On és la contraofensiva ucraïnesa?

BarcelonaLa contraofensiva ucraïnesa de l'estiu està a punt de complir dos mesos, sense resultats espectaculars. Igual que el contraatac rus de la tardor i l'hivern passats –en què Moscou només es va adjudicar, gràcies als mercenaris de Wagner, una pírrica victòria a Bakhmut–, el front gairebé no s'ha mogut. L'avanç ucraïnès està sent més lent i costós del que esperaven els aliats occidentals i ja queda clar que Kíiv no podrà repetir la gesta de l'octubre passat, quan es va imposar amb operacions llampec a Khàrkiv i Kherson. Fa gairebé un any que el front –una línia de 1.000 quilòmetres que trenca Ucraïna de nord-est a sud– no es mou i el conflicte ja s'ha convertit en una llarga guerra de desgast sense perspectives de sortida, ni militars ni polítiques.

L'exèrcit de Kíiv va començar a principis de juny un atac en tres fronts: al sud (des de Zaporíjia, amb l'objectiu de tallar el corredor sota ocupació russa que connecta la regió del Donbass amb la península de Crimea), a l'est (sobre la regió de Donetsk) i al nord-est (sobre Bakhmut). Però els generals ucraïnesos no han posat encara tota la carn a la graella i només el 10% de les unitats han entrat fins ara en combat. Després que en les primeres setmanes les brigades ucraïneses de l'avançada es trobessin empantanegades, atrapades en camps minats i sota el foc rus, l'estat major ha canviat de tàctica. Ara envien petites unitats d'infanteria que avancen lentament i amb un objectiu: testar les defenses russes. Rússia, mentrestant, protagonitza ofensives al nord-est.

Ni fàcil ni ràpida

"No es podia esperar que la contraofensiva ucraïnesa fos ni fàcil ni ràpida", apunta Natàlia Bugaiova, analista de l'Institut d'Estudis de la Guerra (ISW), amb seu a Washington, que fa un seguiment diari del conflicte. Destaca que els ucraïnesos s'enfronten a tres grans problemes. El primer: "Rússia va tenir temps de preparar-se per al que era inevitable i ara les forces ucraïneses es troben davant posicions defensives ben blindades, amb grans camps minats, fortificacions amb diferents nivells i un exèrcit que ha pogut reconstituir-se". El segon no és cap novetat: Ucraïna no té superioritat aèria i els promesos caces de combat occidentals no arribaran fins després d'aquest assalt i massa pocs per invertir la correlació de forces al cel. I el tercer tampoc és nou: "Ucraïna intenta preservar les seves tropes al preu d'avanços més lents".

Els comandaments ucraïnesos també s'enfronten a la dificultat d'haver de coordinar atacs complexos, amb unitats que han estat entrenades a correcuita en l'ús d'armament de l'OTAN i amb soldats sense experiència en combat.

Amb tot, Kíiv ha aconseguit alliberar en vuit setmanes més de dos terços del territori que Rússia va trigar sis mesos a envair en la seva última ofensiva. En conjunt hauria recuperat un 40% del territori conquerit per Moscou des de l'inici de la invasió a gran escala de fa 17 mesos. Els aliats de Kíiv, almenys en públic, treuen ferro als obstacles: "No és ni de bon tros un fracàs... Encara és massa aviat per treure conclusions", apuntava fa uns dies el general estatunidenc Mark Milley. "Tot va una mica lent, però això forma part de la naturalesa de la guerra".