Scholz vol fer fora d'Alemanya l'home que ha ferit 28 persones en l'atropellament de Múnic

BerlínSotrac a Alemanya per un possible atac terrorista al centre de Múnic quan falten deu dies per les eleccions al Bundestag. Un grup de ciutadans que prenien part en una protesta sindical a la capital bavaresa ha sigut envestit per un vehicle conduït per un sol·licitant d'asil afganès, de 24 anys, d'acord amb les primeres informacions policials. Almenys 28 persones, entre ells infants, han resultat ferides. La campanya electoral, dominada per l'ascens de la ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat entorn dels límits a la immigració i la seguretat pública, ha entomat així un nou episodi que hi afegeix més volatilitat i tensió. Els polítics alemanys han exigit mà dura amb l'autor de l'atropellament i han promès canvis en la política migratòria.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

L'autor de l'atropellament, Farhad N., ha accelerat amb un Mini Cooper contra els participants d'una protesta del sindicat Vereinte Dienstleistungsgewerkschaft (Verdi), el segon més important del país. El conductor ha sigut detingut poc després dels fets. Farhad, nascut el 2001 a Kabul (l'Afganistan), va arribar a Alemanya el 2016. El sospitós tenia antecedents policials relacionats amb tràfic d'estupefaents i com a autor de petits furts, però fins ara no era sospitós de radicalització. Si bé la policia encara avalua les motivacions que hi ha darrere dels fets, no descarta motivacions extremistes.

"Ja n'hi ha prou!"

De fet, el president del Land de Baviera, el conservador Markus Söder, ha apuntat als mitjans de comunicació que "presumiblement, es tracta d'un atemptat". I ha recordat que el "modus operandi" és similar al d'altres atacs deliberats que han tingut lloc recentment al país. Söder ha considerat “terrible haver de tornar a rebre la notícia que algú ha atropellat una multitud amb un cotxe". "No podem passar d'un atemptat a un altre i mostrar la nostra consternació, sinó que també hem de canviar alguna cosa de veritat. Ja n'hi ha prou!”, ha afegit el líder regional. Al gener un altre ciutadà afganès va matar amb un ganivet un nen i un adult a la localitat bavaresa d'Aschaffenburg.

L'atropellament múltiple ha tingut lloc en la vigília de l'arrencada de la Conferència de Seguretat de Múnic, on a partir d'aquest divendres es donen cita a la ciutat caps d'Estat i de governs de mig món, representants de les Forces Armades, polítics i membres del món empresarial i de la societat civil. Entre altres, per exemple, hi participen el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el secretari de l'OTAN, Mark Rutte, o els líders de la Unió Europea.

“Aquest delinqüent no pot comptar amb cap mena d'indulgència. Ha de ser castigat i ha d'abandonar el país”, ha manifestat el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, en un acte electoral a Fürth. Els socialdemòcrates, que han liderat el tripartit dels últims quatre anys, parteixen amb un gran desavantatge a les eleccions. La percepció de l'opinió pública és que el govern no ha fet els deures en matèria migratòria.

“La seguretat dels alemanys serà la nostra màxima prioritat. Farem complir la llei i l'ordre de forma sistemàtica”, ha promès el candidat conservador de la CDU-CSU, Friedrich Merz, a la xarxa social X.

“Tothom ha de tornar a sentir-se segur al nostre país. Alguna cosa ha de canviar a Alemanya”, va prometre Alice Weidel, candidata del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD). “Necessitem un canvi en la política migratòria i el necessitem ara”, ha afegit la candidata ultra a les xarxes socials. Alternativa per a Alemanya (AfD), segon a les enquestes d'intenció de vot per darrere dels conservadors, promet al seu programa electoral el tancament de les fronteres i fer deportacions massives d'immigrants sense papers i dels criminals estrangers.

Si s'acaba confirmant el caràcter terrorista de l'atropellament, el fet podria atiar encara més les possibilitats dels ultres. Un dels sondejos més recents apunta que la CDU-CSU pot obtenir el 29% dels vots, l'extrema dreta el 21%, els socialdemòcrates el 16%, Els Verds el 13% i l'Esquerra el 6%. Però tot i que Merz surt com a favorit, difícilment no tindrà prou vots per governar en solitari. Haurà de pactar, si bé ha promès als alemanys que no col·laborarà amb l'extrema dreta.

Una afirmació que va quedar en dubte arran de la polèmica que es va generar al país després que la CDU comptés amb els vots d’Alternativa per a Alemanya (AfD) per aprovar dues mocions per endurir l’entrada d’immigrants i l’acollida de refugiats, i per intentar tramitar un projecte de llei a tal efecte. Finalment, després d’una segona sessió encesa, Friedrich Merz va patir un fracàs estrepitós quan dotze diputats conservadors s'hi van abstenir o hi van votar en contra. Va ser la primera vegada des de la postguerra que a Alemanya es tramitava una llei gràcies al suport dels ultres, fet que confirmava el gir a la dreta del país més poblat de la Unió Europea. Scholz i altres candidats d'esquerres van acusar Merz de trencar el cordó sanitari que s'ha forjat contra els ultres des de la irrupció d'AfD en el paisatge polític alemany.