Des de l'extrema dreta fins als Verds: Von der Leyen busca vots sota les pedres

Brussel·lesUrsula von der Leyen no les té totes per garantir-se un nou mandat al capdavant de la Comissió Europea. Aquest dijous l'Eurocambra decidirà si la ratifica o tomba la seva candidatura, i la conservadora alemanya no compta amb una majoria gaire àmplia. Té el suport de la gran coalició dels grups europarlamentaris conservador, socialdemòcrata i liberal, però el vot és secret i es preveu que diversos eurodiputats no facin cas de les indicacions de la seva família política a l'hora de votar.

Von der Leyen ha d'arribar com a mínim als 361 suports i la coalició que l'ha impulsat a repetir al tron de Brussel·les en suma 401. Ara bé, atès l'alt nivell de transfuguisme, l'exministra germànica vol jugar sobre segur i està intentant esgarrapar vots de gairebé tot l'espectre parlamentari, des de la ultradreta de Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) fins als Verds. Per això Von der Leyen es veu obligada a fer equilibris i negociar amb forces polítiques que es troben als antípodes ideològicament.

De fet, la conservadora alemanya ha sigut la primera dirigent comunitària a trencar el cordó sanitari amb l'extrema dreta i fa temps que ha obert la porta a pactar amb el partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia). Aquest dimarts, per exemple, ha mantingut una llarga trobada amb eurodiputats de CRE per mirar de convèncer-los. Mentre que el partit del primer ministre txec, Petr Fiala, ja ha anunciat públicament que votarà a favor de Von der Leyen, els eurodiputats del partit de Meloni continuen dividits sobre per quina opció decantar-se.

Cal recordar que Meloni ja es va abstenir en l'acord dels líders europeus sobre renovar el lideratge de Von der Leyen i, per tant, va deixar la porta oberta a un potencial suport a l'alemanya. A més, Itàlia vol garantir-se la seva quota de poder a la Comissió Europea i vol una vicepresidència d'un pes determinant, sobretot en matèria de Comerç o Competència.

Això sí, la presidenta de la Comissió Europea s'ha negat a negociar amb formacions ultradretanes que no estiguin fermament compromeses amb l'enviament d'ajuts a Ucraïna i a l'OTAN, i que siguin contràries al règim de Vladímir Putin. És a dir, ha mantingut aïllats els grups europarlamentaris controlats per líders com l'hongarès Viktor Orbán i Marine Le Pen i el partit Alternativa per a Alemanya (AfD).

Contactes amb els ecologistes

Per l'altre costat, Von der Leyen també ha intensificat contactes amb els ecologistes durant els últims dies. Fonts europarlamentàries expliquen a l'ARA que aspira sobretot a obtenir els vots de la facció més liberal dels ecologistes, que són les delegacions estatals d'Alemanya i, entre d'altres, Àustria. No és tan optimista amb eurodiputats de països com per exemple Espanya, on els ecologistes provenen de partits de l'esquerra tradicional.

El problema de la conservadora alemanya, però, és que els Verds posen com a condició reprendre l'ambiciós pla ecologista de Brussel·les, i l'extrema dreta i el seu propi partit (Partit Popular Europeu) han convertit la seva crítica en el cavall de batalla electoral. La mateixa Von der Leyen havia rebaixat l'agenda verda del seu executiu per acontentar els conservadors i liberals que la pressionaven en aquest sentit, i amb l'objectiu d'evitar que s'escapessin més vots cap a la ultradreta.

Una altra de les qüestions que ha hagut de trampejar Von der Leyen és el rebuig total dels socialdemòcrates, liberals i verds a pactar amb l'extrema dreta, inclosa la més europeista de Meloni. La presidenta de la Comissió Europea ho ha esquivat al·legant que no vol arribar a cap entesa amb el global dels seus grups europarlamentaris, sinó amb els eurodiputats i les delegacions estatals de forma individual. I la resta socis sembla que estan disposats a acceptar-ho i a fer els ulls grossos en pro de la governabilitat del Parlament Europeu més escorat a la dreta de la història, encara que això suposi incloure per primera vegada en aquesta equació una part de l'extrema dreta.