Quant costa la cerimònia de coronació de Carles III?

LondresQuan el rei Jordi IV va pujar al tron el 1821, va insistir en dur a terme una de les coronacions més extravagants de la història de la reialesa britànica. Un estudi tot just publicat pel Parlament britànic detalla el cost de les cerimònies en termes comparatius des de la de Jordi I (1714) fins a la d'Elisabet II (1953). Hi ofereix una mica de llum sobre el to de les celebracions i, en especial, sobre el tarannà dels monarques. I aporta també els càlculs dels estipendis en diner del 2021.

En el cas de la coronació de Carles III, la despesa encara no es coneix de forma oficial. Només hi ha càlculs aproximats, xifrats en uns cent milions de lliures, segons fonts del Palau de Buckingham citades per The Sun. Les dades definitives es faran públiques setmanes després dels actes. El que és segur, atesa la fama d'auster –fins a cert punt– del rei, i que el país travessa una profunda crisi inflacionària, és que el cap dels Windsor ha optat per retallar l'espectacle de l'anomenada operació Golden Orb. O almenys així s'han esforçat les diferents maquinàries propagandístiques dels royals per presentar-ho tot plegat. És rellevant, però, que a la coronació de la mare, setanta anys enrere, hi assistissin 8.251 convidats. A la seva, no més de 2.000.

Carles III no ha fet com Jordi IV, que va insistir que tots els convidats vestissin d'època Tudor-Stuart (1485-1649). La factura del sastre va ascendir a 45.000 lliures (4 milions al canvi actual). També va manar fer una corona nova, on es van incrustar 12.314 diamants. En el banquet, els gairebé 2.000 convidats d'aquell llunyà 1821 van consumir tres tones de vedella, nou tones de xai i 9.840 ampolles de vi. El banquet va tenir lloc al Westminster Hall. Es van vendre tiquets, però no per dinar-hi, sinó perquè el públic que ho podia pagar mirés com els convidats s'atipaven. La factura final va arribar a 230.000 lliures. Les arques públiques van quedar tan malmeses que en la coronació de Guillem IV, una dècada més tard (1831), no hi va haver cap banquet.

El preu d'una llauna de mongetes al forn

¿Els cent milions que, de moment, es calcula que costarà l'entronització de Carles III són molts o pocs? Depèn. Per als comptes públics del Regne Unit, seria un simple error d'arrodoniment. Cada any el país gasta aproximadament un bilió de lliures esterlines, prou per a 10.000 coronacions. Distribuït equitativament, una cerimònia com la de dissabte, i els actes paral·lels, costaria aproximadament 1,50 lliures esterlines per britànic, el preu d'una llauna de mongetes al forn de la popular marca Heinz.

Cent milions de lliures nominals és aproximadament el mateix que va costar el casament de Carles i Diana Spencer el 1981 –és considerat entre els experts en cases reials com un dels més cars de la història–. Els Windsor van assumir tota la factura.

En tot cas, comparar la coronació de Carles III amb la dels seus avantpassats és una tasca difícil. Ajustant-se a la inflació, els 1,57 milions de lliures esterlines invertides en la coronació d'Elisabet II el 1953 són, només, 46 milions al valor actual. Fins i tot la factura de l'extravagància de Jordi IV seria, només, de 23 milions de lliures, una quarta part del suposat cost per a la festa de Carles i Camil·la.

Potser una més bona mesura per valorar quant costa la coronació és fer-ho amb la mida de l'economia en aquell moment. El PIB del Regne Unit és d'uns 2,5 bilions de lliures anuals. Els cent milions del 6 de maig suposen el 0,004% del producte interior brut. Des d'aquest punt de vista, Carles III podria ser el rei més estalviador dels últims 200 anys. La coronació de la seva mare va ascendir a més del doble, el 0,009% del PIB; i la de Jordi IV, el 0,05%, gairebé 13 vegades més.

L'opinió de la gent

En tot cas, els costos relatius i la voluntat dels britànics de pagar-los no van de bracet. Només el 32% de l'opinió pública creu que la coronació hauria de ser pagada pel tresor públic, segons una enquesta recent de YouGov, en comparació amb el 50% que van dir que no. La fortuna personal de Carles és d'entre 600 i 1.800 milions de lliures, segons diferents estimacions. La majoria dels seus súbdits creuen que ell mateix podria assumir la factura.

És cert que els cent milions de lliures potser són una gota d'aigua en l'oceà del PIB britànic, però és una gota massa cara, perquè la cerimònia és, constitucionalment, innecessària. El rei ho és des que va morir la seva mare. La festa és, si fa no fa, per fer patxoca. Amb no poca condescendència, ja ho va dir el vescomte de Halifax durant el regnat de la reina Victòria: "La gernació vol veure una corona i un ceptre i tot aquest tipus de coses". En altres paraules: si no ho aparenta, en el fons, un rei no ho és.