El conservador Alexander Stubb, nou president electe de Finlàndia

BarcelonaEl conservador Alexander Stubb ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials a Finlàndia amb el 51,6% dels vots. El seu rival, l'ecologista Pekka Haavisto, ha retallat distàncies els últims dies, però no ha aconseguit superar l'avantatge que Stubb ha mantingut durant tota la campanya electoral.

Stubb, que ja s'ha declarat vencedor, representa l'ala més liberal de la Coalició Nacional (Kokoomus), el partit tradicional conservador finlandès, mentre que Haavisto, exministre d'Exteriors del Partit Verd en el govern de Sanna Marin, es presentava com a independent per intentar atraure votants més diversos, sobretot de l'esquerra i el centre. En la primera ronda, Stubb va aconseguir el 27,2% dels vots, davant del 25,8% de Haavisto. L'ultradretà Jussi Halla-aho, amb el 19%, va quedar tercer i, per tant, fora de la segona volta.

Una part important en la clau del resultat són, doncs, els vots dels que fa dues setmanes van donar suport a Halla-aho, i també al candidat del Partit de Centre, el governador del Banc de Finlàndia i excomissari europeu Olli Rehn. Segons va explicar a la cadena pública YLE el director de l'empresa d'elaboració d'enquestes Taloustutkimus, Jari Pajunen, el 80% dels votants que van optar per Halla-aho en la primera volta havien manifestat que votarien Stubb en la segona. I més de la meitat dels que van triar Rehn també van mostrar la intenció de votar pel candidat conservador.

L'1 de març Stubb prendrà el relleu del president sortint, Sauli Niinistö, que ha esgotat els 12 anys que permet com a màxim la Constitució, després de liderar el canvi en política exterior més important del país: l'ingrés a l'OTAN, una decisió històrica que fins que no va començar la guerra a Ucraïna tenia un suport molt minoritari al país nòrdic. Tot i que el sistema polític finlandès dona més poder al govern que no pas al president, les competències de seguretat i política exterior continuen recaient sobre el cap d'estat –consensuades amb el govern de torn–. A més, el president també és el comandant en cap de les forces armades.

Euròfil i liberal

Euròfil convençut, Stubb va començar la seva carrera política fa vint anys com a diputat al Parlament Europeu, quan tenia 36 anys. Després va tornar a Finlàndia, on va ocupar diversos ministeris, i també va assumir breument el càrrec de primer ministre, entre el 2014 i el 2015. L'any següent va patir una dura derrota per al lideratge del seu partit –el va vèncer Petteri Orpo, l'actual primer ministre finlandès– i va fer el salt al Banc Europeu d'Inversions. Els últims anys ha estat apartat de la política, però les seves anàlisis sobre seguretat arran de l'agressió russa a Ucraïna l'han ajudat a reaparèixer en l'esfera pública.

Tot i que els dos candidats han mostrat posicions similars pel que fa a les qüestions de seguretat i la relació amb Rússia, en l'últim tram de campanya Haavisto ha intentat fer ressaltar les diferències amb Stubb respecte al debat sobre si Finlàndia hauria d'acollir bases permanents de l'OTAN i armament nuclear, dues mesures a què el candidat conservador s'ha mostrat favorable, al contrari que el seu rival. Una altra diferència és que Haavisto ha defensat que el servei militar obligatori hauria d'incloure també les noies i no només els nois, com passa ara.

Tot i que Haavisto és un polític amb una llarga trajectòria a Finlàndia, els últims dies ha agafat gran protagonisme mediàtic la seva homosexualitat, tot i que és un aspecte de sobres conegut de la seva vida privada, ja que està casat amb un home. Segons un estudi de la Universitat de Hèlsinki recollit per la cadena YLE, un terç dels finlandesos va admetre que l'orientació sexual de Haavisto era un motiu per no votar-lo.