Un descans del camp de batalla per animar la selecció d'Ucraïna

Kíiv / KhàrkivHavien guanyat una batalla i després es van asseure per mirar una batalla d'un altre tipus. Vuit soldats de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna que havien ajudat a frenar una ofensiva russa a la regió de Khàrkiv es van prendre el dilluns de la setmana passada de descans per veure la selecció masculina de futbol jugar el seu primer partit de l'Eurocopa. “El futbol uneix, dona adrenalina i motiva”, deia l'Evhen, de 34 anys, un soldat de la 13a Brigada de la Guàrdia Nacional que demana ser identificat només pel seu nom, d'acord amb el protocol militar.

Els soldats es van aplegar en un búnquer amb refrescos i patates fregides per veure com Ucraïna jugava contra Romania a Múnic, però van acabar tenint una decepció, quan el seu equip va perdre 3-0. La segona desil·lusió va arribar aquest dimecres, quan la selecció ucraïnesa va quedar eliminada del torneig després d'un empat a zero amb Bèlgica. Però, no obstant això, estan orgullosos dels seus equips d'esports durant la guerra, com la majoria dels ucraïnesos.

“Tenim un equip al camp i un milió a davant”, afirmava Andriy Shevchenko, una exestrella de futbol que és el jugador més famós d'Ucraïna i que ara dirigeix la federació nacional de futbol. Recollint el sentir general dels ucraïnesos, va assegurar que “els jugadors de futbol comencen el dia engegant els seus telèfons i comprovant la situació al camp de batalla”.

Per als soldats de la Guàrdia Nacional, que fa més d'un any que lluiten junts, el futbol és una oportunitat per ajuntar-se en un soterrani i animar la seva selecció nacional. Amuntegats sota terra, van veure com Ucraïna es quedava ràpidament enrere davant de Romania. “A la guerra, mirem les coses d'una altra manera”, va dir un comandant que utilitza el sobrenom de Jackson. “Fins i tot ara, mentre veiem el partit, entenem que en qualsevol moment podríem haver de marxar i entrar a les trinxeres per lluitar. Sempre estem preparats”.

"El futbol –va dir– és important per als ucraïnesos, fins i tot durant la guerra". “No ho qüestiono”, va dir sobre les persones que donen suport als jugadors de futbol juntament amb l'exèrcit en temps de guerra. “Estem lluitant i jugant pel nostre país”.

Quan Rússia va llançar un atac transfronterer al nord de Khàrkiv el mes passat, amb el qual va obrir un nou front de guerra, els soldats ucraïnesos van aturar l'avanç en uns 10 dies. En una zona de combats urbans, a la ciutat de Vovtxansk, també van expulsar les forces russes de les seves posicions de lideratge.

Jugadors morts i estadis destruïts

Amb les lligues de futbol interrompudes per la guerra i l'ocupació, Ucraïna amb prou feines es va classificar per a aquest torneig, i va necessitar guanyar Islàndia en un play-off el 26 de març per entrar-hi. Aquell partit es va jugar a Breslau, Polònia, ja que Ucraïna no pot acollir partits en el seu territori per l'amenaça dels míssils russos. Ucraïna no ha disputat partits a casa des de l'inici de la invasió russa, el febrer del 2022. Des d'aleshores, jugadors de futbol professionals que es van unir a l'exèrcit han estat assassinats, juntament amb molts aficionats al futbol. També molts camps i altres llocs d'entrenament esportiu han quedat malmesos per la guerra.

L'estadi de futbol Sonyachny, que va ser bombardejat el maig del 2022, va quedar mig destrossat. Mentre la ciutat va estar sota l'ocupació durant un mes, a l'inici de la guerra, el camp de futbol de Borodianka, al nord de la capital, Kíiv, va ser destrossat per soldats russos que van cavar una trinxera en forma d'una V enorme a tot el camp. Els soldats russos marquen les lletres V i Z als seus tancs.

Oleksandr Tymchyk, que dilluns va jugar el partit contra Romania, va perdre un germà en una acció a la província de Donetsk, l'agost del 2023. Des del febrer del 2022, la FIFA i la UEFA imposen una prohibició a tots els clubs i equips nacionals russos.

El partit de dilluns passat va suposar la quarta aparició d'Ucraïna a l'Eurocopa. La primera vegada, l'any 2012, Ucraïna va ser l'amfitriona del torneig, amb Polònia, i es van jugar diversos partits a la ciutat de Donetsk, dos anys abans que Rússia l'ocupés. Però aquest any, la majoria dels gairebé un milió d'homes de l'exèrcit ucraïnès, la Guàrdia Nacional, la policia paramilitar i altres unitats no han pogut mirar els partits. Alguns soldats de la primera línia els miraven en pantalles connectades a bateries i enllaços d'internet per satèl·lit que també s'utilitzen per transmetre coordenades d'artilleria i altres dades militars.

A diferència dels aficionats civils del futbol, els soldats tenen prohibit beure. “Realment es troba a faltar la cervesa, aquí”, deia l'Evhen. El soldat va assegurar que enyora el seu cercle d'amics aficionats al futbol de la seva ciutat. "Però aquí hi tinc un molt bon equip d'amics, també. Són uns grans homes!", va afegir

Donacions a l'exèrcit

Ucraïna espera utilitzar el torneig per cridar l'atenció internacional sobre la difícil situació del país, inclosa la de les seves instal·lacions esportives. Khàrkiv és la regió on s'han destruït el nombre més gran d'instal·lacions esportives durant la guerra. I abans del partit d'Ucraïna, dilluns a Múnic, la federació nacional, l'Associació Ucraïnesa de Futbol, va mostrar part de la grada destruïda de l'estadi Sonyachny. Els membres de la selecció d'Ucraïna també van gravar un vídeo que mostrava danys amb coets en cadascuna de les seves ciutats natals. El migcampista Mykola Shaparenko és de Velyka Novosilka, a la regió de Donetsk, que està sota control d'Ucraïna, però que ha estat destruïda per la guerra.

Els bars i els mitjans de comunicació esportius ucraïnesos també estan aprofitant l'impuls del torneig per fer donacions a l'exèrcit. El Beer Pub Kutovy de Kíiv va anunciar una subhasta de la samarreta del futbolista Nazar Voloshyn per recollir diners per a la 3a Brigada d'Assalt de les forces armades d'Ucraïna.

Els soldats van lamentar la derrota de l'equip contra Romania. “Bé, tots estem tristos –va dir l'Evhen–. Però és bo que la vida de ningú depengui d'aquest partit”. “Descansarem una mica amb els nois, després dispararem morters fins que guanyem, i així desfogar-nos una mica”, deia el Jackson, el comandant.