La coronació del rei Carles III
Segueix tota l'última hora de la cerimònia amb els comentaris de la secció d'Internacional de l'ARA. La Corona britànica no s'estarà de res: el fill d'Elisabet II fa més de 74 anys que es prepara per ser rei d'Anglaterra
La catifa vermella de la coronació de Carles III
Joan CallarissaFotografia de família al balcó de Buckingham
Tothom esperava aquesta imatge, una de les més icòniques de la jornada, i finalment ha arribat: el rei Carles III, Camil·la i diversos membres de la família reial britànica han pujat al balcó de Buckingham i han saludat les desenes de persones que es concentren als accessos del palau. Tant Carles com Camil·la porten la corona posada: no se l'han tret des que els hi han posat per primera vegada a la cerimònia de coronació de fa una hora. Amb la salutació des del balcó s'ha acabat la processó.
Reduïda la desfilada aèria per les condicions meteorológiques
La desfilada aèria prevista sobre The Mall a les 14.30, hora local, s'ha reduït en dues terceres parts, acaba d'anunciar el ministeri de Defensa. El moment havia de coincidir amb la sortida a la balconada del Palau de Buckingham de la família reial, però la pluja i uns núvols baixos sobre Londres n'han aconsellat la cancel·lació parcial. Havia de tenir una durada de sis minuts i comptava amb 68 avions de la Royal Navy, l'exèrcit britànic i la Royal Air Force. Ara durarà només dos minuts i 30 segons, i només hi participaran helicòpters i els Red Arrows. Els Spitfires de la batalla d'Anglaterra s'han suprimit.
Enric i Andreu, fora de la processó de la coronació
Tant el príncep Enric com el príncep Andreu han quedat fora de la processó de la coronació, cosa que reflecteix la seva posició com a membres no actius de la Firma, com la premsa britànica anomena els Windsor. Les princeses Beatriu i Eugènia també n'han quedat fora.
Comença la processó de la coronació
Enllestida la cerimònia religiosa de la coronació, que la quasi totalitat del públic que s'ha traslladat al centre de Londres només ha pogut escoltar per la megafonia i, amb sort, veure en una de les pantalles gegants instal·lades a Green Park, a The Mall o a Saint James Park, o als seus telèfons mòbils, comença la part més festiva de tot l'esdeveniment: l'anomenada processó de la coronació, que precedeix i escorta Carles III i Camil·la en el seu retorn al Palau de Buckingham amb la Carrossa Daurada, utilitzada en la cerimònia del 1953. L'entusiasme del públic per la desfilada militar faria aixecar les celles a Boris Vian i Georges Brassens. Però tots dos eren francesos i republicans, i els britànics, almenys els que assisteixen en directe a l'acte, són monàrquics entusiastes i es desfan quan senten una música que a aquest corresponsal sempre li recorda la del film El pont sobre el riu Kwai. Arran de la mort d'Elisabet II i de la coronació del seu fill, ha quedat clar que el Regne Unit, oficialment, només mira cap a un passat imperial. Que veu a través d'una pantalla de cinema o de televisió.
El rei comença a desfilar cap al Palau de Buckingham
Al compàs del God save the King, Carles III ha començat el camí de tornada al Palau de Buckingham. En aquesta ocasió llueix la corona imperial d'estat, coneguda com la corona de feina perquè s'utilitza en moltes ocasions estatals, en particular durant l'obertura anual del Parlament de Westminster, quan el monarca lliura l'anomenat Discurs del Rei. Feta el 1937, aquesta corona és una relíquia relativament recent de la col·lecció. El disseny es basa en l'anterior corona de l'estat imperial de la reina Victòria. L'orbe i la creu de la part superior es van transferir directament de l'original. Està feta d'or i porta encastats 2.868 diamants, el més gran dels quals és el Cullinan II. En segon terme, a la imatge, poden veure l'ex primer ministre, Boris Johnson, cantant l'himne del Regne Unit amb una devoció sense fissures.
