«'Hasta la vista, baby'»: Johnson s'acomiada i ja hi ha dos finalistes per substituir-lo

LondresAl final, pràcticament sense sorpreses. En les pròximes setmanes, la militància conservadora britànica decidirà qui serà el proper o propera 'premier': Rishi Sunak, exministre d'Economia de Boris Johnson -un dels dos membres del govern que en dimitir, fa dues setmanes, va desencadenar la seva caiguda- o l'encara ministra d'Exteriors, Liz Truss. Des que la cursa es va iniciar, Sunak era un dels dos noms pràcticament segurs que arribaria a la final i Truss figurava entre les màximes aspirants. Sunak ha obtingut el suport de 137 diputats, segons que ha anunciat aquest dimecres a la tarda Graham Brady, president del comitè 1922, que aplega als diputats de segona fila i que s'ha ocupat de tirar endavant el procés de successió des del moment en què es va fer inviable la continuïtat de Johnson.

Truss ha aconseguit colar-se a la final després de batre en l'última votació Penny Mourdant (113 vots dels parlamentaris contra 105), que estava considerada la gran favorita de les bases d'acord amb les enquestes de la web conservativehome.com, òrgan de referència dels tories. El resultat es donarà a conèixer el 5 de setembre.

Divendres passat, en un debat televisat, tots dos van protagonitzar un enfrontament molt dur, amb la titular d'Afers Exteriors criticant obertament la tasca al davant del departament del Tresor que havia dut a terme Sunak. Tan dures van ser les crítiques, de fet, que encara que hi havia programats debats posteriors, alguns dels candidats van decidir no participar en cap més perquè la imatge de divisió interna que projectaven només podia perjudicar el partit. I el resultat de la darrera votació indica, en certa forma, que les divisions dins dels tories són profundes, amb tres faccions pràcticament de pes molt semblant.

Al llarg de les setmanes vinents, els dos candidats participaran en tota mena d'actes davant de la militància. I sens dubte serà la situació econòmica el que més pesarà en l'ànim dels poc menys de 200.000 votants, que avui han conegut que la inflació interanual és del 9,4%, la més alta en quaranta anys.

La 'remainer' conversa

Després que es conegués el resultat final, les primeres impressions entre mitjans conservadors és que Truss –tot i el seu passat com a partidària de romandre a la Unió Europea en el debat del Brexit, ara és una fanàtica conversa– parteix amb avantatge entre les bases. La raó seria el seu posicionament en relació amb el debat sobre els impostos. Mentre que Sunak es declara fidel a la doctrina del "sentit comú thatcherista", això és, abaixar impostos un cop el Tresor s'hagi recuperat dels esforços de la pandèmia i quan la inflació hagi baixat, Truss s'ha mostrat partidària d'una reducció immediata de les càrregues fiscals. Més encara, en el debat televisiu abans comentat, la ministra d'Exteriors va recordar a l'exresponsable del Tresor que ella es va oposar al si del govern a l'augment de l'1,25% de la cotització de la seguretat social per a tots els treballadors que va entrar en vigor el 6 d'abril, i que en un context d'augment generalitzat dels preus ha castigat encara més les butxaques dels britànics.

El que l'elecció final també deixa en evidència és que, sigui quin sigui el nou o la nova ocupant de Downing Street, el futur govern no podrà establir un trencament clar amb el període de Boris Johnson. Diumenge vinent es compliran tres anys exactes de l'elecció de Johnson com a líder però en tot aquest temps tant Sunak com Truss han ocupat carteres de gran responsabilitat en el seu executiu. Més encara, tots dos han sigut partícips, per acció o omissió, de la degradació progressiva de l'oficina del primer ministre mentre el sostenien en la seva fugida endavant encobrint amb mentides totes les falsedats que va anar escampant per amagar l'escàndol del Partygate. Sunak, a més, va resultar multat, juntament amb Johnson, arran de la investigació policial sobre les festes de Downing Street.

Tres hores abans que es conegués el resultat de la votació, en el penúltim dia abans de les vacances, la cambra dels Comuns ha viscut avui la darrera sessió de control protagonitzada per Boris Johnson. De forma gens sorprenent, el primer ministre sortint ha acabat la seva intervenció amb un to altisonant, amb una frase que recordava la de George W. Bush després de l'entrada de les tropes nord-americanes a Bagdad, per acabar de rematar l'actuació amb el que es pot entendre com la seva darrera provocació, almenys en tant que membre del Parlament. Johnson s'ha acomiadat dient "Hasta la vista, baby" no sense oblidar donar uns consells al seu hereu o hereva. L'acte final ha estat a l'altura de la seva egolatria habitual. Johnson ha marxat mirant-se, una vegada més, el melic. Aplaudiments dels conservadors, potser perquè finalment el 'premier' se n'anava. Però Theresa May no, que no ha aplaudit. Encara l'hi deu tenir jurada.