La dependència militar d'Europa: els EUA ja paguen el 70% de la despesa de l'OTAN

Brussel·lesDes de l'inici de la guerra a Ucraïna, a la Unió Europea se li ha fet més evident que mai que no pot dependre de socis tercers. Ni pel gas respecte a Rússia, ni pel comerç amb la Xina, esclar; però tampoc vol continuar vivint sota la protecció dels Estats Units i estar a mercè dels seus interessos en matèria de defensa. I encara menys, tenint una guerra i un règim amenaçant com el de Vladímir Putin a les seves fronteres. Ara bé, tot i que els líders comunitaris insisteixen en la necessitat d'assolir un grau molt més elevat d'autonomia militar, la despesa militar dels socis europeus ha augmentat molt lleugerament l'últim any i només set dels trenta aliats hi ha destinat més del 2% del PIB, tal com van acordar el 2014 després de l'annexió russa de Crimea.

El Pentàgon continua encapçalant la despesa militar dels aliats d'una manera molt desequilibrada. Segons indica l'informe anual de l'Aliança Atlàntica presentat aquest dimarts, només el pressupost en defensa dels Estats Units significa el 70% —l'any anterior era del 69%— de la inversió total en aquesta àrea del conjunt de països que formen part de l'OTAN. És a dir, tot i que només representa el 54% del producte interior brut (PIB) de tots els aliats, es va gastar en defensa l'equivalent al 3,46% de la seva riquesa durant el 2022, més del doble que el Canadà i tots els governs d'Europa junts. Per darrere de Washington ja ve el Regne Unit, que hi va destinar un 2,5% del PIB i representa el 6% del global de despesa de l'OTAN.

En tercer i quart lloc hi ha les dues economies més grans del Vell Continent. Alemanya, que històricament ha estat més moderada en despesa militar que la resta de grans potències europees i ha estat un dels països que el 2022 va augmentar més la inversió, s'hi va gastar l'1,89% de la seva riquesa, l'equivalent a un 5% del general de l'Aliança Atlàntica. Pel que fa a França, hi va contribuir amb l'1,89% del PIB (un 4% del total). En canvi, per l'altre costat, Espanya es troba en la penúltima posició de despesa militar —només per davant de Luxemburg— i hi va destinar un 1,09% del PIB, xifra que significa l'1% de la inversió en matèria militar del conjunt de l'OTAN.

L'OTAN toca el crostó als aliats

Tot i que tots els aliats —menys Turquia i Montenegro— han incrementat la despesa militar, ho han fet en poc més d'un 2% i la gran majoria no han arribat a invertir-hi el 2% de la seva riquesa que demana l'Aliança Atlàntica i a la qual els socis es van comprometre gairebé fa nou anys. En aquest sentit, el secretari general, Jens Stoltenberg, ha celebrat que els estats de l'OTAN vagin en la "bona direcció" i estiguin augmentant la despesa en defensa, però ha dit que el ritme de creixement no era tan accelerat com hauria de ser tenint en compte "el món perillós en què vivim". Ha recordat que si amb l'annexió russa de Crimea ja es va veure que era "necessari incrementar" la despesa militar, ara "és fins i tot més evident". "Tot i que celebro els progressos, és obvi que ha d'augmentar més i més de pressa", ha assenyalat Stoltenberg en la roda de premsa de presentació de l'informe.