Veus polítiques de Westminster contra la monarquia
No són gaires, però alguns diputats laboristes fa dies que proclamen al vent el seu rebuig a la monarquia. És el cas del parlamentari Clive Lewis, que ha penjat un interessant vídeo al seu compte de Twitter. En comptes de mirar la coronació, Lewis proposa mirar-lo a ell. Hi denuncia els privilegis dels royals sense amagar-ne cap. El problema per a veus com les de Lewis és que, de moment, tant el líder conservador, el premier Rishi Sunak, com el laborista, Keir Starmer, són còmplices d’un sistema que fa de la pompa i la circumstància la raó de ser. Impossible, doncs, almenys de moment, fer trontollar els fonaments de la monarquia al Regne Unit.
La protesta continua mentre els 'royals' i els convidats encara són a l'abadia
La suposadament exemplar democràcia britànica està oferint aquest dissabte un espectacle ben galdós. Mentre els royals i convidats continuen a l'abadia de Westminster assistint a un espectacle del segle X, o anterior i tot, només apte per a creients ultraconservadors de tots els privilegis dels de sang blava, a Pall Mall, una de les avingudes del centre de Londres paral·leles a The Mall, els republicans mantenen la protesta. Els congregats en aquesta part de la ciutat, potser unes cinc mil persones o més, no han pogut accedir a Trafalgar Square, per on ha de tornar a passar el rei i la reina en el seu camí cap al Palau de Buckingham. Els crits de "No el meu rei" s'han pogut sentir ben fort. La cerimònia de l'abadia posa de manifest la llunyania de l'establishment britànic, i mundial, amb la resta de la població, potser també amb la resta de la humanitat.
Els reis coronats tornen a les cadires d'estat per a l'eucaristia
L'arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, està conduint el final de la cerimònia, amb la pregària eucarística. La coronació sempre s'ha establert dins el context de l'Eucaristia, o la Sagrada Comunió, que és el principal acte de culte de l'Església cristiana. La part central de l'oració recorda les paraules de Jesús sobre el pa i el vi de l'últim sopar. L'inici de l'oració pren paraules utilitzades a la coronació de la difunta reina Elisabet II el 1953 i afegeix altres sentències de la Bíblia, que continuen reforçant el tema del servei al poble. Carles i Camil·la ja s'han deslliurat de la corona de sant Eduard i la de la reina Maria, respectivament, objectes que només els acompanyaran una vegada més, però quan hagin mort, i que seran dipositats al damunt dels seus taüts. Carles III sortirà de l’abadia de Westminster amb la corona imperial d’estat al cap.
Jurament de fidelitat al rei, amb polèmica inclosa
Mentre no ha estat coronada Camil·la, ha tingut lloc el cerimonial del vassallatge al rei. En darrer lloc s'ha celebrat l'homenatge del poble, una part de la cerimònia que ha suscitat certa polèmica. En coronacions anteriors, en aquest moment els ducs reials i els seus hereus prestaven juraments de lleialtat per ordre del prestigi associat al seu títol. En aquesta ocasió, però, suposadament perquè el servei se senti més rellevant i equitatiu per al poble, qualsevol persona que ho hagi desitjat ha sigut convidada a prestar un jurament de fidelitat. Molts han criticat la inclusió d'aquest homenatge per la seva formulació, que diu: "Juro que prestaré fidelitat vertadera a vostra majestat i als vostres hereus i successors segons la llei. Que Déu m'ajudi!" Abans ha tingut lloc l'homenatge del príncep de Gal·les, que ha jurat fidelitat dient: "Jo, Guillem, príncep de Gal·les, us prometo la meva lleialtat i la fe i la veritat que us portaré… Que Déu m'ajudi". I encara abans, l'homenatge ha estat el de l'Església d'Anglaterra, a càrrec de l'arquebisbe de Canterbury.
El rei espera ara la coronació de Camil·la
Després d'haver completat tots els preceptes de la coronació, Carles III s'ha traslladat des de la cadira de la coronació al tron reial, cosa que suposa simbòlicament que pren possessió del regne. Serà en aquest tron que Carles esperarà l'ungiment i la coronació de Camil·la, la primera reina consort que des del 1937. Una vegada que Camil·la sigui coronada, ja no serà reina consort, sinó només reina.
