Els danesos voten més preocupats per la butxaca ara que al 2008

Copenhaguen"Seguretat en moments d'incertesa". Aquest ha sigut un dels eslògans de la candidata socialdemòcrata i actual primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, durant la campanya per a les eleccions al Folketing (el Parlament danès) que se celebren aquest dimarts. La incertesa que viu el país nòrdic és causada, com a tot Europa, per un context econòmic advers, amb una inflació disparada a l’11%, i per una crisi energètica a conseqüència de la guerra a Ucraïna.

Els danesos se senten ara més indefensos per la proximitat geogràfica amb Rússia i, sobretot, pel sabotatge al gasoducte Nord Stream que passa per aigües daneses. Per tot plegat, els partits polítics han enfocat la campanya electoral en com afrontar aquestes crisis i han deixat de banda els temes que fins ara eren recurrents, com la immigració. Per acabar-ho d’adobar, la incertesa també és a les enquestes, que fan un gir cada setmana, per la quantitat d’indecisos. La pregunta que es formulen els danesos és com els condicionarà aquest context per decidir el seu vot.

Els comicis arriben set mesos abans del previst, després que Frederiksen es veiés obligada a convocar eleccions per la pèrdua de suport d'un dels seus socis externs, que deixava el govern socialdemòcrata en minoria al Parlament. El motiu van ser les conclusions d’una comissió d’investigació per l’escàndol conegut com a Minkgate, la decisió del govern danès de sacrificar 17 milions de visons de les granges de Dinamarca arran del descobriment d'una mutació del coronavirus que afectava aquests animals i que es temia que podia amenaçar l'efectivitat de la vacuna, que encara no s'havia començat a administrar.

Fins a 14 formacions polítiques es presenten a les eleccions –des dels anys 80 que no n'hi havia tantes–, que es divideixen en dos blocs: la primera ministra socialdemòcrata lidera el bloc d'esquerres, mentre que al bloc de dretes sobresurten dos candidats, el liberal Jakob Ellemann-Jensen i el conservador Søren Pape Poulsen, tot i que aquest últim ha perdut pistonada a les enquestes. La líder socialdemòcrata parteix amb molt d'avantatge respecte als seus dos principals competidors, però la incògnita és, com sempre, quin dels dos blocs sumarà més escons.

Els sondejos apunten que el paper decisiu el podria tenir un vell conegut a la política danesa, Lars Løkke Rasmussen, primer ministre liberal en dos mandats (2009-2011 i 2015-2019), que s'ha escindit del seu antic partit i ha fundat una nova formació de centre, els Moderats. Rasmussen apostaria per un govern ampli que aplegués socialdemòcrates i liberals, una opció que també seria ben vista pels socialdemòcrates. La mateixa Frederiksen va apuntar en aquesta direcció el dia en què va convocar les eleccions anticipades, quan va declarar que era el moment "d'intentar formar un govern més fort de coalició àmplia".

Creixen els indecisos

El problema és que el nombre d’electors indecisos és encara molt gran i això fa molt difícil analitzar les enquestes i pronosticar resultats. En declaracions a la ràdio pública DR, l’investigador electoral de la Universitat de Copenhaguen Kasper Hansen assegura que “la mobilitat dels electors d’un partit a un altre setmana a setmana ha sigut tres vegades més gran del que s’ha vist en anteriors campanyes electorals”.

Els analistes ho atribueixen al fet que els ciutadans han anat canviant de partit en funció de les solucions plantejades durant la campanya electoral. I, de fet, els partits han adaptat els temes en funció de l’índex de preocupació dels danesos, que durant el període electoral ha girat al voltant del preu de l’energia, la inflació i la pressió al sistema sanitari públic. Segons aquest índex, els danesos estan més preocupats ara per la seva economia personal que durant la crisi financera del 2008.

Davant d’això els partits del bloc d’esquerres han centrat les propostes en preservar l’estat del benestar, amb promeses per mantenir les ajudes per als subministraments energètics, han anunciat un augment del salari dels treballadors públics i han garantit una transició cap a una energia verda per ser autosuficients i no dependre del gas rus. Els partits de dretes també han centrat el discurs en millorar el sector sanitari contractant més personal, han anunciat una reducció i congelació d’impostos i també han presentat propostes cap a una transició energètica més verda.

La immigració, en segon pla

Contràriament al que va passar fa un mes amb les eleccions de Suècia, on l’extrema dreta va ser un dels partits més votats i va acaparar el discurs en contra de la immigració, a Dinamarca les propostes polítiques d’immigració han quedat en un segon pla. De fet, el tema ha caigut del rànquing de preocupació dels danesos i el principal partit d’extrema dreta, el Partit Popular Danès, s’ha vist fragmentat per una crisi interna i ja fa anys que pateix una baixada de la popularitat. A les últimes eleccions el seu suport va caure en picat, després de gairebé dues dècades com a soci extern dels diversos governs de dretes. Tot i això, l'aposta per una política estricta en matèria d'immigració no és exclusiva dels partits de dretes a Dinamarca, sinó que els mateixos socialdemòcrates han adoptat un discurs dur contra els nouvinguts.