Creix la tensió a Geòrgia per l'elecció a dit del pròxim president del país

TbilisiL'oposició de Geòrgia torna a manifestar-se aquest dissabte al centre de la capital, Tbilisi. De fet, no han deixat de fer-ho des del 28 de novembre, després d'unes eleccions legislatives que consideren fraudulentes, en què va guanyar el partit que governa el país caucàsic des de fa dotze anys, Somni Georgià. Aquest dissabte, però, els manifestants protesten també contra la votació del nou president del país: hi havia un únic candidat, l'oficialista Mikhaïl Kavelaixvili, a causa del boicot de l'oposició. A l'actual presidenta, Salome Zourabixvili –que s'ha convertit en una de les veus més crítiques contra el govern–, se li acaba el mandat el 29 de desembre, però ha reiterat que no pensa abandonar la presidència, ja que considera que l'elecció d'aquest dissabte és "una provocació i fins i tot una paròdia".

"Aquest esdeveniment no té cap legitimitat, és anticonstitucional", va assegurar aquest divendres a la nit la presidenta. Es refereix a la modificació que s'ha implantat per elegir el president del país: ara ja no es tria amb sufragi universal, sinó amb una votació col·legial de 150 diputats i 150 delegats municipals, pràcticament tots membres de Somni Georgià. Kavelaixvili, un futbolista retirat amb un discurs ultranacionalista i antioccidental, serà el pròxim president, després de rebre el suport de 224 delegats. Alguns dels manifestants han sortit aquest dissabte amb els seus diplomes universitaris per remarcar la falta d'estudis del futur cap d'estat. També han ovacionat l'actual presidenta quan anava cap al Parlament.

Tot plegat fa que el futur d'aquest país sigui més incert que mai i és previsible que les protestes es mantinguin malgrat les temperatures gèlides. Els georgians crítics amb el govern van començar a sortir al carrer fa un any i mig pel que consideren un acostament a Rússia per part de Somni Georgià. Però les manifestacions es van intensificar la primavera passada, després de l'aprovació de la llei d'agents estrangers, també coneguda com "la llei russa", i ara després de les eleccions. I el malestar encara va créixer més quan el primer ministre, Irakli Kobakhidze, va assegurar fa uns dies que paralitzava el procés d'adhesió a la UE fins al 2028.

Ara sembla que ha fet marxa enrere i assegura que la integració europea no es paralitza i que el país està preparat per complir els compromisos pertinents. Però Brussel·les no reconeix els resultats electorals i veu amb mals ulls que el partit de govern es mostri cada cop més proper a Rússia. Els Estats Units també han suspès les relacions estratègiques amb Geòrgia per presumpte frau electoral.

A dins del partit de govern també hi ha hagut moviments: l'ambaixador de Geòrgia als Estats Units i ministre d'Afers Exteriors entre el 2018 i el 2022 ha dimitit; com també els ambaixadors als Països Baixos, Bulgària, Lituània i l'ambaixador interí a Itàlia. Segons l'analista independent Jelger Groeneveld, són moviments rellevants: "No només la població està enfadada, sinó que també han aparegut veus crítiques d'organitzacions estatals i ministeris, del Banc Nacional de Geòrgia i del Registre Públic". Personal dels ministeris de Defensa, d'Afers Exteriors i d'Educació han demanat que es torni al camí europeu; com també la Cambra de Comerç Internacional, que ja advertit dels efectes econòmics negatius que pot tenir un allunyament de la UE.

Segons Groeneveld, una altra de les novetats és que les protestes s'han estès: "A les zones rurals, sobretot on viuen les minories ètniques [armenis i àzeris] i la gent més gran, hi ha menys tendència proeuropea, però la majoria de la població està a favor de l'adhesió". Sobre aquestes tendències pro-russes a les zones rurals, l'analista Nargiza Arjevanidze, del Social Justice Center, una organització que treballa en l'àmbit dels drets humans i la justícia social, assegura que es deuen a la por d'una possible guerra amb Rússia: "La gent gran ha patit diverses guerres i té por que això es repeteixi. Voten el partit que els promet la pau. Però aquesta pau significa viure sota la influència russa de nou".

El viratge de Somni Georgià

Passejant pels carrers de Tbilisi aquests dies hi ha una cosa que crida l'atenció. Si bé durant els últims anys Somni Georgià ha fet un gir cap a Rússia, a la majoria d'edificis públics onegen dues banderes: la georgiana i l'europea. "Quan Somni Georgià va guanyar les eleccions el 2012, no teníem clar si eren pro-russos o no, i a dins del partit hi havia polítics honestos en els quals confiàvem i que ara ja han abandonat la formació. En els últims anys el partit s'ha anat vinculant amb els populistes i els oligarques. Només fa falta veure qui és el número u del partit [en referència a Bídzina Ivaníxvili, l'oligarca que controla Somni Georgià], un milionari que es va fer ric a Rússia. Som els seus ostatges", assenyala Arjevanidze. L'analista afirma que el gir cap a Rússia es va intensificar quan va començar la guerra a Ucraïna, però que Somni Georgià tampoc va abandonar mai els missatges proeuropeus: "Aquest govern ha estat fabricant la por a una hipotètica guerra amb Rússia si no ens hi acostàvem, però al mateix temps ha volgut presentar-se com a proeuropeu".

Nino Dolidze, directora executiva de la International Society for Fair Elections and Democracy (ISFED), un organisme de control electoral a Geòrgia, explica aquest fenomen: "Així és com funciona la propaganda política. Somni Georgià sap que no es pot declarar obertament pro-rus en un país on s'ha estat lluitant contra Rússia des de fa segles i on el suport a la integració a la UE frega el 85%". Groeneveld té la mateixa opinió: "A Geòrgia si vols arribar al poder has de presentar-te com una força proeuropea. Somni Georgià ha utilitzat en els últims dos anys un doble llenguatge que li ha funcionat molt bé. Mai va ser un partit completament proeuropeu, però ha tingut un missatge pròxim a Europa, a qui s'ha anat acostant i allunyant segons els interessos".

L'alerta més important es va donar quan el govern va aprovar la polèmica "llei de transparència de la influència estrangera", una normativa d'inspiració russa per pressionar les organitzacions crítiques. L'aprovació d'aquesta llei ja va provocar protestes a la primavera. "Al maig vam deixar de protestar perquè teníem l'esperança posada en aquestes eleccions. Va ser una decisió estúpida, clarament, perquè quan el govern et roba els teus drets també et roba els drets electorals", lamenta Lizzi Pirosmanashvili, una manifestant de 19 anys.

"Què ve ara? Sent honesta, no ho sé. La gent continuarà protestant als carrers, però de moment Somni Georgià ignora les demandes de la ciutadania. No sé què passarà", conclou Dolidze.