Compres de munició massives a anys vista: primer pas de la UE per reforçar la indústria militar

Brussel·lesPrimera proposta concreta de la Comissió Europea per reforçar la indústria armamentística comunitària en plena guerra d'Ucraïna. Brussel·les ha plantejat als estats membres comprar una gran quantitat de munició a llarg termini per potenciar les fàbriques d'armes de la UE i garantir que pugui continuar subministrant a Kíiv els equips militars que necessita per mantenir el pols al règim de Vladímir Putin. "Cal fer de pressa grans comandes a la indústria europea en un marc de contractació conjunta i donar un senyal de fortalesa a les companyies d'armes de la UE", diu el text al qual ha tingut accés l'ARA. De moment, 25 dels 27 països comunitaris, que demà discutiran la iniciativa en un consell informal de Defensa, ja s'hi han mostrat a favor.

Brussel·les vol que la Unió Europea arribi de manera "urgent" —a finals d'aquest mes, a tot estirar— a un acord per encomanar la compra conjunta de munició en nom dels estats membres a l'Agència Europea de Defensa, que a l'abril o al maig ja hauria de començar a signar contractes massius a set anys vista. La intenció de l'executiu comunitari, tal com ha apuntat en més d'una ocasió el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, és reforçar la indústria militar dels Vint-i-set fins al punt que pugui arribar a subministrar a Ucraïna la mateixa xifra de projectils que l'exèrcit rus dispara cada dia: més de 20.000. De moment, el bloc comunitari només és capaç de fabricar aquesta quantitat de munició en tot un mes i fins ara ha hagut de recórrer principalment a les reserves militars dels estats. “Ucraïna necessita tenir la mateixa capacitat que Rússia. Si fallem en això, el resultat de la guerra perilla”, va remarcar la setmana passada Borrell.

La Comissió Europea assenyala que no serà la primera ni l'última iniciativa que proposarà en aquest sentit, sinó que està determinada a coordinar el creixement de la indústria armamentística europea dels pròxims anys. "Cal prendre més mesures urgents per potenciar la capacitat industrial europea", diu el tercer punt del text.

A curt termini: 1.000 M€ en projectils

A curt termini, la Comissió Europea torna a instar els socis comunitaris a enviar de "manera immediata" més munició a Ucraïna, sobretot del calibre 155 mil·límetres. El text assenyala, tal com ja va proposar la setmana passada Borrell, enviar a Kíiv un paquet de suport extraordinari de 1.000 milions d'euros tan bon punt es desbloquegin els 2.000 milions que els Vint-i-set van acordar invertir el desembre passat en el Mecanisme Europeu per a la Pau, l'instrument a través del qual la UE ha anat finançant des de l'inici de la guerra l'enviament d'armes a Ucraïna. També es preveu que hi puguin col·laborar països afins al bloc comunitari a través de contribucions voluntàries.

Aquestes decisions, preses arran de la guerra d'Ucraïna, també tenen un gran pes simbòlic perquè podrien accelerar un canvi de política militar comunitària i posar fi a la seva dependència en defensa dels Estats Units i l'OTAN. De fet, el reforçament de la indústria armamentística seria un pas important dels Vint-i-set cap a l'autonomia militar i per guanyar pes geopolític en un món cada vegada més multipolar, on l'hegemonia estatunidenca ja no està assegurada, i la Xina i l'Índia creixen i guanyen poder a marxes forçades.

Evitar beneficiar indústries militars de fora de la UE

La proposta de Brussel·les també alerta que cal subministrar armes a les tropes ucraïneses que hagin estat fabricades dins del territori comunitari per reforçar la indústria armamentística de la Unió Europea. És a dir, la Comissió Europea vol evitar que les noves inversions en armes impliquin importar encara més quantitat d'equips militars a països històricament exportadors d'armes, com el Regne Unit i els Estats Units, i continuar beneficiant les seves fàbriques en detriment de les que es troben al bloc comunitari. De fet, per l'altre costat, tot i que Washington últimament –sobretot durant el mandat de Donald Trump– pressiona Europa perquè augmenti la despesa en defensa, també pretén que ho faci de la mà de la indústria estatunidenca i no des de la independència militar (i els beneficis econòmics) que suposa que la Unió Europea tingui una indústria armamentística potent.