El desacord en migració anticipa els entrebancs de l’ampliació de la UE

GranadaLa cimera dels Vint-i-set a Granada s’havia de centrar en discutir els reptes de l’ampliació de la UE amb Ucraïna i els Balcans Occidentals, però ha demostrat que el bloc grinyola massa per plantejar-se la incorporació de més socis. Polònia i Hongria s’han enrocat en la seva retòrica antiimmigració i bloquegen la gran reforma estructural per a l’ampliació que demana la majoria d’estats membres i líders comunitaris. “Necessitem abordar aquest debat i és positiu haver començat a fer-ho ja; és molt important per a la UE estar preparats [per acceptar nous membres] i no podem procrastinar”, ha insistit el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Per estar preparats, alguns estats membres, com Alemanya o França, demanen que la gran part de les mesures –tret de les qüestions més sensibles, com defensa o exteriors– no s'hagin d'aprovar al Consell Europeu per unanimitat, sinó per majoria qualificada. És a dir, amb mínim tres quartes parts dels socis o amb el vistiplau de països que sumen almenys el 65% del total de població de la UE. D'aquesta manera, un sol país no tindria capacitat de veto i s'evitaria que el bloc es pugui veure en un constant xantatge per part d'alguns pocs governs o per altres potencials estats membres que en un futur puguin derivar cap a l'euroescepticisme, com va passar amb Budapest i Varsòvia.

Pel que fa concretament a les mesures relatives a la qüestió migratòria, ara ja no requereixen unanimitat. De fet, l'acord dels Vint-i-set sobre el reglament en situacions de crisi migratòria d'aquest dimecres es va tancar amb el rebuig frontal d'Hongria i Polònia. Tot i això, els dos països dissidents amenacen amb no dur-lo a terme a dins de les seves fronteres o amb vetar altres iniciatives que no hi tenen res a veure, però que sí que necessiten el vistiplau de tots els estats membres. I és per aquesta actitud que també es preveu complicat que aquests dos estats facilitin la gran reforma de la UE i acceptin perdre el dret a veto en més matèries.

Fins i tot, aquest divendres el president ultradretà hongarès, Viktor Orbán, ha arribat a comparar l'acord de la reforma migratòria amb una violació i ha assegurat a l'entrada del Consell Europeu que Polònia i Hongria s'han vist "forçats" i "violats" a acceptar una normativa que, per cert, "no té cap possibilitat de rebre un compromís" per part de Budapest i Varsòvia que l'aplicaran. En la mateixa línia, han evitat que a les conclusions no vinculants del Consell Europeu d'aquest divendres s'hi inclogui el paràgraf sobre immigració que, al final, s'ha presentat a la premsa com una declaració a banda en boca de Michel.

Senzillament, l'apartat en qüestió assenyala que el "repte migratori" necessita una "resposta comuna a escala europea" i que la UE i els estats membres continuïn lluitant contra "les màfies i els traficants de persones". També, esclar, recorda que sempre s'ha de respectar "la legislació internacional, els principis i valors europeus, i els drets fonamentals". La primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, tot i que no ha aprovat la postura migratòria majoritària dels Vint-i-set, ha contraposat que "entén" les queixes i la posició de Budapest i Varsòvia.

Cal recordar que aquestes dues capitals han incomplert de manera sistemàtica l'actual reglament migratori, tot i haver-hi sentències europees fermes que jurídicament els ho imposaven, i la UE ha sigut incapaç de fer-los creure. Per això, i per en gran part acontentar-los, a la nova reforma migratòria –que encara s'ha de negociar amb el Parlament Europeu– ja deixa de ser obligatori acollir una part proporcional als immigrants que arriben a l'espai comunitari a canvi de diferents recompenses, com la possibilitat de pagar 20.000 euros per persona que rebutgen.

En canvi, Itàlia i Alemanya han fet les paus. Berlín bloquejava el pacte migratori per la manca de garanties de bon tracte als migrants fins fa pocs dies i Roma pressionava per endurir encara més la reforma contra els nouvinguts. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va arribar a retreure al canceller alemany, Olaf Scholz, que és "molt fàcil ser solidari amb les fronteres dels altres" pels ajuts germànics a ONGs que salven immigrants a la Mediterrània. Finalment, però, els dirigents s'han trobat bilateralment al marge del Consell i han celebrat que finalment s'arribés a un pacte.

De fet, aquest dijous Meloni i Scholz ja es van reunir també amb el primer ministre britànic, Rishi Sunak; el president francès, Emmanuel Macron, i, entre d'altres, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per augmentar conjuntament els controls antiimmigratoris i les detencions, i col·laborar per aturar els vaixells de les màfies que traslladen persones a les costes europees il·legalment. En aquest sentit, Von der Leyen, que en matèria migratòria s'ha anat escorant cada vegada més cap a posicions d'ultradreta, ha remarcat aquest dijous que "serà Europa qui decidirà qui entra a Europa".

La (no) data de l'ampliació

Un altre dels estira-i-arronses que han sobrevolat la cimera de Granada és quan es preveu que estarà preparada la UE per créixer i, sobretot, si s'ha de posar una data concreta a la potencial ampliació. Fa dies que Michel ja va fixar un termini, el 2030, i aquest divendres l'ha ratificat, però la presidenta de la Comissió Europea ha tornat a insistir que no, que no calen presses i no cal establir ara mateix un calendari. En la mateixa línia, Scholz ha reivindicat l'oportunitat d'aquest divendres de poder-ne "parlar sense la pressió d'haver de prendre cap decisió" i que, a la vegada, es vagi avançant en una "qüestió tan complicada de resoldre". "El que queda clar és que no només s'han de preparar els estats candidats a entrar, sinó també la UE", ha conclòs el president del Consell Europeu.