cada cop més insegur", apunta Nan Tian, investigador superior del Programa de Producció d'Armes i Despeses Militars del SIPRI. "Els estats estan reforçant la força militar com a resposta a un entorn de seguretat deteriorat, que no preveuen que millori en un futur pròxim". Els Estats Units, la Xina i Rússia, per aquest ordre, continuen sent els països del món que més gasten en armes: sumen el 56% de la despesa mundial en armament. Però la despesa de Washington triplica la de Pequín i multiplica per 10 la de Moscou, malgrat la guerra a Ucraïna.
Els països que més han augmentat la seva factura armamentística són alguns dels que s'han sentit més amenaçats per la invasió russa d'Ucraïna: Finlàndia (36%), Lituània (27%), Suècia (12%) i Polònia (11%). El SIPRI recorda que "molts països de l'antic bloc de l'Est han duplicat la seva despesa militar des del 2014", quan es va produir la invasió russa del Donbass i l'annexió de Crimea.
En el conjunt dels Vint-i-set, l'increment de la despesa és del 3%, cosa que consolida la tendència des del 2017, en què la factura militar ha crescut un 21,6%, amb un repunt significatiu el 2019-20. Pel que fa al pressupost de la UE –el de les institucions comunitàries i el dels acords entre països impulsats per la Comissió– ha crescut un 183%, fins als 5.200 milions d'euros. D'aquests diners, 3.200 milions s'han enviat a Ucraïna.
"El multilateralisme i la cooperació queden en segon lloc: els falcons del Pentàgon que proposaven una resposta militar als reptes de seguretat a principis del segle han imposat la seva visió. És una tendència que no és nova, però que ara s'ha accentuat", apunta Jordi Calvo, coordinador del Buró Internacional per la Pau a Barcelona. "És preocupant que l'aposta pel multilateralisme quedi en mans de la Xina, que no té millors credencials en respecte pels drets humans que el seu rival", afegeix.
El Kremlin gasta més del que s'esperava
Pel que fa a Rússia, el tercer país del món que gasta més en armes, l'any passat va incrementar la seva inversió militar un 9,2%, fins als 78.860 milions d'euros, el 4,1% del seu PIB. "La diferència entre els plans pressupostaris de Rússia i la seva despesa militar real el 2022 suggereix que la invasió d'Ucraïna ha costat a Rússia molt més del que s'esperava", apunta Lucie Béraud-Sudreau, directora del Programa de Producció d'Armes i Despeses Militars del SIPRI.
Per defensar-se, Ucraïna ha disparat la seva despesa militar fins als 44.000 milions de dòlars, un 640%, l'augment en un sol any en un país més elevat registrat a les dades del SIPRI, i que equival a un 34% del seu PIB (el 2021 la factura militar de Kíiv era del 3,2%).
Els Estats Units, primera potència indiscutible
Tot i les pujades registrades a Europa i en altres zones, els Estats Units mantenen el seu domini incontestable: van gastar 880.469 milions d'euros en armes, el 39% de la despesa militar mundial. Aquesta xifra suposa un augment del 0,7% respecte al 2021, que seria "molt més gran" si el país no hagués registrat la inflació més alta des del 1981. Una part d'aquest increment es deu a l'ajuda militar a Kíiv: 19.900 milions d'euros, que representen només el 2,3% del total de la despesa militar dels Estats Units, però també l'ajuda militar més gran a un aliat des del final de la Guerra Freda.
Les dades constaten com el Japó ha abandonat la seva política tradicional d'autodefensa i com es revifa també el militarisme al Pròxim Orient. L'Índia, amb un 6% més, i l'Aràbia Saudita, amb un 16%, completen els cinc primers llocs en despesa anual, seguits pel Regne Unit, Alemanya, França, Corea del Sud, amb Ucraïna onzena, vint-i-cinc llocs més amunt que el 2022. Espanya baixa un lloc, fins al setzè, amb una despesa de 20.300 milions de dòlars (18.500 milions d'euros), un 7,3% més que el 2021, just per davant del Brasil.
L'informe destaca també la pujada registrada a Àsia i Oceania, impulsada per la Xina i el Japó, amb pujades respectives l'últim any del 4,2% i l'1,1%, cosa que en el cas del segon suposa la més alta des del 1960.
A l'Amèrica Central i el Carib hi va haver una caiguda del 6,2%, impulsada per un descens de gairebé deu punts en la despesa militar de Mèxic, mentre que a Sud-amèrica la disminució en la despesa va ser del 6,1%, en aquest cas per la baixada de la inversió brasilera.
El pressupost del ministeri de Defensa espanyol per al 2023 ha crescut fins als 12.827 milions d’euros (un 23,4% respecte al 2022), un increment sense precedents i que se centra sobretot en el capítol de la indústria i l'adquisició d'armament. A més, caldria sumar-hi altres partides vinculades a diferents carteres. En total, segons els càlculs del Delàs, la despesa espanyola s'enfilarà fins als 24.000 milions d'euros. "És molt greu que un govern d'esquerres hagi pres aquesta opció", denuncia Pere Ortega, del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que assegura que aquestes inversions no creen llocs de treball i augmenten el deute públic.
L'enviament d'armes espanyoles a Ucraïna ha estat sobretot "de material caducat, en desús", ha dit Ortega i ha posat com a exemple els tancs Leopard que Madrid enviarà a Kíiv la setmana que ve. Espanya ha enviat armes per valor de 18 milions d'euros i s'ha compromès a enviar material (que inclou ajuda sanitària) per valor de 209 milions, que inclou vehicles blindats i míssils Mistral (també en desús), a més de munició.
La despesa militar espanyola ja suposa l'1,1% del PIB i l'objectiu anunciat per Pedro Sánchez és arribar al 2% en la pròxima legislatura. "Espanya està en la dinàmica bel·licista en què els Estats Units han ficat Europa, i de la qual són els principals beneficiats, en tant que primera potència mundial exportadora d'armes", critica Ortega.
