La crisi diplomàtica entre Turquia i Suècia esclata i posa en perill l'ampliació de l'OTAN

BarcelonaUna actuació provocadora d'un ultradretà islamòfob a Estocolm podria fer descarrilar del tot el procés d'entrada de Suècia a l'OTAN. Les relacions amb Turquia, el membre de l'aliança militar més reticent a l'ingrés del país escandinau, feia setmanes que estaven a la corda fluixa, però aquest cap de setmana la crisi s'ha enverinat més que mai, fins al punt que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha avisat que Estocolm "ja no pot esperar" el seu suport.

La gota que ha fet vessar el got ha sigut la crema d'una còpia de l'Alcorà davant l'ambaixada turca a Estocolm aquest dissabte. L'organitzador va ser el fundador del partit polític danès Stram Kurs (Línia Dura), Rasmus Paludan, un extremista –sense representació parlamentària– que convoca recurrentment aquest tipus d'accions provocatives, tant a Dinamarca com a Suècia. L'abril de l'any passat va fer una gira per diverses ciutats sueques per fer el mateix: cremar el llibre sagrat de l'islam mentre llançava proclames contra els musulmans. Unes concentracions que van acabar amb greus disturbis entre manifestants indignats i la policia.

Dissabte al matí el govern turc ja anunciava que cancel·lava una visita del ministre suec de Defensa, Pål Jonson, aquesta setmana a Ankara per avançar en les converses sobre l'adhesió a l'OTAN. Turquia retreia a les autoritats sueques haver permès l'acte, emparat per la llibertat d'expressió. "Aquells que permeten una blasfèmia com aquesta davant la nostra ambaixada ja no poden esperar el nostre suport per a la seva entrada a l'OTAN", ha dit aquest dilluns Erdogan. Diversos països àrabs, com l'Aràbia Saudita, Jordània i Kuwait, també han condemnat l'incident, i hi ha hagut protestes en ciutats com Istanbul i Bagdad.

Erdogan també ha criticat Suècia per unes protestes prokurdes el mateix dissabte a la capital sueca on els manifestants van fer onejar banderes de diversos grups kurds –inclòs el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat un grup terrorista a Turquia, la Unió Europea i els Estats Units– i van trepitjar una gran fotografia del president turc.

"Si us estimeu tant i protegiu els membres d'organitzacions terroristes i enemics de l'islam, us aconsellem que busqueu el seu suport per a la seguretat dels vostres països", ha afegit Erdogan després d'una reunió del seu govern, en què també ha confirmat que les eleccions se celebraran el 14 de maig.

Per donar llum verda a l'ingrés de Suècia a l'Aliança Atlàntica, Ankara demana a Estocolm que extradeixi uns 130 ciutadans turcs que descriu com a terroristes, tot i que el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha reiterat que això no depèn del govern, sinó de la justícia.

Kristersson va condemnar, amb tot, l'acte de Paludan: "La llibertat d'expressió és una part fonamental de la democràcia, però el que és legal no és necessàriament apropiat. Cremar llibres que són sagrats per a molta gent és un acte profundament irrespectuós". Però amb aquestes paraules a Twitter, que ha repetit aquest dilluns en una entrevista a la televisió pública SVT, no n'hi ha hagut prou per calmar els ànims de Turquia, que ja acumulava enuig. La setmana anterior, un grup activista kurd (Rojavakommittéerna) havia penjat pels peus un ninot amb l'aspecte d'Erdogan.

Allò ja va provocar la indignació del govern turc, que en aquell moment va cancel·lar la visita d'una delegació sueca encapçalada pel president del Parlament suec. Suècia i Finlàndia tenen la llum verda de 28 aliats de l'OTAN, i falta la d'Hongria –que es preveu que ho faci aviat– i la de Turquia. Malgrat que Kristersson va dir fa pocs dies que Suècia no pot complir amb totes les exigències de Turquia (especialment les més de 100 extradicions que demana), des de diversos sectors, especialment la comunitat kurda, tenen por que el país escandinau cedeixi massa a les pressions d'Erdogan.

Però ¿com de seriosament s'hauria de prendre Suècia la reacció d'Erdogan? "És molt greu i s'hauria de prendre molt seriosament", ha considerat Paul Levin, director de l'Institut per als Estudis Turcs de la Universitat d'Estocolm. En una entrevista a l'agència sueca TT, ha conclòs: "No és només el que ha dit, sinó com ho ha dit. Està furiós i ofès. Fa mala pinta per a les aspiracions de Suècia d'entrar a l'OTAN mentre Erdogan estigui al poder".