Els conductors de Londres es revolten contra les zones de baixes emissions

LondresEs fan dir a si mateixos els Blade Runners, i ja fa dies que han iniciat actes de sabotatge contra les càmeres que enregistren els números de matrícula dels vehicles que circulen per l'àrea metropolitana de Londres per controlar els més contaminants. Els tallen els cables o les cobreixen de pintura en protesta per l'ampliació de les zones de baixes emissions, que ha entrat en vigor aquest dimarts a la matinada, i que ha expandit les restriccions dels vuit districtes centrals de la capital britànica als 32 del Gran Londres.

El que l'alcalde, el laborista Sadiq Khan, havia plantejat com un projecte estrella de salut pública per millorar la qualitat de l'aire s'ha convertit en una enverinada batalla política de la qual el govern del conservador Rishi Sunak intenta treure rèdit. Una batalla en la qual tampoc no falten els divulgadors de tota mena de teories de la conspiració –suposadament la mesura atempta contra la llibertat individual per utilitzar el vehicle privat i imposa un control policial sobre els ciutadans per la capacitat de les càmeres de vigilar els seus moviments– o els que veuen al darrere de la mesura un estat que només vol recaptar impostos.

Downing Street ha viscut aquest dimarts una protesta contra el pla que obliga al fet que la immensa majoria de cotxes i furgonetes de gasolina sortits de fàbrica abans del 2006, i els dièsel anteriors al 2015, hagin de pagar 12,50 lliures diàries (14,56 euros) per compensar per les emissions de CO₂. Són, d'acord amb les estadístiques que manega la corporació, 1,1 milions de vehicles, entre els que hi ha registrats a la ciutat i els que diàriament hi entren des dels comtats dels voltants.

A banda de la manifestació davant de la residència oficial del primer ministre, la protesta més radical s'ha tornat a posar de manifest en les últimes hores quan algunes de les càmeres que controlen el compliment de les normes ULEZ (les zones d'ultrabaixes emissions, en les sigles en anglès) han sigut sabotejades pels esmentats Blade Runners. A Bromley, al sud-est de Londres, fins a quatre han sigut cobertes amb pintura vermella per impedir que puguin llegir les matrícules. Algunes imatges de les accions dels Blade Runners s'han pogut veure a les xarxes socials. En els últims set dies s'han registrat més de 300 incidents que han inutilitzat càmeres, segons ha denunciat Scotland Yard. En principi se n'han desplegat quasi 2.500.

Les zones de baixes i ultrabaixes emissions es van introduir al centre de Londres el 2019 –és una taxa independent del Congestion Charge, peatge que satisfan tots els vehicles per circular-hi– i es va ampliar el 2021 als 8 suburbis interiors de la ciutat. Amb l'ampliació als 32 exteriors, és a dir, a tots els districtes administratius de la capital, Londres ha esdevingut així l'àrea més extensa del món on hi ha un control estricte sobre les emissions dels vehicles que hi circulen.

Picabaralla política

Una de les crítiques més habituals al programa ULEZ és que afecta, sobretot, les persones amb menys recursos, perquè són, en general, les que tenen un parc mòbil més envellit i menys possibilitats de renovar-lo. En moments en què la pressió sobre les butxaques dels britànics ha augmentat extremadament per la inflació dels aliments i la pujada dels preus de l'energia, el govern –l'únic responsable de la política econòmica– ha vist l'oportunitat d'atacar l'oposició en aquest tema.

En l'elecció parcial del mes de juliol per cobrir la vacant deixada pel dimissionari Boris Johnson, al districte d'Uxbridge i South Ruislip –un dels del Gran Londres–, l'eliminació de la zona ULEZ va ser la gran aposta electoral del candidat conservador. Contra tot pronòstic, els tories van conservar l'escó, encara que per menys de 500 vots. Sadiq Khan va reconèixer el paper que hi va tenir la qüestió de les zones d'ultrabaixes emissions, i el líder laborista, Keir Starmer, va demanar a l'alcalde que se'n repensés l'entrada en vigor. Khan, però, no en va fer cas. I Sunak i els seus ministres van carregar en contra de la mesura i avui han tornat a sortir en tromba per atacar-la, qualificant-la de recaptatòria. L'ULEZ serà, doncs, un tema de debat per a les eleccions del 2024.

El 2019, el primer any de funcionament, l'ULEZ va contribuir amb 39 milions de lliures als ingressos de Transport for London (TFL), la companyia de què depenen el metro, els busos i els trens urbans de superfície. El 2020 va recaptar 91 milions; el 2021, 38, i el 2022, 111. I si bé Transport for London se'n beneficia, també és cert que Londres és una de les poques ciutats del món que no rep finançament governamental per als costos operatius de la xarxa de transport, que a hores d'ara travessa una profunda crisi econòmica. Els dos anys vinents, TFL rebrà uns 200 milions de lliures més per la nova taxa, però l'impost caurà a partir del 2027, quan es preveu que hi hagi un descens notable de la circulació dels vehicles més contaminants.

Un 50% menys de partícules contaminants

Pel que fa als beneficis sobre la qualitat de l'aire de la taxa, els detractors, senzillament, no es creuen les dades oficials. Aquestes, però, indiquen que unes 4.000 persones moren prematurament a l'any pels problemes respiratoris que se'n deriven.

Des de la implementació de les zones LEZ i ULEZ als districtes centrals de Londres, gràcies al descens de circulació de cotxes, s'ha aconseguit reduir gairebé un 50% els elements contaminants de l'aire. Això, d'acord amb els estudis oficials, s'ha traduït en un terç menys d'infants ingressats en hospitals per problemes pulmonars.

Si es comparen aquestes dades de zones amb taxa LEZ i ULEZ amb els districtes del Gran Londres que fins ara no en tenien, el nombre més alt de morts prematures es troba justament en aquestes àrees més contaminades. I encara més: de les 30 consultes de metges de capçalera amb pitjors dades de malalts amb problemes respiratoris, 24 es troben en zones fins ara sense impostos per contaminació. La batalla entre conductors i alcalde està servida, i les xarxes ofereixen una ja habitual plataforma populista de combat.