Mig món pendent de l'abadia de Westminster, i la Zarzuela de l'emèrit

LondresEl funeral d'estat d'Elisabet II parla tant de la pomposa monarquia britànica com de l'espanyola, menys pomposa i potser molt més fràgil des del punt de vista del suport popular, almenys per a alguns sectors de la societat, i no només de Catalunya o el País Basc. La raó és sabuda per tothom: la invitació de Joan Carles I, l'emèrit, a la multitudinària cerimònia que té lloc aquest dilluns a l'abadia de Westminster, a partir de migdia, hora de Catalunya.

Una invitació que propiciarà la primera trobada en públic en els últims dos anys de Felip de Borbó i el seu pare, a la recepció al Palau de Buckingham que Carles III ofereix a tots els assistents diumenge a la tarda. La trobada entre el rei i qui va ser cap d'estat durant gairebé 39 anys, fins a l'abdicació del 2014, tindrà un segon escenari a la mateixa abadia.

Però ni al Palau de Buckingham, ni encara menys durant el servei religiós, amb un estricte protocol, es podrà veure cap imatge conjunta del pòquer de reis que formen Felip i Letícia, d'una banda, i Joan Carles i Sofia, de l'altra. Els primers s'allotgen a la residència privada de l'ambaixador espanyol a Londres, i els segons s'estan en un mateix hotel del centre de la capital britànica.

En les úniques imatges que s'han vist aquest diumenge apareixien separats. Felip i Letícia, en el moment de pregar al Westminster Hall davant el taüt de Lilibet, com el rei ha anomenat en més d’una ocasió Elisabet II, i Joan Carles i Sofia entrant al Palau de Buckingham. L'emèrit, que es nega que el vegin en públic amb cadira de rodes, es recolzava en un dels escortes. Per la seva banda, la reina Sofia, al seu costat, no feia intenció de prestar-li el braç. Feia quasi tres anys que no es veia junta la parella: des del gener del 2020 al funeral de la infanta Pilar, germana del rei i tia de Felip, a l'Escorial.

La invitació dels Windsor a Joan Carles I s'ha justificat des del protocol britànic per raons de parentiu. Tot i això, no hi ha dubte que políticament és un lleig al govern espanyol, que ha intentat blindar la Corona a mesura que s'han anat revelant els escàndols que han esquitxat l'emèrit, i a la mateixa institució que encapçala Felip, que també ha mirat d'aixecar un tallafocs. Un dels moments més calculats –però cal preguntar-se si intel·ligent– va tenir lloc l'endemà que el govern espanyol decretés l'estat d'alarma per la pandèmia, el 15 de març del 2020, quan el rei Felip, amb una carta pública, va renunciar a l'herència del pare i va comunicar que li retirava l'assignació que rebia.

El fet que, a més, Joan Carles I tingui pendent un judici civil a Londres per presumpte assetjament contra l'examant, l'empresària i comissionista Corinna zu Sayn-Wittgenstein, és un altre gripau que s'ha d'empassar la Zarzuela i, de retruc, també la Moncloa.

Sota la catifa del dolor

Les punyents qüestions al voltant de la figura del rei emèrit contrasten amb el relatiu poc impacte dels escàndols de la monarquia britànica, escombrats sota la catifa de dolor i de dol per decret de què s'ha amarat gairebé tot el Regne Unit per la mort d'Elisabet II. Encara que breument, el tercer fill de la reina, el príncep Andreu, ha reaparegut aquest dissabte, vestit de militar, a la vetlla. Això ha aixecat la protesta de les presumptes víctimes del pederasta convicte Jeffrey Epstein, amic d'Andreu durant més de dues dècades. El príncep va ser desposseït de totes les seves funcions de representació de la Corona per l'acusació de violació i abusos a una noia quan tenia 17 anys (1981), que havia conegut en una de les festes del multimilionari nord-americà.

Un altre rehabilitat momentani, a qui també s'ha permès vestir de militar davant el taüt de l'àvia, ha sigut el díscol príncep Enric, membre alliberat dels royals, com la seva dona, Meghan Markle, des que van renunciar a continuar treballant per a la Firma –com anomena la Corona la premsa britànica– el gener del 2020.

La gran operació d'estat que s'ha posat en marxa per acomiadar Elisabet II fins i tot ha comportat el miratge de contribuir a aparcar les diferències entre els prínceps Guillem i Enric i Kate Middleton i Meghan Markle. Sigui real o no la treva –el Times la qualificava aquest diumenge de "gelada"–, la coreografia dels últims dies sí que pot suggerir, també, que el sentiment de família, unida per l'interès econòmic, està per damunt d'altres discrepàncies.

Segons han publicat els últims dies tant el Financial Times com el Times, la monarquia i les seves institucions –The Crown Estate, el ducat de Cornualla i el de Lancaster– són el més semblant que hi pot haver a una enorme corporació financera, amb valors que arriben al voltant dels 20.000 milions de lliures esterlines.

Però res afecta la devoció dels britànics –o de molts britànics– per la monarquia. En total, segons enquestes fetes públiques immediatament després del traspàs d'Elisabet II, el 62% dels ciutadans hi donen suport. Ara, entre la població més jove, de 18 a 24 anys, el nivell d'entusiasme només és del 33%.

La bona salut de ferro dels Windsor ha viscut episodis destacats de relacions públiques els últims deu dies, amb l'aparició en públic, intercanviant salutacions amb els assistents a la ja famosa cua o a les portes del Palau de Buckingham, tant del rei Carles III com de la reina consort i el príncep de Gal·les.

Les xifres dels fidels que hauran passat per Westminster Hall parlen per si soles. Es calcula que quan aquest dilluns, a les 6.30 del matí, es tanqui la capella ardent, hauran sigut no menys de 850.000 persones. I als diferents actes de comiat que viurà tant el centre de Londres com Windsor, fins a l'enterrament al vespre, s'hi podrien aplegar un milió de persones.

El 19 de setembre del 2022 es posa el punt final no ja al segle XX i a una part del XXI al Regne Unit, sinó també al XIX, el de l'imperi que ja no ho és. Que per fi se n'adonin els britànics és una altra història: tanta pompa i circumstància, i les precises i imprescindibles desfilades militars davant mig món, inclosos uns 70 caps d'estat i fins a 430 dignataris més, potser els ho impedeix. No debades, el president de la Cambra dels Comuns, Lindsay Hoyle, ha deixat anar aquest diumenge a la BBC unes paraules que indiquen l'enorme grandària de la bombolla en què viuen les illes des que el 8 de setembre van decidir congelar el temps: "No hauríem de permetre que res eclipsi l'esdeveniment més gran que el món veurà mai: el funeral de sa majestat, i la seva mort".