Poc s’imaginava Vladímir Putin que l’atac contra Ucraïna havia de derivar no només en una guerra de setze mesos, sinó en una operació armada en contra seva organitzada per un dels sectors en qui més confiava. La sublevació –“aventura criminal”, com l'ha qualificat el president rus aquest dissabte, en el seu discurs televisat al país, a primera hora– de desenes de milers de mercenaris del Grup Wagner dirigits per Ievgueni Prigojin és més que un amotinament. Entra dins dels paràmetres de cop d’estat amb logística i retòrica de guerra civil. Amb tot, sobra confusió i incertesa i falta temps per analitzar fets, els que ja han passat i els que estan passant i passaran. Però si hi ha res que sí que pot ser afirmat de manera rotunda és que estem assistint a l’enèsima conjura violenta de la història de Rússia.
La immensa majoria de canvis i relleus en el lideratge rus no han estat fruit del pacte, i per descomptat no pas de l’alternança electoral, sinó de la conspiració i el cop. Emmascarat o a cara descoberta. I això ha estat així sota el tsarisme, sota la Unió Soviètica i sota la paròdia democràtica que ha estat la Federació Russa de Ieltsin i després de Putin, a qui semblava que res d’això mai no li havia de passar.
Però la sublevació que ha amenaçat el Kremlin, i que es va escenificar davant nostre amb els mercenaris de Wagner movent-se per Rostov del Don i anant cap a Moscou, és potser l’episodi que més està mostrant la fragmentació del poder putinista. Les esquerdes que han esmicolat el que quedava de l’imperi, a Txetxènia, a Geòrgia i després a Ucraïna, són el resultat de dècades, de segles de caos i d’opressió. L’escalada de Ievgueni Prigojin expressa com mai havia passat fins ara de quina manera se li ha escapat a Putin el control del seu cercle de poder, que queda fet miques i que amenaça tota l’estructura de l’estat.
Prigojin, amic de Putin en altres temps, sembla haver anat generant tentacles de negoci més enllà de Rússia, concretament a l’Àfrica. I segons els serveis d’intel·ligència kagebistes seria una mena d’agent doble, amb relacions al Kremlin i alhora contactes a Ucraïna i als Estats Units. Tampoc s'ha de perdre de vista que una empresa monopolística com Gazprom s’ha implicat en la guerra i en el repartiment de poder armat, i a través de la seva estructura de seguretat ha muntat grups per enviar-los al front ucraïnès.
Quina carta podria jugar Gazprom si el cop de Wagner s’imposa en part o totalment? I més encara: el líder txetxè Ramzan Kadírov va apostar aquest dissabte per Putin, mentre que l’exoligarca exiliat Mihkaïl Khodorkovski va deixar ben clar que desitjava la victòria de Prigojin. El que deia: ara com ara sobra incertesa i falta temps.
Un dels que possiblement ha sabut analitzar més bé la sacsejada ha estat el dirigent opositor i excampió d’escacs Garri Kaspàrov, que, ironitzant amb amargor, equipara el futur de Rússia al present de Corea del Nord o del Sudan. Kaspàrov s’arriscava la matinada passada a dir que, si en 24 hores Prijogin continuava viu, Rússia hauria entrat en una nova realitat. Un nou moment amb un Putin que ja no controlaria el règim, ni les forces de seguretat, ni l’exèrcit. Un nou moment en què les diverses faccions mafioses i grups de pressió s’anirien imposant a la seva manera, com ha passat a Rússia en les conjuntures en què el tsar o el secretari general s’havien debilitat. Un nou moment que Ucraïna podria aprofitar per donar cops decisius.
