La compra d'armes a Europa ha crescut un 50% els últims cinc anys
Els Estats Units es consoliden com el principal exportador, cada cop més lluny de Rússia
BarcelonaEuropa es rearma, els Estats Units consoliden el seu domini en l'exportació d'armament, i Rússia perd pistonada. Entre les moltes qüestions que la guerra a Ucraïna ha alterat hi ha també el comerç mundial d'armes. L'últim informe de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), que analitza l'evolució de les transaccions de grans armes, constata que Europa és l'única regió del món que ha augmentat les importacions durant els últims cinc anys (2018-22) en comparació amb el lustre anterior, i avisa que això només és el principi d'una tendència a l'alça.
L'anàlisi del SIPRI indica que el primer any de guerra encara té un impacte limitat en el volum total de compra i venda d'armes en aquest període de cinc anys, però ja ha servit per marcar tendències. Tot i que el nivell global de transferències internacionals d'armes va disminuir un 5,1%, la compra per part dels estats europeus va augmentar un 47%. I entre els països europeus aliats de l'OTAN, aquest increment és encara més acusat, del 65%. El think tank suec ho atribueix al "deteriorament de l'entorn de seguretat a la regió", i augura que aquestes importacions continuïn creixent els pròxims anys.
Com a exemple, indica que entre el 2018 i el 2021 Polònia va comprar 32 avions de combat i quatre sistemes de defensa antiaèria als Estats Units, mentre que només l'any passat el govern polonès va anunciar comandes per 394 tancs, 96 helicòpters de combat i 12 sistemes de defensa antiaèria, a més de mil tancs, 48 caces i altre armament a Corea del Sud.
La invasió russa també ha provocat l'obvi rearmament d'Ucraïna. Des de la seva independència el 1991, el país importava "molt poques" armes, fins que l'any passat es va convertir sobtadament en el tercer comprador més gran del món, només per darrere de Qatar i l'Índia. Dels 29 països que han enviat armes a Kíiv –majoritàriament de segona mà–, els principals proveïdors són els Estats Units (35%), Polònia (17%) i Alemanya (11%).
Domini dels Estats Units i caiguda de Rússia
La guerra a Ucraïna també ha servit per consolidar el domini dels Estats Units com a principal exportador d'armes. En els últims cinc anys, les vendes d'aquest país van créixer un 14% respecte als cinc anys anteriors i ja suposen un 40% del total de les exportacions mundials. Gran part de les armes venudes pels Estats Units van a parar al Pròxim Orient (41%), fet que el SIPRI atribueix a la seva política de contenció de la influència de l'Iran. Els últims cinc anys ha augmentat significativament el pes que suposa Europa com a comprador d'armament d'empreses estatunidenques, de l'11% al 23%.
Mentrestant, el segon gran exportador, Rússia, perd potència: després de caure un 31%, la seva participació en les vendes mundials d'armes se situa al 16% global, cada cop més lluny del seu principal competidor i més a prop del tercer al rànquing, França (11%) –Espanya és el vuitè exportador mundial d'armes (2,6%) i els seus principals compradors són Austràlia i l'Aràbia Saudita.
Segons el centre de recerca, les exportacions russes es van mantenir estables el 2018 i el 2019, en la línia dels últims vint anys, però a partir del 2020 van començar a caure. Dues terceres parts de les vendes d'armes russes van a parar a tres països: l'Índia (31%), la Xina (23%) i Egipte (9,3%), però el SIPRI augura que les compres d'aquests dos últims països es reduiran. En el cas de la Xina per l'impuls de la indústria armamentista interior i, pel que fa a Egipte, sobretot per les pressions dels Estats Units. De fet, l'institut apunta que el baix volum d'entregues pendents d'armes russes indica que probablement les seves exportacions continuaran disminuint els pròxims anys.