La croada de Houellebecq contra els musulmans (que augura atemptats contra l'islam)

ParísA la seva novel·la Submissió, l'escriptor francès Michel Houellebecq imaginava una França en què el líder d'un partit musulmà esdevé president de la República. La història era ficció, però la polèmica que havia aixecat l'argument, que alguns veien com una advertència del que podia passar en la realitat, va obligar l'autor a puntualitzar que Submissió era "política-ficció". Era el 2015 i l'escriptor, abonat a la polèmica i a opinar sobre política, ja compartia arguments habituals de l'extrema dreta. Vuit anys després, la radicalització del novel·lista és notòria i s'ha fet encara més evident fa poc en una conversa publicada en un número especial de la revista Front Populaire que ha indignat la comunitat musulmana de França.

Houellebecq hi defensa posicions molt semblants a les del líder d'ultradreta Eric Zemmour sobre els immigrants musulmans i assumeix com a pròpia la teoria delirant de “la gran substitució”, formulada per l'escriptor francès Renaud Camus i agitada des de l'extrema dreta francesa, que l'ha exportat a més països occidentals. Segons aquesta teoria conspirativa i racista, la població autòctona francesa –blanca i catòlica– serà progressivament substituïda per ciutadans procedents de països musulmans a través de la immigració.

En una afirmació que ha generat estupefacció, l'escriptor sostenia –ara fora de la literatura– que França estarà sota dominació musulmana en un futur com ho estava Espanya "quan va començar la Reconquesta". I que hi haurà resistència ciutadana amb atemptats contra els musulmans que viuen a França. "Encara no estem en aquesta situació. El que podem constatar és que la gent ja s'està armant. Compren armes, fan cursos als camps de tir. I no són uns bojos", sosté Houellebecq. I adverteix, fent referència al brutal atemptat contra la sala de concerts Bataclan de París del 2015: "Hi haurà atacs i tirotejos a les mesquites, als cafès freqüentats per musulmans; en definitiva, Bataclans al revés".

La religió "més estúpida"

El novel·lista, sempre molt crític amb els musulmans –"la religió més estúpida és l'islam", va afirmar el 2001–, encara va anar més enllà en la seva conversa publicada a finals d'any a Front Populaire amb el filòsof i assagista Michel Onfray, figura populista i polèmica que alguns qualifiquen d'extrema esquerra, però que comparteix amb l'extrema dreta moltes de les idees sobre la immigració: "El desig de la població nativa francesa, com diuen, no és que els musulmans s'assimilin, és que deixin de robar-los i agredir-los. O, com a solució, que se'n vagin", va afegir Houellebecq.

Les paraules de l'escriptor han molestat la comunitat musulmana fins al punt que la Gran Mesquita de París –un referent religiós, polític i social a França– va anunciar la setmana passada que havia interposat una demanda contra Michel Houellebecq per haver traspassat els límits de la llibertat d'expressió i per haver "fomentat l'odi contra els musulmans". El màxim responsable de la Gran Mesquita, el rector Chems-Eddine Hafiz, va qualificar de "violentes" i "molt greus" les afirmacions del novel·lista. Però els últims dies les aigües s'han calmat després d'una trobada entre Hafiz i Houellebecq, amb la mediació del gran rabí de França, Haïm Korsia, per parlar de la polèmica.

Rectificació

El rector de la Gran Mesquita anunciava divendres que retiraria la denúncia després de la reunió amb l'escriptor. Segons assegurava Chems-Eddine Hafiz, Houellebecq s'ha compromès a puntualitzar les seves paraules amb una rectificació a la revista "per explicar millor les seves afirmacions". Michel Houellebecq "reconeix que els paràgrafs en qüestió són ambigus", afirmava el rector a Twitter. Ara com ara, el novel·lista no s'ha pronunciat.

Michel Houellebecq, un dels escriptors francesos vius més llegits i guanyador del Goncourt el 2010 per la seva novel·la El mapa i el territori, és conegut per les seves idees polèmiques, conservadores i misògines. I també per la seva obsessió amb l'islam. Fa anys es va asseure al banc dels acusats en un judici per incitació a l'odi, tot i que finalment en va ser absolt. En l'última edició del Nobel de literatura sonava com a possible candidat, però va ser la seva compatriota Annie Ernaux, autora feminista i compromesa, als antípodes ideològics de Houellebecq, qui el va guanyar.