Europa

La història dels republicans catalans que Hitler va convertir en esclaus

40.000 exiliats espanyols van ser utilitzats pels nazis com a treballadors forçats per construir el Mur Atlàntic a França

5 min
Francesc Font i la seva esposa Kathleen, fotografiats abans de l'ocupació nazi de les illes del canal

Jersey (Regne Unit)El sol primaveral il·lumina l'escena. És un dimarts del mes de maig i, com cada any en aquesta època, unes 200 persones es reuneixen als afores de Saint Helier, a l'illa anglesa de Jersey, per recordar i commemorar els estrangers que el règim nazi va obligar a treballar en condicions de semiesclavitud en la construcció del Mur Atlàntic a Jersey, Guernsey i Alderney, tres de les illes Anglonormandes, l'únic territori del Regne Unit que l'Alemanya de Hitler va ocupar. Obligats a treballar en condicions molt dures, més de 100 homes van morir a Jersey i 800 a Alderney entre el 1942 i el 1945.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Entre els presents a la cerimònia, descendents dels treballadors forçats, n'hi ha un que llueix una bandera de la Segona República espanyola. Qui dirigeix l'acte és Gary Font, fill de Francesc Font, un republicà català que va acabar a Alderney construint el Mur Atlàntic. "Va ser molt dur, el meu pare va veure coses terribles", explica en anglès en una conversa amb l'ARA. Font confessa que amb prou feines sap quatre paraules de català o castellà. L'acte, que es fa al memorial de Jersey on antigament estaven enterrats els treballadors forçats estrangers morts a les illes Anglonormandes, acaba amb un minut de silenci.

El Mur Atlàntic era la gran obra de construcció defensiva nazi –una "fortalesa" defensiva formada per búnquers, passadissos subterranis, trinxeres i fortificacions– que Adolf Hitler havia manat construir durant la Segona Guerra Mundial al llarg de 5.000 quilòmetres de costa atlàntica, des del País Basc fins a Noruega, per evitar un atac dels països aliats des del Regne Unit. La missió per construir el mur va recaure en l'organització Todt, l'organisme governamental del Tercer Reich encarregat de les grans construccions del règim que també havia aixecat totes les bases de submarins a la costa atlàntica francesa.

Republicans lliurats als nazis

En el Mur Atlàntic en total es van construir 8.000 edificis i hi van treballar 300.000 homes només a França i a les illes Anglonormandes, situades al canal de la Mànega, a tocar de la costa francesa. Uns 40.000 dels treballadors forçats que hi van participar eren republicans espanyols –molts d'ells, catalans– que s'havien exiliat a França i que el règim de Vichy havia cedit als alemanys com a treballadors forçats. Els nazis els anomenaven Rotspanier ("espanyols rojos", en alemany).

Maqueta d'un oficial alemany a l'Odeon, una torre naval de 15 metres d'alçada i de formigó que va ser construïda per treballadors forçats sota les forces nazis d'ocupació per observar els vaixells enemics, a Alderney, Guernsey, una petita illa de la corona al canal de la Mànega, l'única part del sòl britànic que van ocupar els alemanys durant la Segona Guerra Mundial
Maqueta d'un oficial alemany a l'Odeon, la torre naval de 15 metres d'alçada i de formigó d'Alderney

Van passar de viure en camps d'internament a França com el d'Argelers o de treballar a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) a ser obligats a treballar entre 12 i 16 hores al dia, gairebé com a esclaus, en camps a la costa atlàntica francesa i a les illes Anglonormandes controlats per l'organització Todt. "Els alemanys necessiten mà d'obra i el règim de Vichy lliura republicans espanyols que estaven a la zona lliure a l'organització Todt. A la construcció del mur hi ha treballadors francesos que hi són voluntàriament, a canvi d'un sou que era molt bo, i els treballadors forçats estrangers, com els espanyols, soviètics o polonesos. També jueus francesos", explica l'historiador Peter Gaida, expert en els treballadors forçats durant l'ocupació nazi de França. És un dels capítols més oblidats de la Segona Guerra Mundial.

Camps controlats per les SS

A Alderney hi traslladaven els treballadors forçats que havien intentat escapar-se o que havien fet alguna cosa prohibida en els treballs de construcció del Mur Atlàntic. En aquesta illa anglesa un dels camps estava controlat per les SS i les condicions de vida eren extremadament difícils: menjaven poc, treballaven moltes hores, passaven fred i alguns no tenien ni sabates, dormien en matalassos infestats, les execucions eren habituals i molts dels homes morien de malalties com el tifus. "Un noi rus que anava descalç es posava sacs de ciment buits a sota dels peus. En un moment donat va deixar de fer la feina per ajustar-se els sacs… Un SS li va disparar un tret al pit i el va matar", explica Gary Font citant un dels relats del seu pare.

Un búnquer de metralladora alemany dalt d'una duna de sorra davant d'edificis amb vistes a la platja de Braye l'1 de setembre del 2023 a Alderney, Guernsey
Marxa dels soldats nazis pels carrers de Guernsey durant la Segona Guerra Mundial

Joan Dalmau era un altre català que va anar a parar a Alderney. Company de Francesc Font a l'exèrcit republicà, Dalmau quedaria marcat per aquells anys com a treballador forçat –ell els anomenava presoners– a l'illa anglesa. "En el primer matí dos dels presoners es van desmaiar i davant del meu horror van ser llançats al mar. Al vespre, va passar el mateix amb set homes més. Tirar-los pel penya-segat era la forma habitual de desfer-se dels treballadors exhausts", afirmava Joan Dalmau en un text en què va deixar escrites les seves vivències com a esclau dels nazis.

Sense testimonis

Font els anomenava els camps de la mort, segons explica el seu fill. "Anar a Alderney era un càstig. Eren annexos dels camps de concentració nazis", confirma l'historiador Peter Gaida. A més, els oficials nazis actuaven sense testimonis civils. La població local va fugir quan els alemanys van ocupar l'illa. Només se sap el que va passar allà pel relat dels treballadors del Mur Atlàntic. Tant Francesc Font com Joan Dalmau es van quedar a viure a les illes Anglonormandes quan va acabar la Segona Guerra Mundial. Allà es van casar amb dones britàniques i van viure-hi fins a la seva mort.

Francesc Font fotografiat al memorial dels treballadors esclaus, al voltant dels anys 70.
Dick Delamere, nascut a Londres i que vivia a St. Helier, a l'illa del canal de Jersey, durant l'ocupació per les forces nazis, cultivant tabac al pati de casa seva

França i les illes Anglonormandes conserven actualment algunes de les construccions del Tercer Reich. Els passadissos subterranis de Jersey, els búnquers que encara es poden veure a les platges de Normandia o les bases de submarins de Lorient i de Bordeus són espectaculars. "El mur era per tranquil·litzar el poble alemany, per enviar el missatge que els búnquers i tota la resta protegirien Europa dels aliats. I no va ser el cas. Era només una gran propaganda", conclou Peter Gaida.

Efectivament, el Mur Atlàntic no va servir de res. El 6 de juny del 1944, fa 80 anys, el desembarcament dels aliats a les platges de Normandia va marcar l'inici de la fi de l'ocupació alemanya de França. Les illes Anglonormandes, però, no van ser alliberades fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, gairebé un any després. Per això a Jersey l'acte de record dels treballadors forçats es fa el 9 de maig, el Dia de l'Alliberament.

stats