Creix l'amenaça nuclear per primer cop des del final de la Guerra Freda

BarcelonaLa reducció dels arsenals nuclears que s'ha anat produint des del final de la Guerra Freda ha arribat a la seva fi. Això és el que constata l'anuari de l'Institut Internacional de Recerca per la Pau d'Estocolm (Sipri) publicat aquest dilluns, que augura que els arsenals nuclears mundials creixeran durant la pròxima dècada. "És una tendència molt preocupant", ha afirmat el director del programa d'armes de destrucció massiva del Sipri, Wilfred Wan, que ha assegurat que tots els països amb armes nuclears estan augmentant o millorant els seus arsenals i que la majoria estan "exacerbant la retòrica nuclear" i el paper que exerceix aquest tipus d'armament en les seves estratègies militars.

L'organisme indica que, malgrat que el nombre total d'ogives va disminuir lleugerament durant l'any passat –de 13.080 a 12.705–, els nou estats que tenen armes nuclears (els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França la Xina, l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord) continuen modernitzant els seus arsenals. El nombre de caps nuclears en les reserves militars utilitzables de Rússia i els Estats Units –que posseeixen més del 90% de les ogives del món– es va mantenir relativament estable el 2021, tot i que l'inventari total va disminuir a causa del desmantellament d'ogives que s'havien retirat diversos anys enrere.

Expansió nuclear de la Xina

Els altres set països nuclears estan desenvolupant o desplegant nous sistemes d'armes nuclears, o bé han anunciat la intenció de fer-ho. El creixement més important és a la Xina, que està en plena expansió amb la construcció de més de 300 sitges de míssils noves, mentre que Corea del Nord continua prioritzant el seu programa militar nuclear com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional.

Pel que fa a Europa, el Regne Unit va fer pública l'any passat la decisió d'augmentar el límit del seu arsenal total d'ogives, cosa que revertia dècades de polítiques de desarmament gradual. L'institut suec ha criticat el govern britànic, que va anunciar que no revelarà públicament les xifres d'armes nuclears del país, "mentre criticava la Xina i Rússia per la seva falta de transparència". França també va llançar l'any passat un programa per desenvolupar un submarí de míssils balístics de propulsió nuclear de tercera generació. A l'Índia, el Pakistan i Israel –aquest últim no reconeix públicament que tingui armament nuclear–, el Sipri també creu que s'estan modernitzant i ampliant els arsenals.

"Encara que l'any passat es van produir alguns avenços significatius tant en el control de les armes nuclears com en el desarmament nuclear, el risc que s'utilitzin armes nuclears sembla més alt ara que en qualsevol altre moment des del moment àlgid de la Guerra Freda", ha afirmat el director del Sipri, Dan Smith.

Aquesta tendència a la renuclearització contradiu la gesta de l'aprovació a l'ONU del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, en vigor des del gener de l'any passat, que no té el suport de cap estat nuclear ni de cap membre de l'OTAN, amb l'excepció dels Països Baixos.