La croada d'Orbán contra els supermercats estrangers a Hongria

PragaEl govern del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha anunciat un nou límit als preus dels ous i les patates, una mesura que se suma a la instaurada al febrer en aliments bàsics com la llet, la farina, l’oli o el pollastre. Aquest nou decret vol contribuir a frenar la inflació del país, que arribarà al 25% a finals d’any, segons va anunciar el ministre de Desenvolupament Econòmic, Marton Nagy.

Aquestes mesures inclouen, en principi, els supermercats amb ingressos superiors als 244 milions d’euros en vendes. No obstant això, només afecten cadenes estrangeres, ja que els supermercats locals de la mateixa envergadura estan eludint els decrets perquè operen sota un sistema de franquícies.

Actualment només les cadenes alemanyes Aldi i Lidl, la francesa Auchan, la irlandesa Penny Market, l’austríaca Spar i la britànica Tesco estan patint els límits en els preus dels aliments d’una llei que també impedeix la reestructuració de les empreses.

El primer projecte de llei, que es va fer efectiu fa vuit mesos, n’havia de durar només tres, però s’ha anat allargant fins ara, quan s’ha ampliat amb dos nous productes. A més, tampoc preveu cap mena de compensació a les empreses.

Beneficis per als oligarques

Alguns membres del govern d'Orbán, com el mateix Nagy, s’han mostrat a favor de la nacionalització o de la venda a propietaris hongaresos d’aquestes cadenes de supermercats, així com d’altres empreses que en l’actualitat estan en mans estrangeres. De fet, el ministre va declarar: “Hem d'augmentar la quota de propietat nacional en el sector dels materials de construcció i la venda al detall d'aliments”.

Orbán, a l’hora de formar el seu govern al maig, també va anunciar que János Lázár, el seu antic cap de gabinet, seria el responsable d’augmentar la propietat hongaresa de les cadenes de supermercats per sobre del 50% durant la legislatura. De fet, ja des del 2010, Fidesz ha fet campanya per posar els sectors clau, com ara els supermercats, la banca o l'energia, sota un major control estatal.

Aquesta estratègia també ha col·locat aliats i socis en una posició de privilegi a l’hora d’adquirir grans participacions de les empreses. Per exemple, Auchan, la cadena de supermercats francesa, està en procés de vendre's a l’empresa Indotek Group, el propietari de la qual és Dániel Jellinek, una de les persones més riques d’Hongria i molt pròxim a l’esfera d’Orbán. Al setembre, el primer ministre croat Andrej Plenković va anunciar que treballaria per bloquejar la compra prevista d’una participació del 43% de l’empresa Fortenova, el grup líder en alimentació del país, al mateix Jellinek.

Un altre oligarca que s’està beneficiant de les decisions d’Orbán és Sándor Csányi, propietari de Bonafarm, empresa de producció d’aliments, i de MOL Group, la multinacional de petroli i gas que ara és propietària de les empreses abans estatals d’Eslovàquia i Croàcia.

Pujada d’impostos

Les cadenes de supermercats estrangeres també s’han vist afectades des de l’abril per l’augment del tipus impositiu especial, que Orbán va aprovar mitjançant els poders d’emergència. Tot i que sempre s’ha mostrat públicament contrari a això, ja tres legislatures enrere i també durant la pandèmia va aprovar càrregues fiscals addicionals a les cadenes de supermercats.

Aquesta vegada, la indústria de queviures, que tributa a nivells progressius segons els seus beneficis, ha hagut de pagar més segons la nova política de tributació de benefici extra. En aquest marc, els tipus impositius s’han apujat del 0,4% a l'1% a l’escaló més baix i del 2,7% al 4,1% en el més alt.

En aquest cas, de les empreses afectades només tres són d’origen hongarès. Així doncs, posa una altra vegada al centre del debat les grans cadenes de supermercats estrangeres, que el 2021 van augmentar la seva facturació. Lidl, per exemple, va registrar un benefici net del 17%.

I aquesta no és l’única pujada d’impostos a sectors dominats per les corporacions estrangeres. L'actual incorporació d’aquesta taxa també s'adreça a una àmplia gamma d'indústries, com la financera, el sector de les telecomunicacions, el sector energètic, la indústria aèria, la indústria farmacèutica i els mitjans de comunicació.