Creix la preocupació a Europa per una guerra directa amb Rússia
Després de tres dècades de pau i de dos anys de sagnia per la guerra a Ucraïna, les reserves militars dels països europeus estan sota mínims
BarcelonaEuropa s'ha de preparar per afrontar una altra guerra "abans que s'acabi aquesta dècada". No és una afirmació de qualsevol; és del ministre de Defensa d'Alemanya. En una entrevista el mes passat al setmanari Welt am Sonntag, Boris Pistorius va plantejar aquest futur ombrívol, tot i que no és l'únic que ho ha fet. La setmana passada, el ministre de Defensa Civil suec, Carl-Oscar Bohlin, va alertar que "hi podria haver una guerra a Suècia", i el cap de les forces armades va afegir que tots els suecs s'han de preparar per a aquest escenari, unes declaracions que han generat alarma i un enorme debat polític al país.
Des de Polònia, el cap de l'Oficina de Seguretat Nacional, Jacek Siewiera, va indicar a finals d'any que "per evitar la guerra amb Rússia, els països del flanc est de l'OTAN haurien d'adoptar un horitzó temporal de com a màxim tres anys per preparar-se per a la confrontació". I en una entrevista aquesta setmana a The Times, la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, ha assegurat que els serveis d'intel·ligència del país bàltic calculen que tenen una finestra "d'entre tres i cinc anys" per preparar-se davant de l'amenaça russa.
Tot plegat posa en evidència la preocupació que s'ha instal·lat a Europa des que fa dos anys Rússia va decidir atacar brutalment Ucraïna. Aquestes declaracions no s'han d'interpretar com a estimacions de quant de temps falta per a una altra guerra al continent, ni que es doni per fet que això passarà, sinó que més aviat són crits d'alarma davant l'evident situació de vulnerabilitat en què es troben la majoria de països. Després de tres dècades de pau i de dos anys de sagnia per la guerra a Ucraïna, les reserves militars dels socis europeus de Kíiv estan en una situació crítica.
Les declaracions dels polítics europeus fan referència al marge que té Europa per preparar-se per evitar una agressió russa, basant-se en l'anàlisi sobre quant de temps necessitarà Rússia per recompondre's un cop acabi la guerra a Ucraïna. I encara més en un moment en què creixen també les veus d'alerta sobre l'enorme dependència dels Estats Units davant de la inestabilitat que pot provocar una reelecció de Donald Trump a les pròximes eleccions presidencials.
"Les eleccions als Estats Units suposen un dels factors d'inseguretat més grans en aquesta discussió", afirma a l'ARA Niklas Nilsson, analista de la Universitat Sueca de Defensa. Però remarca que, independentment de què passi a l'altra banda de l'Atlàntic o a Ucraïna, "Europa ha de pensar molt seriosament com pot desenvolupar la seva defensa i la seva indústria armamentística". "El febrer del 2022 va ser un toc d'atenció per als països europeus, que s'han de preparar per a un futur molt més insegur", subratlla.
De sis a deu anys
Experts del Consell Alemany de Relacions Exteriors (DGAP), un destacat think tank sobre política exterior germànic, van publicar a finals de l'any passat un document en què consideren que un cop s'acabin els combats intensos a Ucraïna, "el règim de Moscou pot necessitar entre sis i deu anys per reconstituir les seves forces armades". I afegeix que durant aquest període de temps, Alemanya i els altres membres de l'OTAN "han de ser capaços de dissuadir i, si cal, lluitar contra Rússia". "L'aliança ha de poder defensar-se d'un atac rus d'aquí a sis anys. Com més temps trigui [a preparar-se], més creix el risc que hi hagi una guerra", avisava.
I el diari alemany Bild ha publicat recentment informació extreta de documents confidencials del ministeri de Defensa en què es plantegen diferents potencials escenaris de guerra. Segons l'escenari més pessimista, Rússia llançaria, ja a mitjans d'aquest any, una campanya de notícies falses als països bàltics per generar malestar; després mouria tropes a Kaliningrad i, a finals d'any, "aprofitant la transició de poder als Estats Units", prendria el control del corredor de Suwalki, un punt fronterer entre Lituània i Polònia de només 65 quilòmetres envoltat de territori rus –l’enclavament de Kaliningrad– i bielorús. Això podria acabar amb la intervenció de l'OTAN i una escalada molt perillosa de les tensions.
Nilsson considera que els països amb un risc més elevat són Moldàvia i Geòrgia, tot i que indica que, en cas que es produís una confrontació entre Rússia i l'OTAN, els bàltics "serien els primers".
El ministeri de Defensa de Lituània va anunciar aquest divendres que els tres estats bàltics han signat un acord de cooperació per establir una línia de defensa al llarg de les fronteres amb Rússia i Bielorússia. Construiran instal·lacions defensives "per millorar col·lectivament la contra-mobilitat per dissuadir i, si cal, defensar-se de les amenaces".
"Són escenaris i prediccions, però hi ha la possibilitat que passi, i per això ens hem de preparar", assenyala Nilsson, que ressalta que "com més preparació, menys opcions hi haurà que arribi una guerra". Afirma que un dels aspectes més urgents és la necessitat d'augmentar molt significativament la capacitat de producció de la indústria armamentística als països comunitaris.
Justin Bronk, analista militar del think tank britànic Royal United Services Institute (Rusi), apuntava en la mateixa direcció en un article recent. "Els membres europeus de l'OTAN han d'augmentar la inversió en la producció de munició", deia, i afegia que cal augmentar el pressupost en defensa. "Els països europeus estan intentant gestionar una situació cada cop més perillosa des d'una postura industrial i de defensa de temps de pau, ara insostenible", assegurava. Mentrestant, Rússia està instal·lada en una economia de guerra i el seu subministrament militar està millorant, tant amb l'augment de capacitat de les seves fàbriques com amb acords amb socis com Corea del Nord.
A més, apunta, als Estats Units la producció militar "no és suficient per reposar les seves pròpies reserves i satisfer les necessitats d'Ucraïna". "Això no suposaria un risc tan seriós si no fos pel fet que l'exèrcit nord-americà s'enfronta a una amenaça creixent, que no es pot comparar amb cap altra, per part de les forces xineses a l'Indo-Pacífic", afegeix, i indica que això deixaria Europa en una situació molt vulnerable davant d'una hipotètica agressió russa.