El desconegut origen nazi del recorregut de la torxa olímpica
El Tercer Reich va voler identificar la raça ària alemanya amb els grecs antics i va aprofitar els Jocs de Berlín del 1936 per fer-ho
Olímpia (Grècia)La torxa que encendrà el foc del peveter dels Jocs Olímpics de París 2024 ja solca el Mediterrani de camí cap a França. El temple d'Hera, a les runes de l'antiga ciutat d'Olímpia, a Grècia, va ser testimoni el 16 d'abril del tradicional protocol de l'encesa, per al qual es va haver de fer servir una flama dels assajos del dia anterior, ja que la jornada es va aixecar ennuvolada.
El conegut ritual té a veure amb Prometeu, el tità que va robar el foc –símbol de la civilització– als déus i el va lliurar als humans; també amb les carreres de relleus de torxes a l’antiga Grècia –les lampadedromies– i amb les vestals, que tenien com a objectiu vital mantenir encès el foc sagrat de Vesta, la deessa de la llar i la família a la religió romana, que es correspon a Hestia en la mitologia grega.
El foc era un dels elements principals de gairebé totes les celebracions i esdeveniments a la Grècia antiga, inclosos els Jocs Olímpics. "Els esdeveniments esportius es consideraven actes religiosos i, com succeïa en aquesta mena d’actes, s’encenia una flama en un altar durant el temps que duraven", explica Fernando García Romero, catedràtic de filologia grega a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i director de Cuadernos de Filología Clásica.
Encara que a la Grècia clàssica no hi havia competicions esportives per equips i totes les disciplines eren individuals, la cursa de torxes per dur la flama a l'altar era d'equips de relleus, que es feien per districtes. La torxa encesa es passava d'uns portadors a uns altres, des del punt de sortida fins a la meta, on hi havia l'altar del déu. El primer equip que hi arribava encenia la flama.
Però l'origen del relleu actual cal situar-lo en l'Alemanya nazi. El 1931 el Comitè Olímpic Internacional va designar Berlín com a seu dels Jocs Olímpics del 1936. En aquell moment Adolf Hitler encara no havia assolit el poder. Ho va fer el 1933 i pràcticament de seguida va començar la seva política de depuració del país: contra els jueus, els dissidents polítics, els gitanos, els discapacitats, els homosexuals; qualsevol persona que el partit considerés que no havia de formar part de la nova Alemanya que estava naixent en aquells moments.
Emparentar amb la raça ària
Així i tot, els Jocs de Berlín es van celebrar igualment. Abans, però, el comitè organitzador va introduir la pràctica que perdura fins avui: el recorregut des de l’antiga ciutat d’Olímpia fins a la seu dels Jocs de la flama olímpica amb la torxa. La idea va ser de Carl Diem, secretari general del comitè organitzador i un dels historiadors de l’esport alemany més destacats d'aleshores, que encara ara, tot i la seva vinculació estreta amb el règim nazi, és una referència.
L’objectiu de Diem –i també del nacionalsocialisme– era emparentar la Grècia clàssica amb la raça ària. “Els alemanys nazis s’autodenominaven els grecs del nord. Segons aquesta idea, ells eren els descendents i hereus dels grecs antics”, explica García Romero.
Unes 3.500 persones van dur la torxa des de Grècia fins a Alemanya, tot travessant els Balcans. Els Jocs van servir per blanquejar la imatge del Tercer Reich, però no només: durant la celebració es va aturar la maquinària antisemita i Berlín va camuflar la situació del país, tot i que ja el 1933 es va establir el camp de concentració de Dachau per tancar-hi els opositors polítics.
Després de la Segona Guerra Mundial, quan es va reprendre la celebració esportiva, la pràctica de dur la torxa i dels relleus –tot i el seu origen nazi– es va mantenir i actualment és el símbol del compte enrere fins a l'encesa del peveter.
Aquest divendres, després d'haver fet un viatge pels llocs arqueològics més emblemàtics de Grècia, d’haver recorregut uns 5.000 quilòmetres i d'haver estat transportada per unes 600 persones, la flama serà lliurada a una delegació de París 2024 a l'Estadi Panatenaic, on es van dur a terme els primers Jocs de l'era moderna, el 1896.
La torxa sortirà del port del Pireu, a Atenes, cap a Marsella a bord del vaixell Belem, declarat monument històric. La flama recorrerà França i el 26 de juliol arribarà a París. Es calcula que a França la transportaran unes 10.000 persones, i que haurà fet un viatge d’uns 17.000 quilòmetres. Però no viatja sola, sinó que ho fa amb altres de també enceses a Olímpia: en el cas que la flama de la torxa principal s'apagués es tornaria a encendre amb una altra de les acompanyants.