Mort assistida

El Parlament britànic aprova el projecte de llei d'eutanàsia

Quatre ex primers ministres britànics i 29 líders religiosos de totes les confessions s'hi oposen

Passatgers del metro de Londres passen per davant d'anuncis a favor de la llei d'eutanàsia.
29/11/2024
4 min

LondresDesprés d'un emotiu i transcendental debat a la Cambra dels Comuns, els parlamentaris britànics han votat aquest divendres, a primera hora de la tarda, a favor de legalitzar la mort assistida, i han anunciat així un dels canvis socials més importants que s'han produït al país en dècades. La votació per canviar la llei i permetre la mort assistida als malalts terminals amb menys de sis mesos d'esperança de vida ha estat aprovada per 330 vots a favor i 275 en contra. Es tracta d'una decisió que, segons els sondejos, té el suport aclaparador de l'opinió pública.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La mesura se sotmetrà ara a un intens i detallat escrutini per part dels diputats i de la Cambra dels Lords. Tot i que no està garantit que es converteixi en llei, la votació de divendres per donar al projecte una segona lectura és un clar senyal de la intenció del Parlament. A partir d'ara, i si finalment la llei rep la sanció reial, s'haurà de preparar un canvi profund en el funcionament dels sistemes sanitari i judicial d'Anglaterra i Gal·les, cosa que inclou l'elaboració d'una avaluació d'impacte de les possibles conseqüències de la reforma.

El projecte de llei proposa permetre als ciutadans d'Anglaterra i Gal·les posar fi a la seva vida si els queden sis mesos de vida, sempre que la seva decisió tingui el vistiplau de dos metges i un jutge del Tribunal Superior. A més, la llei, tal com està redactada, no permet a ningú ajudar a morir el malalt, encara que la persona no es pugui valdre per si mateixa. Aquests condicionants són molt més estrictes que les lleis sobre la mort assistida d'altres països europeus i també que una proposta de legislació que s'està considerant a França. A Espanya, per exemple, la llei només implica la llum verda d'un metge i, a més, es permet "la prestació d'ajuda per morir".

Les salvaguardes, destinades a dissipar la preocupació que es pugui coaccionar les persones perquè es llevin la vida, han estat criticades per alguns exjutges per considerar-les insuficients. Kim Leadbeater, la diputada laborista que ha presentat la legislació, va obrir un debat de cinc hores suplicant als seus col·legues que donessin suport al canvi de la llei i "posessin fi a la brutal i cruel realitat de l'statu quo".

Una campanya polaritzada

Des de fa unes setmanes, els usuaris del metro de Londres –i d'altres transports públics d'algunes de les grans ciutats del Regne Unit– s'havien trobat a les andanes, vestíbuls i escales d'accés anuncis a favor del dret a escollir una mort digna. Una campanya a favor d'una llei d'eutanàsia que aquest divendres, enmig d'un clima d'una gran emocionalitat i divisió, s'ha aprovat als Comuns, pràcticament nou anys després que es refusés per primer cop el primer projecte de llei que ho considerava.

Abans d'aconseguir el poder al juliol, Keir Starmer va prometre que permetria als Comuns que es revisés la qüestió, malgrat les preocupacions de l'Església anglicana i altres líders religiosos, que s'han mostrat molt crítics en relació amb qualsevol canvi legal. De fet, vint-i-nou d'aquests líders van signar una carta conjunta el cap de setmana passat en què advertien que un "dret a morir" podria acabar "massa fàcilment" exercint pressió perquè les persones vulnerables sentissin que tenen el "deure de morir". En els últims dies s'hi han posicionat també en contra quatre primers ministres: Gordon Brown, Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss. A favor, per exemple, només s'ha pronunciat David Cameron, tot i que el 2015, quan era premier, va votar-hi en contra.

Starmer, per la seva banda, ha preferit no pronunciar-se obertament, i ha donat llibertat de vot als seus diputats per decidir en consciència. Així i tot, el premier s'havia expressat amb anterioritat a favor de l'eutanàsia basant-se en la seva experiència com a fiscal general de la Corona i els casos de familiars investigats per ajudar els seus parents a posar fi a les seves vides.

Una enquesta publicada per YouGov publicada el 20 de novembre indicava que el 73% dels britànics creuen que la mort assistida hauria de ser legal. El 13% s'hi oposaven.

Fins ara, el suïcidi assistit està prohibit a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, i comporta una pena màxima de presó de 14 anys. A Escòcia, que té un sistema legal diferent i poders transferits per establir la seva pròpia política de salut pública, no és un delicte penal específic. Però l'ambigüitat del redactat de la llei pot col·locar una persona implicada en un procés d'eutanàsia exposada a càrrecs judicials, inclòs l'assassinat. Un cop la llei superi tots els tràmits –la tercera lectura als Comuns, ja en comissions, i el vistiplau final de la Cambra dels Lords–, la llei només estarà en vigor a Anglaterra i Gal·les.

A banda de polítics, a favor o en contra de tots els grups, veus molt populars de la societat britànica s'hi han implicat. Per exemple, Esther Rantzen, una periodista i presentadora de televisió, que durant 21 anys va conduir el programa de la BBC That's life! Rantzen pateix un càncer de pulmó incurable i ha anunciat que està considerant viatjar a Suïssa per sotmetre's al suïcidi assistit. En els últims vint anys, l'organització benèfica suïssa Dignitas afirma haver donat suport al suïcidi a 540 britànics.

No hi han faltat, esclar, veus en contra. L'onze vegades medallista d'or paralímpica Tanni Grey-Thompson va assegurar la setmana passada, en una entrevista per a The Independent, que el projecte obre les portes a l'abús, ja que, amb el temps, "es podria ampliar la llei per incloure-hi les persones amb discapacitat". Un raonament que és el que va manifestar Gordon Brown la setmana passada, en una intervenció en la ràdio pública. "Una llei de mort assistida, per benintencionada que sigui, alteraria l'actitud de la societat cap a les persones grans, malaltes greus i discapacitades, encara que només sigui subtilment".

stats