Carles III, coronat rei d'Anglaterra
El rei ha estat coronat amb la corona de sant Eduard, la més estranya i sagrada de totes les corones reials. Creada el 1661 per a la coronació de Carles II, és un dels símbols més antics de la monarquia britànica. Va reemplaçar una corona medieval anterior que va ser fosa pels parlamentaris el 1649 després de l'execució del rei Carles I, durant la Guerra Civil Anglesa. Es creu que la corona original datava del segle XI i que pertanyia a Eduard el Confessor, que va ser l'últim rei anglosaxó d'Anglaterra. Després del 1685, la corona no va aparèixer en una coronació durant més de 200 anys. Tanmateix, Jordi V va reviure la tradició durant la seva pròpia coronació el 1911 i la corona ha estat utilitzada per tots els monarques des de llavors.
Carles III rep el símbol del seu poder
L'orbe, que representa el poder del sobirà, l'hi ha lliurat l'arquebisbe d'Armagh.
A la cadira de la coronació, Carles III serà coronat en breu
A la cadira de la coronació, Carles III vesteix ara el Colobium Sindonis, sobretúnica i faixa. La primera és una túnica de lli sense mànigues dissenyada segons les peces que eren habituals al món antic. De manera semblant a les robes blanques que porta el clergat, pretén simbolitzar la puresa i la senzillesa. Després té la sobretúnica, un abric daurat brodat que és una forma de túnica sacerdotal, que recorda a tothom que el rei ha estat consagrat davant de Déu i que està al servei de Déu. En aquests moments li presenten les relíquies reials de la Corona.
Els prínceps de Mònaco, junts en un acte oficial
La princesa Charlene de Mònaco, de blanc absolut i amb un petit adorn de cap, ha acompanyat el príncep Albert II a la coronació. Aquest fet és molt poc habitual en la princesa consort del petit estat de la Costa Blava, perquè no sol acompanyar-lo ni als actes del seu propi país.
Carles III és ungit amb oli sagrat de la muntanya de les Oliveres
Breument, s'ha pogut veure com retiraven la túnica cerimonial al rei abans de procedir al moment religiós més sagrat de la cerimònia: l'ungiment. Una mena de tres pantalles, amb brodats fins, han evitat que les càmeres i els presents ho veiessin. Per als creients, l'ungiment amb oli sagrat de la muntanya de les Oliveres suposa l'assumpció de Déu en la seva persona. Posteriorment, s'ha assegut a la cadira de la coronació.
El gòspel, per primera vegada en una coronació
Per primera vegada en una cerimònia de coronació d'un rei britànic s'ha pogut sentir gòspel. El grup ha cantat una composició ad hoc per a l'esdeveniment. Al·leluia és una aclamació de l'evangeli que acull i celebra la paraula que s'hi diu. La música va ser encarregada específicament a la compositora britànica Debbie Wiseman. També va ser la compositora i directora musical oficial de la celebració del jubileu de platí a Windsor el maig de 2022.
La princesa Carlota
Els darrers dies s'havia especulat sobre si la filla mitjana dels prínceps de Gal·les, Carlota, portaria flors al cap o una tiara reial. Finalment, l'opció ha estat intermèdia. La nena, vestida immaculada de blanc, porta al cap una obra d'orfebreria de Jess Collett per a Alexander McQueen. La diadema està feta de plata i de cristalls, molt menys opulenta que les extremadament cares que havia portat tradicionalment la família Windsor.
La corona de sant Eduard
La corona de sant Eduard, feta d'or massís i amb un pes de quatre quilos, es farà servir per coronar Carles III. Però no serà la que el sobirà durà quan surti de Westminster, sinó la imperial.
Rishi Sunak, el primer ministre britànic, s'adreça als assistents
El primer ministre britànic Rishi Sunak ha llegit l'epístola dels colossencs (1: 9-17), una selecció escollida per l'arquebisbe de Canterbury. Originalment, es tractava d'una carta escrita per sant Pau a una comunitat cristiana de Colosses (ara una part de Turquia) que tenia una de les primeres esglésies que es van establir després de la resurrecció de Crist. El tema de l'epístola és essencialment un desig que l'oient (en aquest cas, el rei) tingui paciència i força en la seva nova posició.