La decisió de Finlàndia d'entrar a l'OTAN, qüestió de setmanes

BarcelonaL'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN ha passat, en molt poc temps, de ser una possibilitat remota a ser una opció altament probable. El canvi de postura radical s'ha gestat extraordinàriament ràpid, empès per l'agressió de Rússia a Ucraïna. I la sol·licitud formal d'adhesió arribarà molt probablement abans de l'estiu. Hi ha una data clau: l'últim cap de setmana de juny, quan se celebrarà la cimera de l'Aliança Atlàntica a Madrid, i els governs dels dos països nòrdics tenen intenció de prendre una decisió ferma abans.

Aquest dimecres hi ha hagut dos esdeveniments significatius, un a Hèlsinki i l'altre a Estocolm. A la capital finlandesa, els ministres d'Exteriors, Defensa i Interior han presentat un informe sobre els canvis en la seguretat provocats per la guerra a Ucraïna que avalua les implicacions d'adherir-se a l'OTAN i descriu el procés d'entrada. Aquest document, que el govern ha sotmès al Parlament, marca el tret de sortida d'un debat polític formal que acabarà amb una decisió del govern. Paral·lelament, a la capital sueca la primera ministra, Magdalena Andersson, s'ha reunit amb la seva homòloga finlandesa, Sanna Marin.

"És molt simbòlic que la primera ministra finlandesa hagi anat a Estocolm, és un gest que vol demostrar que hi ha coordinació entre els dos països", destaca Magnus Christiansson, investigador de la Universitat de Defensa de Suècia. Finlàndia està liderant clarament el procés, i el govern ha afirmat en diverses ocasions que s'estimaria més que els dos països fessin la sol·licitud d'entrada a l'OTAN alhora. Aquest dimecres, Marin hi ha insistit: "Preferiria que prenguéssim la mateixa decisió a tota la regió, però Suècia ha de decidir per ella mateixa", ha dit a la roda de premsa amb la seva homòloga sueca.

"Des d'aquesta setmana ja es dona pràcticament per fet que Finlàndia demanarà entrar a l'OTAN; ara ja no volen ni negar-ho [els membres del govern]", afirma Teivo Teivainen, politòleg de la Universitat de Hèlsinki. Oficialment, ni la primera ministra ni el president, Sauli Niinistö, no han fet pública la seva postura, a l'espera que el Parlament faci el seu debat "per donar legitimitat al procés", diu Teivainen, que afegeix que tot indica que ja hi ha una majoria de diputats a favor.

La primera ministra ha remarcat que la decisió final de Finlàndia és qüestió "de setmanes, i no mesos". El ministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, ha detallat els pròxims passos: a partir d'ara, l'informe sobre el nou escenari de seguretat es discutirà "extensament" en diverses comissions parlamentàries i la cambra elaborarà una resposta per al govern i el president del país, que seran els que prendran la decisió final. Haavisto ha indicat que hi ha tres elements que han accelerat el procés i que fan que ara sigui el moment ideal per discutir l'entrada a l'Aliança: Rússia ha demostrat que està disposada a prendre riscos més grans; que és capaç de mobilitzar més de 100.000 soldats contra un país –"un escenari que hem vist a la frontera d'Ucraïna i que fa por"–, i que Moscou parla d'armes no convencionals, com les nuclears i les químiques, cosa que "ha fet augmentar la preocupació" entre els finlandesos.

L'amenaça de Rússia

Malgrat que l'informe no fa cap recomanació concreta, sí que ressalta els avantatges de formar part de l'Aliança. Indica que l'efecte més important seria que Finlàndia passaria a formar part de la defensa col·lectiva de l'OTAN i estaria coberta per les garanties de seguretat de l'article 5. "L'efecte dissuasiu seria considerablement més gran", conclou. També destaca que les grans decisions, com ara la contribució de Finlàndia a la defensa col·lectiva, es prendrien a escala nacional, i que la pertinença no obligaria a acceptar armes nuclears ni bases permanents o tropes en territori finlandès.

Admet que aquest moviment podria incrementar "riscos que ara són difícils d'anticipar", com un augment de les tensions a la frontera amb Rússia, però assegura que Finlàndia reforçarà la seva preparació per prevenir-les i respondre-hi. En aquest sentit, indica que una cooperació estreta amb Suècia "seria important". "Els processos d'entrada simultanis facilitarien la preparació i la resposta davant d'una possible reacció de Rússia", afegeix el document.

La delicada qüestió de la neutralitat

El diari suec Svenska Dagbladet ha publicat aquest dimecres que la primera ministra ja s'ha decidit a favor de l'adhesió i que la seva intenció és presentar la sol·licitud al juny. Amb tot, a Suècia encara no ha començat el procés formal, i el govern té com a màxim fins al 31 de maig per presentar un informe com el de Finlàndia. La primera ministra, però, ha afirmat avui que podria arribar abans. Tot i això, hi ha un altre procés paral·lel clau, el debat intern al Partit Socialdemòcrata, que governa en solitari a Suècia i que històricament s'ha mostrat en contra d'entrar a l'OTAN.

"Serà un procés molt dolorós, especialment per als socialdemòcrates. Suposa acceptar un canvi d'identitat molt important –argumenta Christiansson–. A Suècia s'ha creat una mena de mitologia al voltant de la neutralitat", diu, tot i que subratlla que no és el mateix ser neutral que tenir una política de no adhesió a cap aliança militar. Amb l'entrada a la UE –tant de Suècia com de Finlàndia– va quedar enterrada la neutralitat, destaquen tant Christiansson com Teivainen, que afegeixen que, a més, tots dos països fa anys que cooperen amb l'OTAN, tot i no formar-ne part. Tot i així, "la majoria de la gent a Suècia continua pensant que som neutrals, i això suposarà una mena de metamorfosi, caldrà un temps d'adaptació", diu l'investigador suec.

Christiansson manté que "ara mateix tot apunta que Suècia demanarà l'adhesió", i assenyala que l'únic que ho podria impedir seria una negativa per part d'una gran majoria de membres del Partit Socialdemòcrata. Considera, però, que tots els partits suecs prefereixen alliberar-se d'aquesta qüestió abans de l'estiu, quan faltaran pocs mesos per a les eleccions del setembre.